29.9.15

Poesia i xarxes socials: Xarxa, poema de Pep Alfonso


La poesia i la informàtica, la poesia i les noves tecnologies, la poesia i les xarxes socials, la poesia al ciberespai... La poesia cada vegada s'enlaira i s'escampa més per internet i, de vegades, és internet el que es cola en la poesia. Comproveu-ho amb aquest poema:

Xarxa

Una connexió de lliure elecció
elèctrica per a més intro.‎
Per a poder obrir la finestra
dos clics, de bona educació,‎
tot és qüestió d’infraestructura.‎
Connectar-se a la xarxa, per a més in,‎
és per sistema operatiu i tolerant.‎
Per què arrova punt, o com és?‎
Per arribar el teu correu arreu del món?‎
Navegar amb impulsos i res més,‎
tindre un desig virtual de comunicació
viatjant i fent amics electrònicament
sense contacte, però amb tacte.‎



La il·lustració és de Daniel Krall.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola. es una poesía juvenil muy apropiada. Muy expresiva... seguimos en contacto