1.6.18

Odio especial al despertador... tic-tac... riiiiiiing. Suenan los versos


La setmana va acabant-se, però hui encara ha sonat el despertador per encetar el nou dia. Quin fàstic em fa el despertador! Tinc una espècie d'odi especial, com diu el poema, de dilluns a divendres i la resta... ni li faig cas. 

Odio especial,
sólo de Lunes a Viernes

Peor que una pesadilla,
más molesto que mi hermana,
más feo que usar horquillas,
o comer comida sana.
Más ácido que pastilla
de aspirina atragantada,
y más triste que una ardilla
con la patita quebrada.
Más molesto que una astilla
que se te queda clavada,
es esa tonta manía
que no sirve para nada.
Es lo que hago cada día
menos el fin de semana,
con lo linda que es la cama:
¡levantarme temprano a la mañana!

La il·lustració és d'Amy Bates.