11.10.07

Material didàctic sobre els poetes de la Generació del 27

Dins de la web de Comunidad Escolar Digital es recullen una sèrie d'articles divulgatius sota el títol d'Aproximación didáctica a los poetas de la Generación del 27 para alumnos de las ESO.
Són articles força interessants i aprofitables per a professors i alumnes de Secundària. La estructura d'aquests articles és fixa i en tots ells hi ha les mateixes seccions: Dades bibliogràfiques de l'autor, valoració global de la seua producció poètica, textos comentats i un apèndix que va adreçat als lectors infantils d'Educació Primària.

-Vicente Aleixandre

-Jorge Guillén

-Federico Garía Lorca

-Rafael Alberti

-Miguel Hernández

- Pedro Salinas

- Gerardo Diego

-Dámaso Alonso

De l'apartat de Pedro Salinas hem copiat aquest poema:

La niña llama a su padre 'Tatá, Dadá
Pedro Salinas (en Presagios)
La niña llama a su padre "Tatá, dadá".
La niña llama a su madre "Tatá, dadá".
Al ver las sopas
la niña dijo
"Tatá, dadá".
Igual al ir en el tren,
cuando vio la verde montaña
y el fino mar.
"Todo lo confunde" dijo
su madre. Y era verdad.
Porque cuando yo la oía
decir: "Tatá, dadá",
veía la bola del mundo
rodar, rodar,
el mundo todo una bola
y en ella papá, mamá,
el mar, las montañas, todo
hecho una bola confusa;
el mundo "Tatá, dadá".
La il·lustració és de Kathleen Lolley

Poesia infantil al voltant de la lluna

Luna, lunera, cascabelera... La lluna, la pruna, vestida de dol... diuen les cançons del ric folklore infantil. La Luna vino a la fragua con su polizón de nardos, el niño la mira, mira, el niño la está mirando... ens diu una estrofa de la famosa poesia de Federico García Lorca. La lluna, des de sempre, ha exercit una gran atracció als artistes, en general, i ha servit de gran inspiració als poetes, en particular.
La poesia infantil també ha tractat en molts poemes el tema de la lluna. Per anar obrint boca hem fet una selecció de poemes infantils de la lluna que desitgem us agrade:

Sota la lluna
Isabel Barriel (Barcelona)
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
*
Però... ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
*
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
________________________
La luna, lunita -POEMA-

La luna, lunita,
salió muy bonita
con su moño franco
con su velo blanco.
*
Y me he preguntado:
¿ Porque se ha marchado
antes de la hora
esta gran señora ?
*
Tuve que partir
- me dijo al salir -
pues si yo me quedo
ya dormir no puedo.
*
Tengo que dormir,
dormir y dormir,
pues si no , pequeño ,
me muero de sueño .
______________________
Haikus de Luna y Estrellas

Mil y una estrellas
esperan a que salga
la luna nueva.

Recien peinada
se asoma sobre el cerro
la luna blanca.

Baja la luna
a lavarse sus manchas
en la laguna.
____________________
Rimas de Luna -POEMA-
Antonia Ródenas (Villena)

La luna ha salido,
el sol ya se va;
una luciérnaga
sale a pasear.
--
Mira la luna,
no tiene cuna.
La jardinera,
con flores tiernas,
trenzará una
para que duerma.
__________________________
Los aburridos

El sol, aburrido
de ser dorado,
pidió a la luna
su fino velo plateado.
*
La luna, aburrida
de ser plateada,
le dijo al sol si le daba
su linda aureola dorada.
*
Llegó la luna
en su coche
de noche
y terciopelo,
y entregó al sol su velo
de plata sola,
y el sol le dio a la luna
su gran aureola.
*
Llegó la luna en su coche
de noche,
y desde entonces,
sí, señoría,
ya no se sabe cuándo es de noche,
ya no se sabe cuándo es de día.

¡Qué picardía!
________________________
La luna-POEMA-
Inma Valdivia (Sevilla)
La luna se levanta
cuando los niños se acuestan.
Mi niña la mira y llora.
*
- Hija ¿por qué lloras?
¿No te gusta su luz blanca
y su melena de plata?
- Sí me gusta mamá, lloro
por qué no puedo tocarla.
*
Y la luna muy contenta
entró por la ventana
y se quedó con mi niña
encima de la almohada.
_____________________
Microgramas de la luna
1 La luna para verse oronda,
allá en el cielo rodó
y se volvió redonda.

2 La luna, para verse iluminada,
raptó las luz del sol
una lejana madrugada.

3 La luna, para reconocerla
en la oscuridad de la noche,
decidió parecerse perla.

4 La luna, se está de buena gana,
viene rodando alegre
hasta mi ventana.

5 Para cambiar de fases,
la luna pidió prestado
a los gnomos sus disfraces.

6 La luna, para no morir de pena,
de un momento a otro
se vuelve llena.
________________________
Yo, vi llorar a la luna-POEMA-

Yo, vi llorar a la luna
por la noche allí en el cielo,
desde su calida cuna
de algodón y caramelo.

¿Qué pasa Luna lunita?
le pregunté yo enseguida
pues su cara redondita
me miraba entristecida.

La noche se está acabando
vendrá de nuevo claro día
me confesó ella llorando
redondita como sandía.

No llores luna querida,
que gran descanso merece
estar de noche encendida
hasta que al alba el sol crece.

Ya vendrá nuevo anochecer
Y brillarás tan hermosa
que hasta en tu desaparecer
serás tan bella cual rosa.

La il·lustració és de Sergey Tyukanov.

10.10.07

Cançons i poemes dels arbres

Els arbres són una de les espècies vives que millor reflexen els pas de les estacions, sobretot els arbres de fulla caduca: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern van passant i com en una desfilada de moda -passarel·la vegetal- van canviant.

Al blog d'Amics arbres i tenen una secció que ens interessa especialment: Versos i cançons dels arbres. Hi trobem un grapat de poemes i cançons de diferents arbres. Doneu-li una ullda, doncs és molt interessant, a més d'estar tot en català -més difícil de trobar a la xarxa-. Els felicitem, des d'ací, per la llavor que estan portant endavant i per aquesta magnífica selecció.
D'entre tots els poemes i cançons sobre els arbres ens agrada, especialment, el poema de Marc Granell, L'arbre vell, docs varem realitzar una animació lectora a la biblioteca de Cocentaina basant-se en aquest poema que apareix al seu llibre, L'illa amb llunes, editat per Tabarca -aprofitem per a recomanar-vos el llibre, doncs és un poemari que agrada molt a la gent jove.

L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
*
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
*
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l'estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s'arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
*
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
*
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
*
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
*
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.

Ai, "cruda realidad" a les nostres ciutats! La il·lustració és de David Atkinson.

9.10.07

Olvido García Valdés, Premi Nacional de Poesia 2007

La poeta asturiana Olvido García Valdés (Santianes de Pravia, Asturies, 1950), directora de l'Insitut Cervantes de Toulouse (França), ha estat la guardonada amb el Premi Nacional de Poesía 2007 que concedeix el Ministeri de Cultura.

El premi està dotat amb 15.000 euros i es dona a la millor obra publicada en tot l'Estat espanyol al llarg de 2006 -incloent l'edició en totes les llengües que es parlen a espanya-. El jurat ha estat presidit pel director general del Llibre, Rogelio Blanco, i han format part d'ell Andrés Sorel, Luis García Jambrina, Jon Kortazar, David Jou, Xoxé Luis Axeitos, Juana Vázquez, Juana Castro, Francisca Aguirre i José Manuel Caballero Bonald, ganador del Nacional de Poesía en l'edición anterior.

Y todos estábamos vivos ha estat el poemari guardonat i està editada per Tusquets.

Del seu llibre Caza nocturna (1997), hem seleccionat aquest poema:


ESCRIBIR EL MIEDO ES ESCRIBIR...

Olvido García Valdés

Escribir el miedo es escribir
despacio, con letra
pequeña y líneas separadas,
describir lo próximo, los humores,
la próxima inocencia
de lo vivo, las familiares
dependencias carnosas, la piel
sonrosada, sanguínea, las venas,
venillas, capilares.

Felicitacions per a Olvido García Valdés !

9 d'octubre: celebrem-ho amb una xocolatada poètica

Avui, 9 d'octubre, festa important per a tots els valencians, volem celebrar-ho amb tots vosaltres invitant-vos a una XOCOLATADA VIRTUAL -les xocolatades són molt típiques de les festes de poble i encara és realitzen per a gaudir grans i menuts d'un menú festiu i participatiu-.

Celebrem-ho, doncs, amb el poema de Tomeu, Xocolata, que hem llegit en la web Poesia... eres tú, un lloc web on podem trobar un portal -on penjar els nostres poemes-, una revista de poesia i una editorial. Un lloc interessant per a gaudir de la poesia.

Xocolata

Mmmm¡¡

Als meus llavis
La xocolata
suau i dolça


aviat a la llengua fosa
als meus llavis
deleix intens
de plaer immens


sense preses, amb calma
gaudint de les carícies
entre el meu paladar i ella


aquí trobo
emocions d’esgarrades


amollo la llengua
em ve el somriure
allibero l’esperit


intima intimidat
de fantasies dolces i plaer ilimitat.

Mmmm¡¡¡

Bona festa i bon profit!

7.10.07

Un concurs per a joves poetes

L'ajuntament de Valdemoro -Madrid- convoca, entre altres premis dins del Certamen Joven 2007, el XII Premi de Poesia Jove. Les seues bases són:

XII Premio de Poesía

Se establecen dos categorías de participantes: 14 a 17 años y 18 a 30 años con tres premios por categoría y modalidad y varios premios otorgados por empresas locales de fotografía.

Premios y categorías

18 a 30 años: 400 € Primer premio 200 € Segundo premio 150€ Tercer premio

14 a 17 años: 150€ Primer premio 100 € Segundo premio 50 € Tercer premio. Los premios de esta categoría serán en bonos regalo.

Fechas y plazo: Se podrán presentar los originales a partir del Viernes 21 de septiembre a las 10:00 horas y hasta el lunes 29 de Octubre a las 20:00 horas. Modalidades XII Premio de Poesía Se podrán presentar las obras desde el 21 de septiembre hasta el 29 de octubre en La Casa de la juventud, sita en la c/ Herencia, 12 del municipio de Valdemoro en horario de 10:00 a 14:00 y de 17:00 a 20 h. Las obras presentadas serán originales e inéditas, de métrica libre y tema libre. La extensión será de un mínimo de 20 versos y un máximo de 50. Los ejemplares deberán presentarse en formato digital. También, de forma voluntaria se podrán presentar impresos, grapados y sin firmar. En el original se utilizará un seudónimo e irá acompañado de un sobre cerrado y encabezado con el mismo seudónimo. Éste contendrá los datos personales del autor: nombre y apellidos, dirección, teléfono de contacto, fecha de nacimiento, DNI (fotocopia)

Lugar de información y presentación: Casa de la Juventud, c/ Herencia n º 12 Llamando al teléfono 91 809 96 64 Por correo electrónico a: juventud@ayto-valdemoro.org

El jurado estará integrado por profesionales expertos y miembros de asociaciones vinculadas a los ámbitos de la creación escrita y audiovisual. Lo compondrán tres miembros por cada modalidad y no se harán públicos hasta después de la entrega de premios.

El fallo se comunicará a los premiados por teléfono o por e-mail una semana antes del acto oficial de entrega de premios. En ningún momento antes del fallo los miembros del jurado conocerán la identidad de los participantes. El fallo del jurado será inapelable.

Los premios permanecerán en la Casa de la Juventud los 30 días posteriores a la entrega de premios. En caso de que los premiados no lo recojan en ese período de tiempo, se dará por supuesto que se renuncia al premio. Las obras presentadas, no premiadas podrán ser retiradas por los autores o personas autorizadas a tal efecto dentro de los 30 días posteriores a la entrega de premios. La Concejalía de Juventud y Deportes velará por la conservación de las obras inscritas durante este tiempo pero no se responsabilizará de los daños producidos una vez finalizado el plazo.

Existe un número mínimo de participantes por modalidad y categoría para que se proceda a concursar: 7 personas. Si el jurado considera que las obras entregadas no tienen suficiente calidad artística, pueden declararse algunas categorías y modalidades desiertas. Cualquier hecho no previsto en lo redactado en estas bases, o duda sobre la interpretación del mismo, será resuelto según el criterio de la Concejalía de Juventud y Deportes del Ayuntamiento de Valdemoro o, en su caso, por el Jurado designado por la misma.

La participación en la presente convocatoria implica aceptar todas y cada una de las disposiciones contenidas en las presentes bases.

La entrega de premios se realizará el próximo 23 de noviembre a las 19 horas en la Sala Polivalente de la Casa de la Juventud. C/ Herencia, 12. Valdemoro.

Toda la Información del Certamen está disponible en: http://www.ladespensa.org/certamen2007.htm

El Quadern Verd del Che Guevara

Sobre el Che Guevara s'ha escrit milers d'articles i llibres; és un personatge que ha entrat dintre de la mitologia del segle XX. Es coneix que a la seua inseparable motxilla sempre portava un quadern de tapes verdes. Quin és el seu contingut?

El famós Quadern Verd, requisat pels agents de la CIA i els militars, estava ple de poemes. Si, si, poemes. El quadern, amb lletres àrabs en la portada, va quedar sota el control de la inteligència militar boliviana. Anys després unes fotocòpies del seu contingut va caure a les mans de l'asturià Paco Ignacio Taibo II, un reconegut biògraf del Che.

Ara acaba d'editar-se El cuaderno verde del Che, en l'editorial Seix Barral. Taibo explica al pròleg que dels 69 poemes recollits sols tenia l'autoria del número 65, La gran aventura, de León Felipe. Els altres 68 no registren l'autoria. Per què? Després duna llarga investigació s'ha observat que tots els poemes pertanyen sols a quatre poetes: César Vallejo, Pablo Neruda, Nicolás Guillén i León Felipe.

És conegut que el Che Guevara era un apassionat lector de poesia, un bagatge que l'acompanya a tot arreu i en qualsevol moment. Curiosament, els tres poetes que el van sobreviure, sense estar assabentats d'aquest quadern, es van acomiadar d'ell amb les seues millors armes, les paraules:

-Pablo Neruda, en Fin de mundo,
Tristeza en la muerte de un héroe



Los que vivimos esta historia,
esta muerte y resurrección
de nuestra esperanza enlutada,
los que escogimos el combate
y vimos crecer las banderas,
supimos que los más callados
fueron nuestros únicos héroes
y que después de las victorias
llegaron los vociferantes
llena la boca de jactancia
y de proezas salivares...

-Nicolás Guillén, en Che comandante

Che comandante



No porque hayas caído
tu luz es menos alta.
Un caballo de fuego
sostiene tu escultura guerrillera
entre el viento y las nubes de la Sierra.
No por callado eres silencio.
Y no porque te quemen,
porque te disimulen bajo tierra,
porque te escondan
en cementerios, bosques, páramos,
van a impedir que te encontremos,
Che Comandante,
amigo...



-León Felipe, en el poema que li dedica parlant de Rocinant, El gran relincho.

La il·lustració, Che Guevara, és d'Andy Warhol.

Summa Vitae, antologia poètica de Caballero Bonald

Acaba de sortir publicat Summa Vitae, una antologia poètica de José Manuel Caballero Bonald (Jerez, Cádiz, 1926) editat per Galaxia Gutemberg / Círculo de Lectores. En opinió del propi autor és una suma de últimas voluntades. Es fa un repàs per l'obra poètica de Caballero Bonald, des de Las Adivinaciones (1952), passant per Memorias de poco tiempo (1954), Anteo (1956), Las horas muertas (1959, Premi de la Crítica), Pliegos de cordel (1963), Descrédito del héroe (1977, Premi de la Crítica), Laberinto de fortuna (1984), Diario de Argónida (1997), fins a Manual de infractores, premi Nacional de Poesía 2005.

El llibre és un reflexe de tota la coherència vital i poètica d'aquest gran escriptor i poeta, un artesà especialista en la paraula. Cal llegir-lo.

Us recomanem, també, que li doneu una ullada a la web de la Fundació Caballero Bonald.

Poesies per a l'aula: propostes didàctiques

Marisol Perales té penjat a internet un treball que inclou un grapat de poesies infantils per a l'aula. Sota el títol Propuestas didácticas: Poesías para el aula, podem llegir en format pdf. una selecció de poemes basats en els temes que habitualment es treballen en Educació Infantil: el cos, la casa, les estacions de l'any, la familia, l'escola, els animals... Utilitzant diferents recursos poètics, poc a poc, va jugant amb els poemes.

Una interessant selecció de poemes per a jugar en les classes d'Educació Infantil i 1r. Cicle d'Educació Primària. El que no ens queda clar és si els poemes són de Marisol Perales o d'altre autor -imatginem que són de Marisol-.

DIBUJAR UNA CASITA
Dibujar una casita
es la cosa más bonita.
Primero se hace un cuadrado,
y se le pone tejado.
Píntale la chimenea
con el humo, ¡qué se vea!
Dos ventanas y una puerta
bien cerrada, que no entre
una bruja que anda suelta.


La il·lustració és de Mark di Meo.

6.10.07

XLIX Premi Carles Riba de Poesia

XLIX PREMI CARLES RIBA DE POESIA

Convoca
Edicions Proa, amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana

Lliurament dels treballs
Edicions ProaC. del Peu de la Creu, 408001 Barcelona (Barcelonès)Tel. 93 4120030

Resum de les bases
Podran optar a aquest premi obres de poesia originals i inèdites que no hagin estat premiades en altres concursos.Extensió: similar a la dels volums publicats a la col·lecció "Els llibres de l'Óssa Menor".Els treballs s'han de presentar per quintuplicat, adequadament relligats, mecanografiats a doble espai i per una sola cara.Els autors de les poesies presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del Jurat. La presentació d'una obra comporta així mateix que l'autor no té compromesos els seus drets d'edició i que no ha estat presentada a cap altre concurs pendent d'adjudicació.

Termini de presentació de treballs
16/10/2007

Lliurament dels premis
La proclamació del premi tindrà lloc dins la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia.

Dotació
3.000 euros i possibilitat de publicació.

La il·lustració és de Mister Funghi.

Caracol silencioso, de Gerardo Diego

Quan varem vorer aquesta magnífica foto de Carmelo Martos Alfaro ens va venir a la memòria el poema de Gerardo Diego Caracol silencioso. Agraïm que en haja deixat publicar la foto per a donar-li imatge als versos (agradecemos que nos haya permitido publicar la fotografia para darle imagen a los versos).



CARACOL SILENCIOSO...
(Gerardo Diego)

Caracol silencioso
en búsqueda del fuego
de la red de obsidiana
donde caen recuerdos
del minúsculo espejo
garabato del tiempo
tensa cuerda de luna
en arpegios despiertos.

Sombra clara y
profunda
el margen de tu cuerpo.

5.10.07

Educar, poema de Gabriel Celaya: per a tots els mestres del món


Per a tots els mestres, professors i educadors (inclou el femení), en el Dia Mundial del Docent, un homenatge des d'aquest bloc de poesia:

Educar
(Gabriel Celaya )

Educar es lo mismo
que poner un motor o una barca ...;
hay que medir, pensar, equilibrar ...;
y poner todo en marcha.
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino, ...
un poco de pirata, ...
un poco de poeta, ...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

Valentín, el ratón poeta: un conte per a endinçar-se en la poesia



De vegades un ratolí ens pot ajudar a introduir als xiquets a la poesia. Això és el que succeeix al llibre Valentín, el ratón poeta, d'Artur Navarro i amb unes excel·lents il·lustracions de Marta Lafuente (editat per Lumen).
La narració ens conta la vida de Pia, una gateta molt artista a qui li encantava dibuixar i pintar ratolins ...Cogía lápices de colores, rotuladores, pinturas, pinceles y pintaba los ratoncitos más divertidos que jamás se hayan visto: altos, barbudos, bajitos, elegantes, atletas... Una gateta amb una gran sensibilitat, però... el seu pare, Nicéforas Marramiau era tot el contrari, era el cap d'una banda de gats especialitzats en caçar ratolins. Pero Nicéforas tenia un secret: li agradava la POESIA... Cuando leía o escuchaba una poesía, su expresión perdía ferocidad, sus rasgos se suavizaban, sus ojos penetrantes se volvían más dulces; SONREÍA, y la emoción le convertía en un gato más amable, más alegre, más bondadoso...
No us volem contar res més del llibre, doncs no ens agrada desvetllar les bones històries. Si que volem recomanar-vos la seua lectura doncs entre gats poetes i ratolins poetes va el joc. Un llibre amb una gran sensibilitat, textual i il·lustrativa i que, com he dit abans, ens pot servir a més per a introduir la poesia i el seu concepte i significat entre els menuts.
Què és la poesia? Com ens influeix? Per què la seua lectura ens facilita el descobriment de noves sensacions? ...? Per què al escoltar Nicéforas al ratolí poeta recitant aquest poema -que podeu llegir a continuació- desapareix la seua agressivitat?
Las hojas del árbol se agitan, se estremecen, tiemblan,
y al verlas,
sentimos ese temblor en el interior de nuestra mirada,
¿qué ha sucedido entre nosotros y el árbol?
Todo cuanto te sorprende
te alncanza y toca,
descubrealgo dentro de ti;
Así reconoces en tu temblor el árbol.
Ese contacto,
es la emoción.
Se abre paso hacia nosotros,
alumbra nuestro corazón
y en ese lugar encuentra
Un recuerdo,
un sueño,
la voz de quien nos ama.

4.10.07

Cançoneta de cargols: cançó infantil per a la tardor

La pluja d'aquests dies de la tardor fa sortir els cargols. Aquests animalets han servit d'inspiració a molts poetes, fins i tot a cantautors. Hui us volem recomanar La cançoneta de cargols, de Miquel Pujadó -amb text i música d'aquest catautor, adaptant lliurement un poema de Jacques Prevert-
CANÇONETA DE CARGOLS

Dos cargols, tot xino-xano, se’n van cap al funeral
d’una fulla que l’octubre ha ofegat en un bassal.
Vet aquí que, quan hi arriben, el bon temps ja és retornat
i les fulles que eren mortes totes han ressuscitat.

Els cargols es queden moixos, decebuts i mosquejats,
però el sol, que se’ls estima, vol deixar-los engrescats:
- Au, cargols, aneu de tasques, de cargoles o d’oreig,
p’rò no aneu de dol, punyeta! És molt trist i fa molt lleig.

Les històries llagrimoses són difícils de pair,
fan la nit més negra i bruta i enfosqueixen el matí.
‘neu-vos a pintar la closca amb colors de pluja i vent
i deixeu d’una vegada de ser carn d’enterrament!

I les plantes i les bèsties van i entonen la cançó,
la cançó de l’esperança, la cançó de la il.lusió.
I tothom comença a beure, tothom brinda i tothom riu;
el licor és de rosada i és per batejar l’estiu.

En tornar cap a ca seva, els cargols van ben trempats,
tan contents com unes pasqües i una mica despistats.
Han begut potser un xic massa i no avancen pas com cal,
p’rò la lluna falaguera no vol pas que es facin mal
i des d’un bressol de núvols il.lumina el camí ral.

La il·lustració és d'Amy Schimler.

Los lenguajes poéticos de Antoni Albalat, article de poesia

L'únic que vaig veure fou la pàl·lida lluna al cel de l'alba, poema visual d'Antoni Albalat

Antoni Albalat Salanova (Castelló de la Plana, 1961) és un dels nostres poetes més preats. Fa uns anys la Biblioteca de Cocentaina va editar -dintre de la campanya d'animació lectora que fa 25 anys que hi realitzem- un Calendari Poètic per a fomentar des de la familia i des de l'escola el joc poètic. Cada mes hi havia un poeta diferent amb una activitat poètica per a jugar i crear poemes entre els adults i els xiquets.

El mes de juny el varem dedicar a Antoni Albalat i els seu poema Al revés del món va el mussol. Aquesta publicació ens va fer ficar-se en contacte. Un luxe!


Al revés del món va el mussol

Al revés del món va el mussol
dorm de dia, al ple del sol:
La flauta toca a la lluna:
de música no en sap ni pruna.

Per això sempre està sol!

Antoni Albalat ha publicat set llibres de poesia: Cinerari de tardor, L'herència dels hidroavions, Llibre dels grills, Llibre de voliaines, Tardor a Laregubb, Mar Jaspi i Els peus de la boira, Quines besties. Ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés i el Maria Mercè Marçal, Les nits màgiques del Django's, entre altres. Destquen els seus poemes visuals per la seua estètica i originalitat (sota Wuniatu hi podem trobar més dels seus poemes visuals).


Tardor, poema visual infantil d'Antoni Albalat

Ara us volem recomanar un article de Laura López Fernández (professora a la Universitat de Georgetown), Los lenguajes poéticos de Antoni Albalat. És molt interessant, doncs Albalat experimenta amb la poesia i la seua creativitat es immensa, el que dona un joc poètic magnífic. És un estudi rigorós, que ens ajudarà a conèixer i aprofundir en l'obra d'aquest original i prolífic poeta.

Un poeta per a lectors de totes les edats.

Te presento mi poema: webquest per a escriure poesia

Ara que ja estem en ple rendiment escolar necessitem activitats per a fomentar la poesia infantil i juvenil a l'aula. Cal aprofitar els treballs i activitats d'altres companys, sobretot si estan ben fets. Així és la webquest, Te presento mi poema, estrategia de integración de la lectura y la escritura, que us volem recomanar. Està realitzada per Rose Marie Santiago Villafañe, des d'una escola elemental de Puerto Rico.

És una webquest per a motivar a escriure poesia, per a xiquets i joves, a més d'aplicar les noves tecnologies a l'hora d'escriure. De fet, hem esbrinat aquesta webquest mitjançant una ponència de Francisco Javier Bernat Morales, Las TIC como incentivador en la adquisición de las destrezas básicas. Una webquest senzilla, motivadora, ben explicada i que cal prendre com exemple.

Per als menuts i els joves és sempre incentivador utilitzar les noves tecnologies. Aprofitem-ho! Per què no s'animeu i creeu la vostra pròpia webquest de poesia infantil i juvenil, o de dites populars i refranys, o de cançons, o de poemes visuals, o de rodolins, o sobre un poeta, o sobre un tema tractat poèticament, o sobre les poesies que coneixen els pares dels alumnes, o sobre els cal·ligrames, o...? Per què no aprofitar la classe de llengues extrangeres per a realitzar un muntatge poètic i ficar-li imatge i sò? Hi ha tantes i tantes possibilitats que ho teniu molt fàcil.


Si s'animeu a fer-ho us agrairiem que ens ho enviareu i així poder-ho compartir.

3.10.07

Poesia a la ràdio: Sopa de Poetes


Ja varem parlar del bloc de poesia Sopa de Poetes i varem comentar que el bloc és producte d'un programa de ràdio que és realitza a El Prat Ràdio; un programa que s'emet els dimecres per la vesprada, de 20 a 21 hores i que està dedicat per complet a la poesia. Ho podem escoltar per la FM en el dial 91.6 o per internet -avantatges de les noves tecnologies-. Pepe, Óscar i Mariano són els companys que naveguen per les ones radiofòniques per tal d'omplir-les de poesia.


Aquesta vesprada tenen una entrevista especial a Elena Mendel, així que no s'oblideu d'escoltar-la. Elena Medel és autora d'un poemari, Mi primer bikini, editat per El Gaviero (i ara amb DVD Ediciones), que va ser guardonat en el premi Andalucia Joven, 2001. A més té publicat Tara (DVD Ediciones) i Vacaciones (ed. El Gaviero). Participa en Esperanza. Muestra de joven poesia cordobesa (ed. La Bella Varsovia). Una jove promesa que cada vegada alcança més la maduresa literària. Us recomanem els seus poemaris per a la gent jove, dons fàcilment connectarà amb el llenguatge i la temàtica dels seus poemes.

Del llibre Mi primer bikini hem copiat aquest poema.


MI PRIMER BIKINI

Sólo yo sé cuándo sobrevivimos.

Lo sé porque mis dedos
se transforman en lápices de colores.
Lo sé porque con ellos
dibujo en las paredes de tu casa
mujeres con rostro de epitafio.
Porque, a la caricia de la punta,
comienza el derrame de los cimientos
formando arco iris en la noche.
Porque, al escribir testamentos
en el suelo, se remueven las vísceras
de azúcar, y trepan tus raíces.

Grabo versos de colores fríos
en tu piel, de arquitrabe a basa,
y les llueve y los diluye, y compruebo
que la lluvia suena como hacen al caer
las canicas brillantes y naranjas
que cambiaba en el patio del recreo,
poco antes de calzar mi primer bikini.

Hoy guardo las canicas, como un apagado
tesoro, en los huecos de otras espaldas.

Pinto también en la terraza de enfrente
un jardín de lápidas cálidas y hermosas.
Trazo -como una medusa de bronce-,
un paraíso de cadenas hendiendo en mantillo
el valle diminuto que proclama que es frágil
y sin embargo, dirás tú, sobrevive.
La il·lustració és de Gutiérrez López.
El 10 d'octubre, al seu programa: Poetes catalans

Canciones Infantiles del Mundo Entero: una web de cançons populars infantils

Les cançons són un excel·lent recurs per a jugar i gaudir de la poesia infantil i juvenil. Avui en dia els nostres col·legis s'han plenat de xiquets i xiquetes d'arreu del món, les aules s'han obert per encetar nous camins de convivència. Una bona manera de compartir cultures i enriquir-se culturalment és conèixer el folklore dels seus països.

A la web de Mamá Lisa's hi trobem cançons populars infantils de tot el món. En primer lloc cal dir que la web podem llegir-la en anglès, francès i castellà. La recerca d les cançons podem fer-les per continents, o per països -ordenats alfabèticament-. Quan triem un país, les cançons que hi apareixen poden estar en diferents idiomes -a la part esquerra de la web- i totes estan traduides al castellà -a la part dreta-. Algunes d'aquestes cançons es poden escoltar em mp3.
A més a més, hi tenen rodolins infantils i poemes infantils i juvenils en anglès, que ben bé podem aprofitar per a la classe d'anglès:

1,2,3,4,5
One, two, three, four, five,
Once I caught a fish alive,
Six, seven, eight, nine ,ten,
Then I let it go again.
Why did you let it go?
Because it bit my finger so.
Which finger did it bite?
This little finger on the right.

Hem triat com exemple la cançó afriacana C.A.M.E.R.O.O.N.


En castellà:

C.A.M.E.R.O.O.N
Es el nombre de nuestra tierra natal
Lo escribimos con ocho letras
C por Come (Vengan)
A por And (Y)
ME por Meet (Encuentren)
RO por Romance (Amor)
O por Over (Durante)
N por Night (Noche)
Vengan y encuentren el amor esta noche
C A M E R O O N
Vengan y encuentren el amor esta noche
C A M E R O O N
Vengan y encuentren el amor esta noche
Aya-ya
Eh-e-e-
Aya-ya
Kumbele, kumbele, kumbele
Aya-ya
Eh-e-e-
Aya-ya
Kumbele, kumbele, kumbele
We!Wa!
We weWa wa!
Ayaya.

En francès:

C.A.M.E.R.O.O.N.
C'est le nom de notre terre natale
Nous l'écrivons de huit lettres
C pour Come (Venez)
A pour And (Et)
ME pour Meet (Rencontrez, Trouvez)
RO pour Romance (l'amour)
O pour Over (Pendant)
N pour Night (Nuit)
Venez rencontrer l'amour cette nuit
C A M E R O O N
Venez rencontrer l'amour cette nuit
C A M E R O O N
Venez rencontrer l'amour cette nuit
Aya-ya
Eh-e-e-
Aya-ya
Kumbele, kumbele, kumbele
Aya-ya
Eh-e-e-
Aya-ya
Kumbele, kumbele, kumbele
We!Wa!
We we
Wa wa!
Ayaya!
Un recurs d'aquests que cal afegir al nostre arxiu de favorits.

2.10.07

Octubre, poema de Júlia Costa

Un nou poema de Júlia Costa per aquest mes d'octubre, un mes en que la tardor ompli els cistells de bolets i rovellons, el arbres es despullen i passetgen el cargols.

OCTUBRE
Alguns arbres s’han tornat
d’un color tot rovellat.
Cargol, no vagis enlloc
caminant a poc a poc.
Mira que un cistell t’espera
I el taulell de la cuinera.
Octubre al cel, jo a l’escola;
tu, cargol, a la cassola.
Fullers d’arbres pels camins
I llavors pels ratolins.
Rovellons per tot arreu,
llum al cau de la guineu.

Poesia infantil i juvenil des de Brasil

No cal dir que a Brasil hi podem trobar un bon grapat de bons poetes. Però aquesta vegada us volem recomanar una web on podem trobar, també, bon poetes infantils. La web és Agulha -revista de cultura, des de Sao Paulo, Brasil- i dins d'aquest lloc i trobem un raconet especial, Poesia infantil.

Podem trobar poemes d'aquests xiquets classificats per l'edat dels seus petits autors.

-Para crianças: poemes per als més menudets
-Poetas-crianças - até 12 anos : poetes infantils, fins els 12 anys
-Poetas-adolescentes -até 17 anos : poetes juvenils, fins els 17 anys

D'entre tants poemes i poetes nosaltres en hem seleccionat dos, un per a menudets, de Cecília Meireles, Colar de Carolina, doncs ens pareix que té un ritme i musicalitat molt adients per aquestes edats; i de Mariana Paiva marinho -15 anys-, Poesia.

Colar de Carolina
(Cecília Meireles)
Com seu colar de coral,
Carolina
corre por entre as colunas
da colina.
O colar de Carolina
colore o colo de cal,
torna corada a menina.
E o sol, vendo aquela cor
do colar de Carolina,
põe coroas de coral
nas colunas da colina.
-------
Poesia
(Mariana Paiva Marinho)
Poesia é a lua brilhante
Que clareia a noite estrelada
Com sua linda luz cintilante
Que atravessa a suave madrugada.
*
Poesia é a perfeição
Poesia é um sorriso
Poesia é a tentação
Fora do paraíso.
*
Poesia é o espanto
Que, com o passar do tempo
Causa encanto
Como o soprar do vento.
*
Poesia é a fantasia
Que nos faz sonhar
Poesia é a magia
Que nos faz delirar.
La il·lustració és de Jarecka.

Diario de poesia: poesia per bambini

Hem trobat una web de poesia infantil italiana molt graciosa. En Diario de poesia podem trobar moltes i bones poesies realitzades per xiquetes i xiquets italians, algunes d'elles il·lustrades. Un exemple, el poemeta Piccolo Cuore.

PICCOLO CUORE

Così tenete
nella vostra mano
il mio piccolo cuore.
E come trema
e come soffre
voi però non potete vederlo.

A més tenen una ben seleccionada bibliografia sobre poesia infantil italiana i el seu foment lector.

La il·lustració és d'Aissaoui Yassine.

1.10.07

Dites populars i refranys del mes d'octubre -tardor-

Tardor a la Mariola, Toni Bra


Sempre és interessant realitzar la selecció de dites populars i refranys dels mesos de l'any, doncs personalment em serveix per a posar-me en contacte amb la saviesa popular, amb la natura i el nostre entorn. Ara que ens hem fet urbanites pareix que la majoria d'aquestes dites estiguen fora de lloc; però encara hi ha molts indrets, més en contacte amb la natura, on perviuen aquests pessics del nostre folklore.


Així, us fiquem una selecció de refranys i dites per al mes d'octubre - podeu consultar les dites del mes de setembre, en aquest mateix bloc, on hi ha un apartat que fa referència especifica a la tardor-:


A l’octubre, la llana creix i el fred neix.
A mig octubre, prou llampega.
Bels de maig, belets d’octubre.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
De l’octubre al gener, la llagosta no val res.
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
El bolet neix per l’octubre, però és fill de l’agost.
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
En arribar l’octubre, l’hivern i l’estiu s’esgarrapen.
L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
L’octubre vinater, pare del bon graner.
L’octubre, vanitós, set llunes cobreix l’envejós.
La lluna d’octubre en cobreix set, i si plou, nou.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
Octubre finit, raïm recollit.
Per l’octubre és bo el podar; però, l’alzina, no l’has de tocar.
Per l’octubre la magrana madura.
Per l’octubre, caliuet.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
Per l’octubre, els mals maten els malalts.
Per l’octubre, moltes històries i males memòries.
Per l'octubre, ni una gota perduda.
Quan l’octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí.
Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir.
Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar.
Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar.
Quan l’octubre trona, neu dóna.
Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit.
Si l’albada és bruta per Sant Miquel, tot l’octubre és brut el cel.
Si per l’octubre canta l’alosa en jorn bromós, no serà plujós.
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i seré.
Trons d’octubre, any de diluvi.

Emocionant! El bloc de poesia infantil i juvenil a la ràdio


Quina emoció la d'aquest matí! Hem saltat de les ones digitals a les radiofòniques per a parlar d'aquest bloc. La Plana Ràdio -una emisora local marxosa, amb inquietuds, actualitzada i amb bons professionals- ens ha fet una entrevista en directe. Com? Doncs al magazine que hi realitzen pel matí comencen amb una secció adreçada a parlar del món blocaire i hem parlat d'aquest bloc. Tot per la recomanació de l'amiga blocaire-mestra-poeta -quin compendi més interessant- Júlia Costa autora de La Panxa del bou i La bibliotecària blogantera.


Josep, el periodiste i entrevistador, ens ha fet parlar de tot un poc al voltant d'aquest bloc i de la poesia infantil i juvenil. Ha estat tot un plaer xerrar per al oïents de Santa Bàrbara, allà a les Terres de l'Ebre (a més ens alegra assabentar-se que compartim en comú ser una terra d'oliveres). Hem trobat uns nous amics dels que no perdrem el contacte, doncs com ja sabeu la biblioteca de Cocentaina té també un bloc, Ones de ràdio, on penjem tot allò que xerrem en el programa setmanal a Ràdio Cocentaina, on parlem de llibres. Així que un poc va de col·leges a col·leges.


Aprofitem per agrair públicament a Júlia Costa haver recomanat aquest bloc i a Ràdio La Plana la iniciativa d'aquesta entrevista.

La princesita de marfil, poema infantil d'Heidi Garza


És una meravella contactar amb gent que ens obri a nous horitzons. Dia a dia comprovem que aquest bloc de poesia infantil i juvenil es llig bastant a l'altra banda de l'Atlàntic -i ja hem comentat altres vegades que ens dona la sensació que allí és fomenta més que ací la lectura i escriptura de poesia-. Com us deiem, gràcies a internet hem conegut el bloc de Heidi Garza, La lectura, una comunión, un lloc realitzat des de Mèxic, on es fomenta la lectura i realitzat per una especialista en aquest camp.

Heidi Garza ha tingut a bé enviar-mos un poema infantil seu que ens ha agradat molt: La princesita de marfil.

La princesita de marfil

De un mar azul añil
y de un gran elefante
nació la delicada
princesita de marfil
a la que no le gusta
y creo que hasta le asusta
su perfil porque tiene
una gran nariz color
gris codorniz
y grande, grande
como la trompa
de su papá elefante
tan elegante
quien usa siempre guantes
princesita de marfil
tantas lágrimas llora
color azul añil
ya no llores y llores
por favor te lo pido
princesita de marfil
que yo te quiero tanto
que a mí sí que me gusta
tu perfil porque tienes
una gran nariz color
gris codorniz
y grande, grande
como la trompa
de tu papá elefante
tan elegante
quien siempre usa guantes
así que te lo pido
ya no llores y llores
por favor dulce amor
corazón de marfil
La il·lustració és de Miriam Moshinsky, Princesa russa.

Festival Internacional de Poesia a Quebec

Prop de 40.000 persones i 130 poetes de tot el món estan reunint-se a Quebec amb motiu del 23è Festival de Poesia . Des del 28 de setembre fins al 8 d'octubre, al poblet de Trois-Rivières s'omplin els bars, places, teatres i carrers de poesia.

Aquesta és uná curiosa trobada internacional, doncs veritablement la poesia surt al carrer. Aquesta iniciativa poètica comença a l'any 1985. Aquest any el festival inclou activitats com un Picnic poètic, Scotch i poesia, etc. A més, la ciutat que és batajada com la Capital de la Poesia té permanentment una bustia de poemes on els visitants poden deixar les seues obres i posteriorment són publicades en internet.

Josep Maria Sala Valldaura és el poeta invitat del nostre país.

Soirée en famille
Ioana Craciunescu -La soupe à l'oignonde / Supa de ceapa-
De ses petits ongles luisants
elle cueillait en sourdine
le duvet des coings.
Mon père, vers sa fin, myope et solitaire,
comptait les liserons qui poussaient sur la table
des matières.
Un roi regardait ses sujets et ses combats perdus,
comme moi,
la coude appuyée contre la table,
je regardais les feuilles blanches.
Blanc
leur visage.

A căzut o frunză-n calea ta

A căzut o frunză-n calea ta

Rătăcind pe-a vântului aripă.

Ai zărit-o şi-n aceeasi clipă

Ai strivit-o călcând peste ea.

N-avea grai să strige în urma ta,

Nici puteri să spună cât o doare

Şi-a rămas pierdută în cărare,

Ploi şi vânturi trecut-au peste ea.

Stătea lipită de pământ şi se întreba

Ce ar face dacă vântul ar lua-o

Şi-o clipă în palma ta ar aşeza-o

Dar a rămas acolo undeva.

A căzut o frunză-n calea ta

Şi cine ştie câte or să mai cadă

Dar n-ai să ştii nicicând

Şi nu-ţi va da prin gând

Că prima frunză ce-a căzut în drumul tău

Am fost eu.

La il·lustracio és d'Alain Gagnon.

Piedra de sol, poema d'Octavio Paz -50 anys-

Ara fa 50 anys de la publicació de Piedra de Sol, d'Octavio Paz (Mèxic, 1914-1998), un dels poemes que han marcat un abans i un després en la poesia hispanoamericana. Per primera vegada es va editar el 28 de setembre de 1957 com un plaquette de 44 pàgines en la col·lecció Tezontle de l'editorial Fondo de Cultura Econòmica.

Piedra de sol està format per 584 versos -els últims i els primers sis no compten, doncs es repeteixen-, número idèntic a la rotació de Venus i al del cicle registrat pel calendari azteca.

Podem llegir el poema complet en Letras de agua. De tot el poema hem triat els versos de Madrid, 1937

Madrid, 1937,en la Plaza del Ángel las mujeres
cosían y cantaban con sus hijos,
después sonó la alarma y hubo gritos,
casas arrodilladas en el polvo,
torres hendidas, frentes esculpidas
y el huracán de los motores, fijo:
los dos se desnudaron y se amaron
por defender nuestra porción eterna,
nuestra ración de tiempo y paraíso,
tocar nuestra raíz y recobrarnos,
recobrar nuestra herencia arrebatada
por ladrones de vida hace mil siglos,
los dos se desnudaron y besaron
porque las desnudeces enlazadas
saltan el tiempo y son invulnerables,
nada las toca, vuelven al principio,
no hay tú ni yo, mañana, ayer ni nombres,
verdad de dos en sólo un cuerpo y alma,
oh ser total...

La pintura és de Pablo Picasso.