Sembla que la imaginació és inversament proporcional a la edat, però no sempre és així... tan sols cal mirar la vida, el món, amb ulls de nen, com en aquest poema de la nostra amiga Teresa Delgado. No s'oblideu de tenir sempre la mirada nova i ben fresca i comprovareu com tot canvia.
Una mariposa me lleva, en sus alas, hasta una flor.
Una flor me lleva, en su aroma, hasta aquel pájaro.
Un pájaro me lleva, en su pico, hasta un nido lejano.
El viento me lleva, entre sus dedos, hasta la hierba verde.
El agua que pasa por la hierba,
me lleva en sus labios hasta un charquito,
el barco de papel que cruza el charco
me lleva a una historia inaudita
de fantasmas y piratas.
Los piratas me llevan a un bolsillo,
en el bolsillo me encuentro una canica,
dos botones
y tres piedrecitas preciosas,
también la casa de un caracol.
Allí me quedo a esperar que pase algo…
No soy semilla
3 comentaris:
Voldria ser mosca
La papallona demana:
trencar l'encanteri,
el si del silenci
un cop per setmana.
Amb vestit preat
de fil sense arrugues
passa el dia emprant
les flors més porugues.
Menja, a cor que vols,
el suc d'una poma,
somia i es posa
a l'ombra del sol.
Quan la tarda cau,
i aplega la fosca,
voldria ser mosca
però no li escau.
Voldria ser mosca
La papallona demana:
trencar l'encanteri,
el si del silenci
un cop per setmana.
Amb vestit preat
de fil sense arrugues
passa el dia emprant
les flors més porugues.
Menja, a cor què vols,
el suc d'una poma,
somia i es posa
a l'ombra del sol.
Quan la tarda cau,
i aplega la fosca,
voldria ser mosca
però no li escau.
Salvia! Qué lindo encontrarte por aquí!feia temps que no escrivia poemes petitons , ahir segurament pir la influència d' una fada que camina molt viva i es diu Glòria Fuertes, em va esclatar aquest Piema com esclata una flor a la vida . m'encanta que hagi trobat el seu camí a caseta amb la teva ajuda . Gracias. Abrazo fuerte
Publica un comentari a l'entrada