Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
Un dia com huí que estem celebrant el Dia de Difunt o el Dia del Morts se'ns ve a la ment els versos del gran poeta valencià Ausiàs March, Els cants de la mort. El dolor per la persona estimada, la por pel desconeixement del més enllà, el desgarrament interior per l'acomiadament... la mort.
Us deixem un tastet d'aquests bells i dolorosos poemes
La gran dolor, que llengua no pot dir, del qui·s veu mort e no sap on irà (no sab son Déu si per a si·l volrà o si en l’infern lo volrà sebollir), semblant dolor lo meu esperit sent, no sabent què de vós Déus ha ordenat, car vostre bé o mal a mi és dat, del que haureu, jo·n seré sofirent.
Un any més anem aprofitem Halloween per a jugar amb la poesia en anglès. Podem llegir poemes, cantar-ne i també escriure'n -inventats o copiats-. Us proposem que que dibuixeu en un full o una cartolina una imatge que faci referència a Halloween -carabassa, fantasme, bruixa, mòmia i tota la resta d'imaginaria monstruosa- i dins escrivim el poema. Després fem una exposició amb tots ells.
Or the "ghoulies and ghosties," which glow in the night
The children don't run - They've no reason to hide
They anxiously knock and await what's inside
They know that their bounty will be a real treat
As they watch their bags fill up with candy and sweets
I finalitzem el post cantant Shake Dem Halloween Bones, de The Kiboomers:
Them bones, them skeleton dry bones, Them bones, them skeleton dry bones, Them bones, them skeleton dry bones, Let's shake them skeleton bones! The toe bone's connected to the foot bone, The foot bone's connected to the ankle bone, The ankle bone's connected to the leg bone, Let's shake them skeleton bones! The leg bone's connected to the knee bone, The knee bone's connected to the thigh bone, The thigh bone's connected to the hip bone, Let's shake them skeleton bones! The hip bone's connected to the back bone The back bone's connected to the neck bone, The neck bone's connected to the head bone, Now shake them skeleton bones! Them bones, them skeleton dry bones, Them bones, them skeleton dry bones, Them bones, them skeleton dry bones, Let's shake them skeleton bones! Come on all you skeletons! Let's shake them skeleton bones! The head bone's connected to the neck bone, The neck bone's connected to the back bone, The back bone's connected to the hip bone, Let's rattle them skeleton bones! The hip bone's connected to the thigh bone, The thigh bone's connected to the knee bone, The knee bone's connected to the leg bone, Let's rattle them skeleton bones! The leg bone's connected to the ankle bone The ankle bone's connected to the foot bone, The foot bone's connected to the toe bone, Let's shake them skeleton bones! Them bones, them skeleton dry bones, Them bones, them skeleton dry bones, Them bones, them skeleton dry bones, Let's shake them skeleton bones!
Por, por social, por col·lectiva, pors personals, pors induïdes, pors irracionals, pors que ens ofeguen i no ens deixen viure en llibertat, pors... Sembla que la por tot ho envaeix. Hem de ser forts i que la por no ens domine, malgrat que se'ns vulga imposar. Lluitem contra la por, contra les pors, lluitem amb les armes de la poesia.
El miedo global (Eduardo Galeano) Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo. Y los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo. Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida. Los automovilistas tienen miedo a caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados. La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir. Los civiles tienen miedo a los militares. Los militares tienen miedo a la falta de armas. Las armas tienen miedo a la falta de guerra. Es el tiempo del miedo. Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo. Miedo a los ladrones y miedo a la policía. Miedo a la puerta sin cerradura. Al tiempo sin relojes. Al niño sin televisión. Miedo a la noche sin pastillas para dormir y a la mañana sin pastillas para despertar. Miedo a la soledad y miedo a la multitud. Miedo a lo que fue. Miedo a lo que será. Miedo de morir. Miedo de vivir.
És temps de castanyes i la Castanyada està al girar el cantó. Torrem castanyes i fem panellets. S'animeu a fer-ne? Hi ha molts tipus de panellets i tots estan boníssims. Ara poemant i cantant podem anar cuinant i menjant-ne tot gràcies a Ambäukatunàbia i la seua cançó-recepta dels panellets que podem inclòs cantar amb el karaoke que ells han muntat i les activitats que ens mostren al voltant de tot el procés de fer la recepta.
Cantant, cuinant i menjant... Bon profit poètic arrebossat amb pinyons.
Vine a la biblioteca, gaudeix de la lectura! -il·lustració Gustavo Aimar-
Hui celebrem el Dia de la Biblioteca i una molt bona amiga i poeta, Mª Rosa Serdio, ens ha regalat, per a compartir amb tots vosaltres, un poema preciós ple de bolets i fulles amb flaires de tardor, amb llop i Caputxeta passejant-se pels llibres, amb arbres que acullen nius de lectura... Tot en un bosc de fantasia on en cada branca hi ha una biblioteca per descobrir que està esperant-nos, mentre va sonant una melodia en cada pàgina del llibre. És clar, no podem rebutjar aquesta invitació a visitar la biblioteca, amb poesia.
Bon dia, biblioteca! Bon dia bibliotecaris i bibliotecàries! Bon dia, lectors i lectors! Celebrem junts el Dia de la Biblioteca.
Una tardor plena de bolets i poesia -il"lustració de Tony DiTerlizzi-
Amb la pluja surten el bolets. Ara és temps de boletaires i nosaltres, que ja hem sortit a la muntanya, hem omplit la cistella amb els primers rovellons que van deixant la llavor de la poesia en el bosc de la literatura de tardor.
Rovelló primerenc
(Bernat Huguet)
Entremig de les fulles
que t’amaguen la joia
treus la galta rosada
com si fossis un nen
amb la cara ensucrada
Podeu llegir més poemes de bolets al llibre Bosc endins, de Bernat Huguet publicat per l'Editorial Salòria.
Fa temps que al blog no juguem amb les tirallongues -retahílas- i aquest dijous tardorenc i plujós ens sembla genial: a casa i en família anar recuperant i difonent el nostre folklore, o a l col·le i tot junts arreplegant-ne i compartint-ne. Nosaltres en hem seleccionat hui cinc, però podeu llegir més tirallongues -retahílas- al blog.
Apa! Anem a llegir-les i aprendre-les jugant:
¿Quién me compra? Que yo vendo
cuatro cosas por un real:
una aguja, una pera,
un membrillo y un dedal.
La aguja para coser,
el dedal para apretar,
la pera para comer
y el membrillo para guardar.
*
Tiro, liro, liro
las cabras en el trigo.
El pastor en la picota
empinando la bota.
Vino Juan Redondo
con un palo gordo.
Del palo que le dio
debajo del escaño le metió.
¿Qué es del escaño?
La lumbre lo ha quemado.
¿Qué es de la lumbre?
El agua lo ha apagado.
¿Qué es del agua?
Los toros lo bebían.
¿Qué es de los toros?
Monte corrían.
¿Qué es del monte?
Hoja daba.
¿Qué es de la hoja?
Las cabras la comían.
¿Qué es de las cabras?
Leche daban.
¿Qué es de la leche?
La gente la tomaba.
En el campo hay un bosque,
en el bosque hay un pino,
en el pino hay una rama,
en la rama hay un nido.
¿Y en el nido?
¡Un pajarillo
siempre dormido!
*
Don Pepito el Verdulero
se cayó en un sombrero,
el sombrero era de paja,
se cayó en una caja,
la caja era de cartón,
se cayó en un cajón,
el cajón era de pino,
se cayó en un pepino,
el pepino maduró
y Don Pepito se salvó.
Mañana es domingo
de pipiripingo
De pipirigallo
Subí la cuesta
Toque una cencerra
Acudieron ladrones
Comiendo piñones
A mi no me dieron
Porque no quisieron
Barrejar informació i poesia ens sembla una idea genial. A molts xiquets i xiquetes els encanten els llibres d'informació i quasi no llegeixen literatura. Així que per què no aprofitar el seu interès i fer una immersió poètica? Tenim llibres, com Versos de la Tierra que ens ve perfecte en la barreja de poesia i geografia. Els versos són de Javier Ruiz Taboada i es complementen amb unes boniquetes il·lustracions de Miren Asiain i estan publicats per SM, dins de la seua col·lecció Poesia.
Trobem poemes sobre volcans, rius, mars,... versos que ens inviten a viatjar per la Terra i conèixer-la. Un llibre perfecte, a més, per a incloure la poesia a l'aula en l'aprenentatge de les ciències naturals. Poemes per a explorar la Terra.
Us fiquem un taste:
La Tierra
(Javier Ruiz Taboada)
La Tierra es una peonza que no para de girar. Aunque parezca redonda, no te dejes engañar.
Está un poquito achatada por arriba y por abajo. Es como una mandarina pelada marcando gajos.
La Tierra, cuando se mueve, da vueltas sobre sí misma y alrededor de su sol, sin destrozarse la crisma.
La vuelta al mundo
(Javier Ruiz Taboada)
Hace mucho mucho tiempo, gente muy poco viajada pensaba, sin fundamento, que la Tierra era cuadrada.
Hasta que un tal Magallanes zarpó a navegar sin rumbo y, recorriendo los mares, logró dar la vuelta al mundo.
Más tarde fue Willy Fogg quien la dio en 80 días. Si viajamos en avión, hoy solo se tarda un día.
Y sí: la Tierra es redonda, redonda como un balón, redonda como una bola o el aro del hula-hop.
A què us agraden? Doncs animeu-se a llegir la resta del llibre, exploradors i exploradores de la poesia!
Van caient les fulles, poc a poc, una a una, però... estaven preparades per aquest viatge que emprenent de nou? Sembla que no, com ens diu els poema que ens ha regalat els nostre amic i poeta Joan Josep Roca.
El fred i canvis de clima porten els refredats. Atxis! -Gizem Vural, il.-
Sempre succeeix el mateix: amb el canvi de clima venen els refredats. Atxísss! Una malaltia que sembla insignificant però que ens deixa el cos fatal. Atxiíss! Que si els mocs, que si la febre, que si el mal de gola, que si em sento tan mal que no sé on ficar-me... No ens agrada gents estar refredats però és inevitable i força contagiós.
Hem pensat que si convertim la grip en un poema i d'aquest fem una cançó... tal vegada vaja tot millor.
El fred sembla que per fi va traient el cap i ficant els nassos a l'octubre. És hora ja de pensar en abrigar-se i res millor que un bon teixit de llana: guants, barrets, bufandes, jerseis, abrics, mantes... Va sent hora de teixir versos amb suau llana de colors. Anem-hi a avisar a les ovelles poetes per a que ens ajuden.
És hora de teixir la llana,
d'esperar l'arribada del fred,
d'anar a buscar llenya
i espabilar a trobar bolets.
És hora d'arxivar sandàlies, tancar finestres i esperar que arribi l'hivern...
Hui us volem presentar un llibre preciós en el que la poesia i la il·lustració fan un tàndem fantàstic: Abecedario ilustrado, de Carles Cano, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua colecció Abecedarios.
Es tracta d'un abecedari en el que cada lletra té un poema i una il·lustració d'un artista diferent (27 il·lustradors espanyols i iberoamericans). Els abecedaris poètics i els abecedaris il·lustrats són una meravella per a jugar amb les paraules. Però clar, quan es tria entre totes una sola paraula ens dona a pensar en tantes paraules boniques que s'han quedat en el tinter!
Us fiquem un tastet dels poemetes de Carles Cano per a que se n'adoneu del contingut d'aquest fantàstic llibre de poesia infantil (punxeu sobre la imatge i ho llegireu millor)
Un llibre ideal per aprendre l'alfabet de la mà d'un gran escriptor, com és Carlos Cano, i per a gaudir dels gestos de complicitat que cada il·lutrador/a aporta. Es presenta en lletra majúscula i lligada per a fer més fàcil la seua lectura entre els primer lectors.
Una joieta amb la que disfrutarem amb els més menudets i que, a més, ens pot servir de base als joves lectors per a crear el seu abecedari poètic. Us proposem, per exemple, que els cursos de 5è i 6è de Primària s'inventen i creen abecedaris per als xiquets i xiquetes d'Educació Infantil. Proveu-ho, els encantarà tant als joves poetes com als menudets.
(...) La poesía ha permanecido marginada en las aulas de clase. Poca
importancia se le ha dado como puente comunicante entre lo que escribe
el poeta para su deleite y el proceso formal de la lectura. Por lo
general, leer textos poéticos en la escuela está reducido a la
obligatoriedad de imponer elementos pedagógicos y tratamientos
moralistas. Las páginas de un libro de poesía son más que normas severas
a seguir para fomentar valores, son más que frases hechas para
localizar simples informaciones que se vacían en un cuestionario
elaborado con antelación por el maestro.
Leer para el disfrute, la sensibilización, la interiorización de
imágenes, el goce de un libro cuyo contenido permita viajar por diversos
estadios de la imaginación, no es justamente hoy una realidad tangible.
Piedad Bonnet, bajo una mirada que pareciera dura, nos dice: “En las
universidades, en los colegios, los maestros le temen a la poesía: ya en
sus manos el poema, no saben qué hacer con él; si disectarlo cruelmente
dejándolo convertido en cuatro metáforas, una sinécdoque, dos
metonimias, un símil y de paso un cadáver, o si llenarlo de suspiros y
silencios, ante la imposibilidad de comunicar sus más hondos alcances” (...)
Reflexions al voltant de la importància de llegir i viure la poesia a l'aula, de jugar amb ella, d'enlairar-la en totes les etapes de la vida i, especialment, entre els més menuts.
En plena tardor com estem anem a recurrir al folklore popular, tan savi i poètic, per a difondre un versos de fruits tán típics de la tardor com la castanya, la nou i l'avellana.
Mengem tardor amb poesia...
Historia de una castaña
Había una castaña
que se subió en una araña,
la araña se movió
y la castaña se cayó.
¡Pobrecita la castaña
que se subió en una araña!
*
Historia de una nuez
Había una vez una nuez
que era amiga de un pez.
El pez se marchó
y la nuez sola se quedó.
¡Pobrecita aquella nuez
que se quedó sin su pez!
*
Historia de una avellana
Había una vez una avellana
que salió por la mañana,
de su casa se alejó
y un niño se la comió.
¡Pobrecita la avellana
que salió por la mañana!
Si us ve de gust continuar menjant versos de castanyes ho podeu fer des d'aquest mateix blog.
A l'octubre, castanyes i carabasses torrades -il. Olga Kvasha-
Comença el temps de torrar carabasses, nyam, nyam... riquíssimes i dolces. Què bones! Nosaltres, a més de menjar-ne, aprofitem per realitzar una recol·lecció de refranys carabassers -us pensàveu que no hi havien?-.
Bon profit, entre dites i refranys populars.
Refranys sobre les carabasses
A l'agost, carabasses A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi A l'home vell, carbassa amb ell A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta A propòsit, carabasses Al setembre carabasses Anar de son cap, com les carabasses Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix Bordó i carbassa, vida grassa Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí Carabassa, amb poca n'hi ha massa Carabassa, la mel porta bullint Carabassa, no massa Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen Carabassó, com més poc, millor Carbassa apuntada, carbassa semada Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent Carbassa senyalada, carbassa morta Carbassa, ni poc ni massa Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa Com ara plouen carabasses Con què, conqueta, carabassí, carabassineta Créixer com les carabasses De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa De col i carbassa tota la casa en passa De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló De mala albergínia, mai bona carabassa D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa Dijous sant, carbasses a plantar Donar carbasses (a algú) El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa En popa, ses carabasses redolen Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre Enfilar-se com una carbassera Escudella que bull massa té gust de carbassa Ésser tap i carbassa Fam i carbassa treuen la gent de casa La carabassa entra per un forat i surt per l'altre La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta La carbassa crida el vi La carbassa embafa La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa Les carbasses, si es senyalen, es moren L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa Març, marcer, carabasser i ventoler Menjar carbassa fa perdre el pols Mori el carabassó i que es salvi la carabassera Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa No hi ha cap carbassera que faci melons No necessita pas carabasses per a nedar Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema Pel setembre, carabasses Pel setembre, carbasses grogues i grasses Per l'Assumpció, cada flor un carbassó Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé Per Sant Jordi, carabasses Posar-se una cosa dintre el carbassot Pujar-se'n al carabasser Quan la gana passa, sembra la carbassa Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó Sant Jaume destapa la carbassa Ser puntes de carbassera Ser tap i carbassa
Ser un cap de carbassa Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar Sortir carbassa Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa Tenir el cap de carabassa Tonto com una carbassa Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola Tot just, carabassa i ceba! Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere Treure carbasses Una arrova de carbassa no fa una unça de greix Val més traça que carabassa Vent en popa les carbasses naveguen
Comencem octubre amb poesia... mentre van caent les fulles i el sostre s'ompli d'un tapís de colors i al cel veiem com les oronetes marxen buscant altres primaveres...
Comienza el otoño cambio de estación. Sopla que te sopla el viento soplón. Mamá golondrina hace las maletas guarda los pijamas dobla las chaquetas. La familia entera viaja a otro lugar y pronto comienzan todos a volar. Buscan otras tierras buscan un país donde un sol muy grande les haga reír. Si miras el cielo las verás partir pero en unos meses volverán aquí.
