25.7.10

Versos embolicats: dos embarbussaments de Carles Cano


 Impossible avorrir-se jugant amb els embarbussaments. Proveu-ho! Però a més ací us fiquem un poemes infantils, de Carles Cano, que per la seua forma poètica són autèntic embarbussaments. Llegiu-los en veu alta i ho comprovareu! Un embolic a la llengua, arrrgg... molt divertit! Gràcies, Carles, per fer-nos riure una estoneta a ritme de poesia.

A La Font Roja hi ha una cabra
(Carles cano)
A La Font Roja
hi ha una cabra
boja,
pèl-roja,
escarxofada
banyuda,
culicuapeluda.
Té quatre cabridets
bojos,
pèl-rojos
escarxofats
banyuts
culicuapelats
*

Un ratolí de Rocafort
(Carles Cano)
En  Ramon Romaní
ratolí de  Rocafort
trobà un  teuladí
menjant al seu hort

Què rosegues, colibrí,
pujat dalt del branquilló?
Tu no  menges mosquits
mosques, cuques i abellots?

Jo no sóc el teuladí
menja-mosques i moscots;
ni tampoc el colibrí
que va de flor en flor.

Sóc un tord d’Algemessí
m’agraden els albercocs,
i va i  passava per ací
i he parat a fer un mos

Doncs, arrea-te-la rossí!
O et llançaré un bon roc.
Que no vull al teu cosí
ni a tots els del teu lloc.

Ramon llançà el projectil,
que passà prop del pardalot
i alçant el vol va dir així:
Ahí t’ho quedes Joan Ratot!

La il·lustració és de La Perera.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ams

Sàlvia ha dit...

sms?