6.7.09

Toda mi ternura: poesia del brasiler Manuel Bandeira


Toda mi ternura
(Manuel Bandeira)
Toda mi ternura
para los pajaritos muertos;
para las pequeñas arañas.

Toda mi ternura
para las mujeres que fueron niñas bonitas
y llegaron a ser mujeres feas;
para las mujeres que fueron deseables
y dejaron de serlo.
para las mujeres que me amaron
y que yo no pude amar.

Toda mi ternura
para los poemas que
no pude escribir.

Toda mi ternura
para las amadas que
envejecieron sin maldad.

Toda mi ternura
para las gotas de rocío que
son el único adorno
del sepulcro.
La il·lustració és d'Adrià Fruitos.

2 comentaris:

Mery Cherry ha dit...

fa tants dies que estic enganxada al vostre bloc i fa tants dies qe m'ho passo tan bé llegint-vos... em sentia malament si no us deixava un comentari de salutació.

felicitats pel bloc i (si us plau) que duri!

Sàlvia ha dit...

Mira tú per on, Mery, un comentari tan amable com el teu m'anima molt a estar en aquesta calor que fa enganxada escrivint el blog.

La pantalla de l'ordinador és molt solitària i són les paraules dels lectors (i més si són tan encoratjadores com les teues) les que donen sentit a tota aquesta tasca.

Bon estiu, bones vacances i bona lectura. És tot un goig tenir-te com a lectora.

Besadetes