Cançó infantil "Els pirates"... solcant amb la veu el mar de la poesia

Pirates, endavant, solquem el mar cantant, ni tingueu por... (il·lustració de Sonja Wimmer)

Huí va de pirates i vaixells, de cançons infantils per començar a gaudir d'aquestes vacances d'estiu. Arrieu la bandera, que ja estan ací!

Els pirates

(El pot petit)

En un mar ple de taurons

naveguen els pirates Rodamons.

Dins una ampolla surant

hi ha el mapa que seguiran.

Si el tresor volen trobar 

entre tots s'han d'ajudar, 

canviant el rumb en busca d'or, 

tots a l'illa del tresor...

I un màstil amb una bandera

i a dins una gran calavera.

Els pirates amb un mocador al cap,

els pirates amb un ull tapat,

els pirates amb un lloro al seu braç,

els pirates sempre preparats.

Desembarquen un matí

quan el sol ja va sortint,

mirant el mapa amb atenció

entre nervis i emoció.

Un pirata despistat

entre arbustos s'ha quedat,

ai! quins nervis, quin patir!

Sense ell no es pot seguir.

Un màstil amb una bandera

i a dins una gran calavera.

Els pirates amb un mocador al cap,

els pirates amb un ull tapat,

els pirates amb un lloro al seu braç,

els pirates sempre preparats.

I de lluny senten un crit,

ja han trobat al seu amic!

Es reuneixen tots plegats,

amb les pales carregats.

Ja han trobat el seu tresor

no ha estat pas qüestió de sort,

han seguit, no s'han rendit

i així ho han aconseguit.

Un màstil amb una bandera...

Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia

Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz-

Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem  per un nou any magnífic.

Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.

I encendrem

(Joan Josep Roca Labèrnia)

I posarem

estris vells a la foguera

en una nit encisera

on el sol no vol ser absent.

I encendrem,

al dessota de la lluna,

tal com ens mana la bruixa,

els pecats que no voldrem.

I anirem

a cercar un xic de llum

per a trobar l'aixopluc

del desig que demanem.

Per a fer-me del tot gran

i, una mica raonable,

haig la joia inenarrable

qui em porta a sant Joan.

I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.

Retrat de l'estiu, amb poesia

Portem molt de temps esperant-ho i, per fi, ja està ací l'estiu! S'acaben les classes, venen les vacances. El dia es perllonga a la nostra voluntat i les nits estan plenes de festa. Temps d'estiu, temps de poesia. Fem un retrat de l'estiu amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel.

Benvingut, estiu!

Poemes d'estiu

(Isabel Barriel)

I

Assaborir la pell salada

humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar

quan la gana et desperti.

III

Descubrir el cel ennuvolat

mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus

fins que comencis a saltar.

V

Empassar-te un llibre sencer

sense mirar el rellotge.

VI

Viure a l'aire lliure.

Optar a probar un nou gelat.

Dormir destapat,

dominar amb la mirada el paisatge,

pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar

i cridar i somiar i rumiar i estar

i ser un ésser viu d'estiu

fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

La il·lustració és de Marie Desbons.

Travesura de luna... cuando sale a la una: versos selenitas

Travesura de luna

(Flor Marina Yánez Lezama)

La luna sale a la una

es su hora del recreo

la noche enciende en el patio

sus faroles de luceros.

Como la luna es traviesa

de dos en dos los apaga

con la espuma de una ola

que la mar le regalara.

Y qué bonita se mira

la noche así, salpicada.

Charquitos de mar y luna

lagrimitas nacaradas.

La il·lustració és d'Alexander Jansson.

Poema sin fin: crear poemas en casa o en clase / Crear poemes a casa o a classe

Hui anem a proposar-vos crear poemes sense fi entre tota la classe o en família. Ens ha inspirat aquesta activitat els versos de María Alicia Esain:

Poema sin fin

(María Alicia Esain)

Sobre la vara, una estrella,

junto a la luna, una niña, 

sobre la niña, un sombrero,

junto al sombrero, la magia,

sobre la magia, los cuentos,

junto a los cuentos, un pájaro...

sobre su vuelo, los sueños.

Junto a la niña, los libros, 

sobre los libros, la noche,

junto a la noche, luciérnagas...

Anem a tunejar el poema, cadascú amb la seua creaativitat. Tan sols cal sustituir els substantius i anar emparellant-los. Podem realitzar l'activitat en veu alta o per escrit, per parelles o entre tota la classe. Respectem les proposicions i cadascú diu una paraula i així anem emparellant-les. Si ho fem entre tota la classe ens sortirà un poema coral.

Sobre la casa, una nube,

junto a la nube, un paraguas, 

sobre el paraguas, una gota,

junto a la gota, la charca,

sobre la charca, los sapos,

junto a los sapos, una mariposa...

sobre sus alas, los sueños.

Junto a la nube, los pájaros, 

sobre los pájaros, el cielo,

junto al cielo, las libélulas,

sobre las libélulas, un color,

junto al color, los dibujos,

sobre los dibujos, un niño.

junto al niño, una casa...

Exactament ho podem fer en català:

Sobre l'arbre, un ocell,

junt a les branques, un refilet, 

sobre el refilet, un cor,

junt al cor, l'amor,

sobre l'amor, els xiquets,

junt als xiquets, un vaixell...

sobre el mar, l'esperança.

Junt a l'ocell, un grill, 

sobre el grill, l'estiu,

junt a l'estiu, les vacances,

sobre les vacances, el sol,

junt al sol, l'univers,

sobre l'univers, un ovni,

junt a l'ovni, un mag...

I així anem fent i creant nous poemes... tenim tot un estiu per davant.

La il·lustració és de Lisa Aisato.

Un poema de nassos

Quins nassos!

(Mar Pavón)

Un nas i una nassa

fugiren plegats

al país dels nassos,

on es van casar.

I ja a casa seva

tingueren nassets,

el nas i la nassa,

xatons i amb moquets.

Tots eren feliços,

llevat de les cares

d’on havien fugit

el nas i la nassa:

El nas, d’una vella;

la nassa, d’un vell;

tots dos amb ulleres,

d’aquelles d’augment.

Un nas i una nassa

fugiren plegats,

deixant-hi, quins nassos!,

dos cecs desnassats.

Il·lustració de Meme.

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca

Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

(Joan Josep Roca)

En el clos petit

d'un regne immens,

dorm tot un follet

de fulles guarnit.

Es lleva ben d'hora

per si pot trobar

la casa on parar

i sentir com plora.

Els sons han marxat,

els sorolls també

i resta el silenci.

Deixeu-me que pensi

en saber-lo ple

de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

Se enconden versos entre la arena... poesia de María Cristina Ramos

El mar ens espera. L'estiu està al caure i ben aviat les platges estaran plenes de gent gaudint de les vacances, de jocs i somriures, de temps d'esplai. Entre els grans de sorra segur que també trobarem versos, entre crancs i petxines. L'escuma besa la platja, suaument... esperant-vos.

El mar quiere decirle

secretos a la arena;

prepara en las orillas

sus voces más serenas.

Pero se calla,

pero se apena.

El mar quiere acercarle

cien collares de espuma

y las escamas dulces

que le deja la luna.

Pero se calla,

pero se abruma.

El mar se esconde entonces

en una caracola

y susurra, apenitas,

un silencio de ola.

(María Cristina Ramos)

La il"lustració és de Sonja Wimmer.

Primavera, de Gloria Fuertes

Primavera

(Gloria Fuertes)

Eres tan cursi hija

que no hay por dónde cogerte.

Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,

adornada de odas y vergeles no digamos.

Primavera,

más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;

pero a pesar de todo te defiendo,

porque haces retoñar ese geranio,

que se me seca siempre en el invierno.

La il·lustració és de Margherita Magy Grasso.

Endevinalla del grill, de Núria Alberti

Vaig vestit de negre,

surto a la nit,

em persegueixen

grans i petits, i encara que els conto

que sóc molt ric,

ells mʼempresonen

sense fer-me cas.

Llavors jo, canta que cantaràs!

(Núria Alberti / Ruth Angulo, il.)

Odio especial al despertador... tic-tac... riiiiiiing. Suenan los versos

La setmana va acabant-se, però hui encara ha sonat el despertador per encetar el nou dia. Quin fàstic em fa el despertador! Tinc una espècie d'odi especial, com diu el poema, de dilluns a divendres i la resta... ni li faig cas. 

Odio especial,

sólo de Lunes a Viernes

(Ana María Shua)

Peor que una pesadilla,

más molesto que mi hermana,

más feo que usar horquillas,

o comer comida sana.

Más ácido que pastilla

de aspirina atragantada,

y más triste que una ardilla

con la patita quebrada.

Más molesto que una astilla

que se te queda clavada,

es esa tonta manía

que no sirve para nada.

Es lo que hago cada día

menos el fin de semana,

con lo linda que es la cama:

¡levantarme temprano a la mañana!

La il·lustració és d'Amy Bates.