20.4.13

Cant d'ocells en primavera, xixiueig de poesia


És primavera i per tot arreu s'escolta el cant dels ocells. Armonia en l'equinocci, poesia musical per a les nostres orelles.

L'ocellet

L’ocellet no vol volar
ja volaria
ja volaria.

L’ocellet no vol volar
ja volaria
si fos clar.

L’ocellet aixeca el vol
canta i vola
canta i vola.

L’ocellet aixeca el vol
canta i vola
que fa sol.

*


El peix i l'oroneta

El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:

-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.

-Tens l’aigua ben transparent...

-Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.

-Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.

-Tu tens l’ala lliure i neta.

-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!

-M’agrades tant, oreneta!

-Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!

*

El vol

Alça el vol
el colom
cap al cel
i en no res
és un punt
blanc i lluny
que s’hi perd.

La il·lustració és de Belen Segarra.

Cap comentari: