19.5.09

El meu fill té la gràcia... poema d'un pare al seu fill



Que guaï que una cançó popular ens motive a escriure un poema, sobretot si els versos sorgeixen des del fons del sentiment d'un pare al seu fill. La cançoneta la coneixem tots: El meu xiquet és l'amo del corral i del carrer / de la figuera i la parra i de la flor del taronger -cançoneta de bressol molt popular pel País Valencià-. D'aquesta lletra surt un poema preciós que us invitem a llegir. Molt de sentiment i imaginació. El poema és de Joan Carles Ortega, a qui animem a seguir escrivint nous poemes.


El meu fill té la gràcia...

El meu fill té la gràcia
de la flor del taronger,
de les fulles de la farra
i de la vitalitat del paper:
escriu amb tota l’ànima
per als qui venen després,
sap triar la metàfora
i tessar l’argument.

Si l’afrontes, t’enxampa,
si el beses, t’encén:
el meu fill és aigua brava
d’un toll d’aiguardent;
juga al “pot tirat” de la Paraula
amb els esperits del Vent;
té més vista que una àliga
encara que el vegeu dorment.

El meu fill és lluna blanca
damunt d’un cim permanent;
si hi ha boira, l’escampa,
si rellampa, és molt valent;
el meu fill és estima franca
i té l’empatia de l’Innocent;
la seua imaginació s’enjogassa
quan cal dir quelcom potent.

El seu cor es torna magrana
si algú necessita aliment.

La il·lustració és de Kareena Zerefos.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sálvia, gracias por tu comentario en mi blog. Gracias a él he podido conocer tu perfil. Madre mía, cuánto material. Tengo lectura para rato!
Mil gracias también por la referencia a Mike Stilkey
Un abrazo
Petit!

pepi ha dit...

Molt bonic aquest poema.

Anònim ha dit...

M'agrada, ací hi ha molt se sentiment. Pau:)

Sàlvia ha dit...

El placer ha sido mío al descubrir el blog dels nens.
Besadetes

Sàlvia ha dit...

Ei, Pau i Pepa, m'encanta que us haja agradat el poema. A mi també, té molt sentiment amb reminiscències del nostre folklore. Original.

Besadetes als dos i gracies pels vostres comentaris

Sàlvia ha dit...

Un plaer que els poemes s'enlairen, ens agermanen, per damunt de les barreres de la llengüa. El poema de Joan Carles ha viatjat a Mèxic, en catlà, gràcies a la sensibilitat poètica de María García Esperón. Quina il·lusió. Gràcies, María, per compartir poemes i sensibilitat.
Podeu llegir-ho en:
http://mariagarciaesperon.blogspot.com/2009/05/mi-hijo-tiene-la-gracia-de-joan-carles.html

Anònim ha dit...

Guai! M'agrada. Jordi:)