11.3.10

Canción de cuna, del poeta canadenc Emile Nelligan




No totes les cançons de bressol són dolces i tendres. Tenim un exemple ben clar en Nanas de la cebolla, de Miguel Hernández on el dolor és profund i greu. En Canción de cuna, del poeta canadenc Emile Nelligan trobem també el plany i el dolor entre els versos adreçats al fill.

Canción de cuna
(Emile Nelligan)

Alguien llora en silencio
de las noches de abril;
alguien llora el entresueño
largo de su exilio;
alguien llora su dolor,
y es mi corazón...

La il·lustració és d'Irasema Hernández Izaguirre.

Cap comentari: