És primavera i per tot arreu s'escolta el cant dels ocells. Armonia en l'equinocci, poesia musical per a les nostres orelles.
L'ocellet
L’ocellet no vol volar
ja volaria
ja volaria.
L’ocellet no vol volar
ja volaria
si fos clar.
L’ocellet aixeca el vol
canta i vola
canta i vola.
L’ocellet aixeca el vol
canta i vola
que fa sol.
*
El peix i l'oroneta
El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:
-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
-Tens l’aigua ben transparent...
-Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
-Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
-M’agrades tant, oreneta!
-Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!
*
El vol
Alça el vol
el colom
cap al cel
i en no res
és un punt
blanc i lluny
que s’hi perd.
La il·lustració és de Belen Segarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada