17.1.15

Auca de Sant Antoni Abat o sant Antoni del Porquet

Quants dimonis surten en aquesta auca! -il·lustracions de Jimmy Pickering-

 Hui es celebra en molts pobles la festa de Sant Antonio del Porquet i nosaltres volem fer-ho des d'aquest raconet poètic amb una auca, de Botafocs, que us encantarà.


Auca de sant Antoni del Porquet

Els dimonis com cal,
com tots els terrenals,
també fem servir els audiovisuals!.
Pareu orella i no deixeu d’escoltar,
la història “sin igual” de Sant Antoni Abad
que ara anem a explicar,
i que per anys... ha perdurat!.

1. Els seus pares en nàixer aquell xiquet
van estar molt contents.
Alguna cosa especial van saber
que aquell nadó havia de fer.
El van criar com cal,
tots dos, pare i mare, a la par.
I així es feren grans,
amb el cor feliç i pagat.

2. Amb gran devoció es va dedicar a pregar
ja que el seu destí no era terrenal.
Cap be el podia lligar,
la seua ànima el portava al món celestial.
En morir els seus pares estimats,
va manar vendre totes les heretats,
els diners als pobres va donar
i del món quotidià es va retirar.

3. Cap el desert es va encaminar
per a evitar temptacions i maldats,
poder orar amb tranquil·litat,
i a la divinitat poder arribar.
L’ànima neta i l’esperit clar
eren els seus desigs més grans,
lluny del món de les vanitats,
creia que el camí era més pla.

4. Per a temptar a Sant Antoni al desert
van apareixent dimonis molt experts,
amb mil formes diferents,
trencant el silenci amb sorolls punyents.
Tenen mil recursos pudents,
llufes, rots, bufes, pets,
trenquen la meditació i els precs,
la pau i el dolçor dels cors nets. 

5. Hi ha dimonis amb formes de bestioles,
amb enormes cues i dentoles,
volent apagar la pau de l’home
i “arrastrar-lo” al fons d’un pou innoble.
Hi ha grans dimonis amb formes de bestiotes
amb enormes cues i dentotes,
volen apagar la llum de les ànimes soles,
i emportar-se’l lluny del seu destí noble.


6. Tots junts es van conjurant
per a temptar millor al Sant.
Fins i tot amb silenci s’estan
per menysprear el seu camí sant.
No xerren ni gens, ni mica, ni res,
cap mot se’ls escapa entre les dents,
creuen que així podran en ell,
però a tots els dóna botifarra de pagès.

7. Amb la creu per davant
va fer fugir a tot el ramat
de dimonis i altres bestiars,
amb les cues entre les mans.
Amb la creu per davant
s’anava molt bé defensant
de les temptacions constants i abundants,
encara que s’anessin inflant.

8.També als dimonis més banyuts,
tirant foc per les unglotes i el cul,
amb la creu ben amunt,
els va deixar a l’altura del betum.
Sant Antoni ben plantat i forçut
d’ànim, empenta i estar convençut,
no té por als llamps dels banyuts
per què la creu, parallamps, a tots ha vençut.

9. Uns dimonis encara poc escarmentats,
que d’alguna caixa s’havien escapat,
li van mostrant tot tipus d’or i brillants,
accions d’Air Madrid o de la CAM.
D’altres més menuts li van mostrant
monedes de plata, tresors de sultans,
nous PAIS aprovats per les autoritats municipals,
però Sant Antoni tot ho va refusant.

10. Una xica morena molt bonica,
amb uns vestits transparents,
plens de perles i argent,
propostes llicencioses li va fent.
El Sant l’escolta atentament,
amb les orelles atentes i el cor pret,
obrint els braços li diu dolçament:
“Torna demà germaneta i parlarem”.


11. I així ho va fer, a pel,
a sobre d’una víbria amb grans dents,
el Sant va resistint de valent,
ni que la muller es mostri sense res.
La vista girada i fort el pensament,
amb la creu protegint-lo divinament,
amagant la cara li diu dolçament:
“Fuig germana i no tornis mai més”

12. La Diablera i demés bestiar,
vist el fracàs de les seues activitats,
enfurismats i enrabiats,
van començar a bufar maldats!.
Paraulotes i renecs apestats,
com eixams d’abelles cabrejats,
van topar amb la pau i tranquil·litat,
l’estudi i saviesa de Sant Antoni Abad. 

13. La Diablera i la resta de bestiar
no es van deixar desanimar,
van continuar punxar sense descans
l’esperit i bons pensament del Sant.
Van continuar burxant sense descans
el cos de l’home invocant la divinitat,
cap ferida malèfica van provocar,
doncs estava protegit per autoritats celestials.

14. La Diablera va tornar a atacar,
van colpejar sense parar
l’espatlla, el cap, el cul, les mans...
del nostre apreciat Sant.
A la foguera el volien llençar,
com un tros de llenya gran,
encara que molt sec no estava ja,
i amb tot, cap renec va pronunciar.

15. Va aconseguir evitar
pensaments de maldat,
i així al món infernal,
va tornar a derrotar....
Va aconseguir pujar,
com heu pogut escoltar,
als àmbits celestials,
acompanyat per un ramat angelical.

Cap comentari: