Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta mosquit. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta mosquit. Ordena per data Mostra totes les entrades

4.9.14

Tot i sent mosquit: poema de Joan Josep Roca Labèrnia


Estem a setembre, però a les nits continuen fastigant els mosquits perquè encara fa moltíssima calor. Mosquits que xuclen, en aquest cas, versos... Bon humor per passar volant aquests nit d'estiu, sense vacances ja.


Tot i sent mosquit

Tot i sent mosquit,
presidint l'estiu,
aplego al caliu
d'una pell ben tova
i com m'entaforo
per trobar el tresor,
la menja i el goig
de viure on sojorno.
Però no m'estimen,
em posen de tot:
entrebancs i sots,
verinats queviures.
Tot i sent mosquit,
demano al meu déu
un país petit,
sense massa fred.


La il·lustració és de Guillem Cifré.

6.9.18

Els mosquits, amb poesia, piquen igual però en vers



Sembla que els resta poc temps per viure aquests estiu, però mentrestant bé que estan fent-nos la guitza. De qui parlem? Dels mosquits, que se n'estan fent un fart. Nosaltres, que no tenim rancúnia, els dediquem un poema, de la ploma d'uns interessants poetes.

El mosquit
(F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

El mosquit 
eixerit, 
si has badat 
t’ha picat. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai. 

El mosquit 
surt de nit, 
fa zum, zum 
sobre el llit. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai.

La il·lustració és de Francesc Rovira.

10.11.09

Tirallongues per a jugar amb la poesia / Retahilas para jugar con la poesía



El joc és el millor inici per a començar a endinçar-se en la poesia. Abans, amb els jocs de carrer, es jugava emprant la poesia sense adonar-se'n. Es botava cantant, es saltava a la corda cantant, es corria cantant, es... i sempre en cada joc hi ha via un poema o una canço que ens acompanyava. Ara, com que el carrer ja no és un lloc de jocs (llevat dels pobles més menuts), cal recuperar aquestes cançonetes, que formen part del nostre folklore, en castellà, català, galleg, euskera, bable,...

Les tirallongues / retahílas són molt divertides i lúdiques. Sempre jugant amb el llenguatge poètic, hui us invitem a llegir-ne un grapat:

¿Dónde?
—¿Dónde?—
En la casa del conde
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas
y que te ponga otras más viejas.

—¿Dónde?—
En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.
*
Peu, polidó
Peu, polidó, de la Margarideta
Peu, polidó, de la Margaridó.
Li tocarem la mà a la Margarideta,
li tocarem la mà a la Margaridó.
Li tocarem el peu,...
(el cap, la panxa, el nas,...)
*
Paso, pasoPaso, paso,
que mañana me caso
con un payaso
vestido de raso.
*
¿Qué pasa?
—¿Qué pasa?—
La saliva por la garganta,
el tren por la vía
y el brazo por la manga.
—¿Qué pasa?—
Un burro por tu casa.
—¿Que pasa?—
La bandera por tu casa.
—Por la mía ya pasó.—
Y en la mía se quedó.
*
Barbarum
Allà a l’Etiopia hi havia un rascallum.
Tenia una gran barba
li deien Barbarum.
Barbarum, (6)
Se’n va anar a la guerra
jugant al pim, pam, pum,
En veure’l tots cridaven:
mireu en Barbarum!
*
Tenía una paloma
Tenía una paloma,
punto y coma,
pero ya se ha ido,
punto y seguido.
Se fue a Marte,
punto y aparte.
Era un animal
muy sensacional.
Punto y final.
*
El mosquit
Un mosquit eixerit,
si has badat,
t’ha picat!
Ui, ui, ai, ai,
ui, ui, ai!

La il·lustració és d'Alê Abreu.

2.9.07

Setembre, poema de Júlia Costa

Aquest és un mes de transició entre l'estiu i la tardor, un mes de canvi a la natura. El poema infantil de Júlia Costa, Setembre, ho reflexa molt bé. Molta sensibilitat per iniciar una nova estació.

SETEMBRE

La senyora sargantana
ara surt a passejar.
-Fa sol, quin dia més clar!
Ai, començo a tenir gana...


La sargantana lleugera
sota el sol de fi d’estiu
lluca un mosquit, vora el riu,
a l’ombra de la pomera.

Mentre fuig aquell mosquit,
(quin ensurt, quina basarda!),
es daura lenta una tarda
d’un setembre poc humit.


La il·lustració és de Robert Rex Burguess.

5.10.09

Dites populars i refranys d'octubre i de Tots Sants


Cauen fulles a la tardor -il·lustracions de Nicolas Gouny-

Ara ja estem en plena tardor. La natura canvia el seu vestit i, malgrat el fred que comença a vindre, es despulla. És época de preparar-se per a les gelors que s'apropen i celebrar les seues festes. El dia de Tots Sants és una tradició molt nostra que arrossega un grapat de refranys i cal donar-los a conèixer.

Dites i refranys d'octubre (si en voleu llegir molts més, punxeu ací)

Octubre bromós, hivern ruïnós

Octubre de croc, any de groc

Octubre finit, la fruita ha podrit

Octubre finit, mor la mosca i el mosquit

Octubre finit, raïm collit

Octubre fred, mata el cuquet

Octubre humit, la fruita ha podrit

Octubre mort, pomes a l'hort

Octubre tronat, hivern nevat

Octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, me'n vaig; adéu, agost i setembre, i adéu l'any, perquè me'n vaig

Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred

Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc

 



Dites i refranys de Tots Sants

De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
De sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar
Des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel Gener s ha de cavar
El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra
Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps
Maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer
Passats Tots Sants, els dies són germans
Per Tots Sants abrics i guants
Per Tots Sants castanyes i mocadors grans
Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons
Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
Per Tots Sants les llebres corren pels camps
Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants
Per Tots Sants, arts a la mar
Per Tots Sants, caçador, plega els rams
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
Per Tots Sants, castanyes i panellets.
Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats
Per Tots Sants, les olives a les mans. O també: per Tots Sants, les olives fan mig oli
Per Tots Sants, pluges i vents
Per Tots Sants, tots els vins són sans
Pluges perdudes, per Tots Sants trobades
Quinze dies abans de Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sementer és
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
Tots Sants el primer, sant Andreu el darrer
Tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta

Més refranys en podeu trobar al Refranyer temàtic.

27.8.10

El mosquito fino: poesia satírica per a les nits d'estiu


L'estiu és temps de mosquits. A més calor, més mosquits. Però no tots els mosquits són iguals, hi ha alguns molt fins i delicats que no piquen a qualsevol. Així que per a refrescar-se en aquests asfixiants dies de calor us invitem a un gelat amb poesia... del mosquit fi.

El mosquito fino
Érase un mosquito fino,
érase un mosquito flaco,
que entrando por la ventana,
aterrizó sobre un plato.

Y dijo el mosquito fino,
y dijo el mosquito flaco:
pardiez que este galeón
me servirá de resguardo.

Y el mosquito sobrevuela
los chorizos y el tocino
que de su gusto no son, 
pues es un mosquito fino.

Pues algo habré de yantar,
dijo el mosquito flaco,
pues ni el vino ni el tabaco
me ayudarán a volar.

Sangre fresca necesito,
dijo furioso el mosquito,
aunque haya que invadir
la isla de Perejil.

...Y el mosquito se apercibe
de un ruido atronador
y entra en el aposento
del dueño del galeón.

Caramba, dice el mosquito,
como ronca este señor,
tiene chicha, está gordito...
le clavaré mi aguijón.

Taimado el mosquito fino
se acerca a aquel gran señor
¿por dónde empiezo?, se dice,
pues hay que echarle valor.

Y piensa el mosquito fino:
del cobarde nada escrito
¡atacaremos por la popa,
que en verano hay poca ropa!

Vuelo rasante, zarpada,
manotazo del dormido,
susto del mosquito fino,
que se bate en retirada.

Se esconde tra la mesilla
y asomando el aguijón
observa al gran roncador
durmiendo de maravilla.

¡Al ataque!, dice el mosquito flaco
por los flancos voy, y ataco
y sin pensarlo dos veces
se lanza como un berraco.

¡Patapum!, estoque en popa,
el Corsario se cabrea, 
saca el mosquito la espada
y el Capitán la almohada.

¡Será el mosquito zumbón!
va diciendo el gran señor,
por la popa me ha atacado
¡mosquito flaco y traidor!

Y en batalla desigual,
saca el corsario el cañón,
el mosquito su aguijón,
el Capitán que dispara
y el mosquito que se escapa.

Queda el corsario picado,
el mosquito va saciado,
más, al haberse escapado
anuncia triunfador:
¡el que avisa no es traidor!
volveré a darte bocado

El poema és de Ballenito (no sabem qui hi ha darrere d'aquest pseudònim, però segur que algun o alguna poeta amb molt bon humor).

13.3.11

El romancero en Valencia, pervivencia de una tradición oral: llibre recopilatori del nostre folklore


Acaba d'editar-se el llibre de M. Amparo Rico Beltran, El romancero en Valencia, pervivencia de una tradición oral. Catálogo y estudio, que està editat pel Museu Valencià d'Etnologia-Diputació de València.Aquest és un estudi molt interessant sobre els romanços populars de la provincia de València en el que s'arrepleguen més de 500 romanços, classificats per temes i territori.

Aquests tipus d'estudi ajuden moltíssim a conèixer i difondre el nostre folklore i són força necessaris. Molts dels romaços són coneguts, però és molt curiós veure com en diferents pobles es canvia tant la versió que sembla un romanç nou.

Us fiquem un tastet: el romanç El poll i la puça, en versió de Guadassuar (tal i com apareix al llibre)



El poll i la puça     es volen casar.
-Com ens casarem,     si no tenim pa?
Respon la formiga     des del formiguer:
- Avant amb les bodes     que el pa jo el duré.
El poll i la puça     estàn preocupats:
-De pa, ja en tenim,     i vi, com ho farem?
Respon el mosquit     de dintre el celler:
- Avant amb les bodes     que el vi jo el duré.
El poll i la puça     estàn preocupats:
- De vi, ja en tenim,     i carn com ho farem?
Respon la guineu     des del galliner:
- Avant amb les bodes     que carn jo en duré.
El poll i la puça     estàn preocupats:
- De carn, ja tenim,     i músics tindrem?
Respon ara el grill     que és molt cridaner:
- Avant amb les bodes     que jo sonaré.
El poll i la puça     estàn preocupats:
- De músic tenim     ballador tindrem?
Respon el gripau     perque és molt lleuger:
- Avant amb les bodes     que jo ballaré.
El poll i la puça     estàn preocupats:
- Ballador tenim,     i amb qui ballarà?
Respon la rateta     de dins del graner:
- Lligeu-me els gatets     que jo ballaré.

Us fiquem un vídeo sobre la cançoneta, malgrat que no és de la mateixa versió.

20.8.16

Mosquito, poema animal veraniego / Mosquit, poema animal estiuenc



Mosquits, els reis de les nits d'estiu: pesats, impertinents, xucladors, sorollosos... Mosquits, tan menuts i tan 'fotuts'. Un sol pot aplegar a no deixar-nos dormir en tota la nit. Mosquits, nits d'estiu, poesia volandera.

Mosquito

Mosquito,
chiquito
inquieto.
¡Mosquieto!

Fastidioso,
escandaloso
traidorzuelo.
¡Mosquieto!

Chupasangres
diminuto
me vigilas.
Vampirillo
me incas 
tu dardillo
envenenado...

¡PLAF!
¡Qué paz!
Mosfrito.

La il·lustració és de Katarina Ilkovicova.

2.3.10

Buscant la solitud: Sopar a soles, poesia de Gemma Gorga



Un nou poema per avui, d'una dona jove, Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968), amb una visió de la solitud molt interessant, al voltant de la taula per sopar. Una gran poema d'una gran poeta nostra.

Sopar a soles
(Gemma Gorga i López)

M'assec a taula amb la flor del gessamí
i el perfum esglaonat de la violeta
nocturna. M'acompanya la sagacitat
del mosquit, amagat al revers de les ones
acústiques. Percebo el mastegar estellós
del corc, la parpella atenta de la mort
que vigila el pas de les culleretes de plata.
I la set, que s'aboca al vertigen ritual del vi.
I la nostàlgia, que de tant en tant agita les cortines
amb un remoreig de paraules irremeiables.

No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d'abans.

La Il·lustració és de Brenda York.

14.3.09

Dites populars i refranys de la música i els músics / Dichos y refranes de la música y los músicos



De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta

Què millor que rebre la primavera amb música! També als nostres refranys i dites populars podem trobar la música (en català i castellà).

A casa dels músics vas a fer albades?
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A música de brams, contrapunt de garrotada
A pocs doblers, poca música
Al músic vell li queda el compàs
Allà on hi ha músics no hi falten músiques
Brunzit de mosquit, música de violí petit
Cada ball vol la seva música
De la música al compàs ballarem un contrapàs
De pare músic, fill ballador
Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar
En mans d'un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sense abans reflexionar
Instrument que no has probat no'l dones per desechat
Jo sóc músic
La bona música surt de la barrica
La fusta de maig, fa bona música
La música amanseix les feres
La música fa respecte o fa por
La música no fa dol
Músic pagat (mai) no fa bon so
Música i flors conquisten (o porten) amors
Música que no he d'escoltar, que la pagui un altre
Ni barber mut ni músic sessut
No s'ha de ballar pas més de pressa del que marca la música
On hi ha música, mala cosa no hi pot haver
Passar més fam que un músic
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar
Si la por fóra música, ballaríem tots
Si l'enveja fore música, com ballaríem tots
Tan ric, tan ric, fa músic

Si en voleu llegir més tan sols cal que ho feu al blog Refranyer Temàtic. En aquest mateix blog podeu trobar també refranys del mes de març i refranys de la primavera.
Si el que voleu és trobar refranys i dites del mes de març punxeu ací; i si us interessen els refranys de la primavera, punxeu ací.

-----------------------------------

A dinero en calderilla, poca y mala musiquilla.
A enemigo que se ausenta, con música y fiesta.
Al buen músico le quedan la afición y el compás.
Al músico viejo le queda el compás.
A nueva canción, nuevo contrapunto.
Caridad con trompeta no vale una castañeta.
Con cantores y vihuela se conquista a la mozuela.
Con buena música se viene.
Cuando pitos, flautas; cuando flautas, pitos.
De los chispazos de amor, la música es el mayor.
El buen instrumento saca maestro.
El tono hace la música.
Ir con la música a otra parte.
Libro en el estante y guitarra en el rincón no hacen ningún son
Mujer sin amor, arpa sin cuerdas.
Música pagada no suena.
Música y flores, llaman amores.
Músicos y poetas son de notar, porque tienen el seso en el calcañar.
No hay castañuelas sin orejas, pero sí orejas sin castañuelas.
Por el son se conoce la campana y el hombre por la palabra.
Quien templa la guitarra deprisa, hace saltar la prima.
Quien tiene pito, pita.
Según el viento, tal es el tiento.
Zumbido de mosquito, música de violín chiquito.

I són uns músics els que posen en solfa els refranys: Malditos refranes, de Gabinete Caligari.



Me levanté temprano
pero Dios no me ayudó
Anduve muy caliente
y la gente se rió
No le miré los dientes
y qué poco me duró
Dejé correr el agua
y la sed me consumió
Pero al fin algo sí se cumplió:
quien bien me quiso
sí que me hizo llorar
¡Malditos refranes!
El último reí
pero no reí mejor
Le puse buena cara
al mal tiempo y continuó
Me arrimé a un buen árbol
y me sigue dando el sol
Hice de Viridiana
y un pobre me la jugó
Pero al fin algo sí se cumplió:
quien bien me quiso
sí que me hizo llorar
¡Malditos refranes!
No quiero escuchar más
Malditos refranes
Acude al refranero
si quieres encontrar
antídoto o veneno
para tu voluntad
Aunque ya sabrás
si eres buen entendedor
que pocas palabras
bastarán entre tú y yo

1.10.07

Dites populars i refranys del mes d'octubre -tardor-

Tardor a la Mariola, Toni Bra


Sempre és interessant realitzar la selecció de dites populars i refranys dels mesos de l'any, doncs personalment em serveix per a posar-me en contacte amb la saviesa popular, amb la natura i el nostre entorn. Ara que ens hem fet urbanites pareix que la majoria d'aquestes dites estiguen fora de lloc; però encara hi ha molts indrets, més en contacte amb la natura, on perviuen aquests pessics del nostre folklore.


Així, us fiquem una selecció de refranys i dites per al mes d'octubre - podeu consultar les dites del mes de setembre, en aquest mateix bloc, on hi ha un apartat que fa referència especifica a la tardor-:


A l’octubre, la llana creix i el fred neix.
A mig octubre, prou llampega.
Bels de maig, belets d’octubre.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De l’aigua d’octubre i del sol de maig, en neix el blat.
De l’octubre al gener, la llagosta no val res.
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
El bolet neix per l’octubre, però és fill de l’agost.
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca.
En arribar l’octubre, l’hivern i l’estiu s’esgarrapen.
L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet.
L’octubre vinater, pare del bon graner.
L’octubre, vanitós, set llunes cobreix l’envejós.
La lluna d’octubre en cobreix set, i si plou, nou.
Octubre finit, la fruita ha podrit.
Octubre finit, raïm recollit.
Per l’octubre és bo el podar; però, l’alzina, no l’has de tocar.
Per l’octubre la magrana madura.
Per l’octubre, caliuet.
Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per l’octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
Per l’octubre, els mals maten els malalts.
Per l’octubre, moltes històries i males memòries.
Per l'octubre, ni una gota perduda.
Quan l’octubre és a la fi, de Tots els Sants és el matí.
Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir.
Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar.
Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar.
Quan l’octubre trona, neu dóna.
Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit.
Si l’albada és bruta per Sant Miquel, tot l’octubre és brut el cel.
Si per l’octubre canta l’alosa en jorn bromós, no serà plujós.
Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i seré.
Trons d’octubre, any de diluvi.

14.8.17

De mosques i mosquits, a l'estiu i amb poesia


 Inevitable a l'estiu la visita de les mosques i els mosquits. Ai, quin fàstic d'animalets! Però això no impedeix que ens agraden a la poesia.

La mosca
(Montserrat Camps)

La mosca amb el seu volar
no fa rés més que empipar,
però quan arriba la nit
comença a picar el mosquit.

La il·lustració és de Ceci Moreno.

10.3.17

Dites i refranys populars dels arbres... folklore en primavera


Ja sabeu que la naturalesa està a punt d'eclosionar, de canviar de vestit, de mudar el seu fullatge. Tot està a punt per rebre la primavera i els arbres cobren un protagonisme especial, com la paraula poètica al mes de març.

Hem realitzat una selecció de refranys d'arbres que esperem us interesse tant com a nosaltres. Però, a més, us poden interessar els refranys de flors, els refranys de la primavera, refranys de les oronetes -ocells de primavera- i refranys del mes de març que podeu consultar en aquest mateix blog.

Refranys d'arbres

A bon arbre, bona llenya
A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
Al bosc hi ha més fulles que arbres
A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
Arbre a terra, tothom li fa guerra
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Arbre bord no dóna fruit
Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
Arbre d'esplet, un any per altre
Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
Arbre dolent no pot donar fruit
Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre mort, tothom l’estella
Arbre que floreix pot donar fruit
Arbre que no dóna, aviat al foc
Arbre que no floreix, no grana
Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
Arbre sense flor, dia sense sol
Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
Arbre tort quan neix mai en guareix
Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
Arbres fruiters, fes-los a milers
Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
Branca seca, fora de l'arbre
Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
Cada arbre fa son fruit
Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
Costa més criar a un arbre que a un fill
D'arbre bo, bon fruit
D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts


Davall dels arbres plou dues vegades
De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
De les més petites llavors neixen els grans arbres
De mal arbre, mala fusta
De menudet se cria l’arbre dret
Després del gener, poda l’arbre fruiter
El que bon peu planta, bon arbre cria
Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
Empelt a arbre vell, no aferra
En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
Ésser un mosquit d'arbre
Estar com un arbre sense fulles
Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
L'arbre ben plantat, dona bon resultat
L'arbre de menut s'adreça
L’arbre no es talla pas d’un sol cop
L’arbre vell fa més ombra que el novell
L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
Més val l'arbre que les flors
Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
No es mou l’arbre si no fa vent
No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
Pel fruit hom coneix l'arbre
Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
Quan plou pel juliol, plou fusta
Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
Qui estima l'arbre, estima el fruit
Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
Segons l'arbre, el fruit
Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
Tremolar com a la fulla de l'arbre
Val més criar arbres que fer cases
Val més l'arbre que les flors
Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

Aquestes dites i refranys els hem triat de la col·lecció refranyera de Víctor Pàmies -al qui no ens cansarem de donar-li les gràcies-.  

Les il·lustracions són de Barry Fitzgerald.