Portem molt de temps esperant-ho i, per fi, ja està ací l'estiu! S'acaben les classes, venen les vacances. El dia es perllonga a la nostra voluntat i les nits estan plenes de festa. Temps d'estiu, temps de poesia. Fem un retrat de l'estiu amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel.
Benvingut, estiu!
Poemes d'estiu
I
Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.
II
Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.
III
Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.
IV
Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.
V
Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.
VI
Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.
La il·lustració és de Marie Desbons.
1 comentari:
El daurat del blat
I nostre amic sol,
en veure la distància,
pensa amb mala traça,
sense ganes dorm.
Ha deixat el bosc,
com grimpa a la serra,
al capvespre es queixa
quan li pot l’enyor.
Recorda els pagesos,
el daurat del blat,
el frec del carrer.
Un nin tafaner,
a la plaça estant,
vol dies com mesos.
Publica un comentari a l'entrada