19.6.07

Elogi a les vacances, poema d'Isabel Barriel


Per a molts i moltes -quina sort que teneiu!- les vacances ja estan ací; per a altres faltaran unes setmanes -per a mi encara em resta esperar més d'un mes-. Les VACANCES, quin plaer! El poema d'Isabel Barriel, publicat en un dels seus blocs de poesia, Ibeeme, em pareix molt adient per a celebrar aquests dies de deixar correr el temps, sense mirar el rellotge.


Elogi a les vacances
Isabel Barriel

Quan saber quin dia és perd rellevància.
Quan diumenge i dilluns es dilueixen al pou de la indiferència.
Quan la nit no et posa límits.

Quan el temps no cobra peatge
i pots mirar el cel aixecant el cap sencer.

Quan la vida pren dels sentits els cops d’ingeni
i li treu drama a l’absència de neguit.

Quan t’és igual la serenata dels galls a l’albada
i el despertador es transforma en paradigma del inútil.

Quan a tres quarts ignores ja l’hora
i pots contemplar la lluna que navega.

Quan el voltant es torna nítid
i els ocells canten a prop.

Quan l’endemà no és font de pressa
i l’ahir pot prescindir de la creu al calendari.

Quan avui el sol tanca la tarda
i floten entre els núvols els capricis de l’atzar.

Aquest repòs sideral,
aquest afable del vital,
aquest sentir que gires amb el món,
que el ritme intern ve carregat d’univers
que la llum t’omple la cambra dels somnis
que el sol fa néixer ombres
que el vent fa moure els arbres
que la ràdio sempre canta
que el mar sempre balla
que el mirall ara et contesta generós
quan li preguntes el perquè d’estar contenta...

Aquest estat sensacional
té per nom vacances
i el defecte de ser provisional!

Us desitge que s'ho passeu molt bé, allà on aneu i que... llegiu molt!

La il·lustració és de S.G. Brooks, La platja -jo la titole Home sense vacances-

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones vacances a tothom, i en especial a la gent que ja les té o li resta poc. Jo, com Sàlvia, encara em "queda curro".

El poema d'Isabel ens ve rodó!

Llúcia Menorquí

Isabel Barriel ha dit...

Em fa molta pena aquest home sense vacances...enfonsa la seva desesperació a un aigua negra. Pobre! No li desitjo una sort semblant a ningú.
Isabel

Anònim ha dit...

Aquest bloc de Ibeeme encara no l'havies recomanat, doncs d'iSabel jo havia entrat als altres blocs de poesia infantil.

Novipoeta :)

Anònim ha dit...

Ara estic assaborint plenament el poema d'Isabel. Es nota que l'escrigué en plenes vacances, una sensibillitat especial que sols es pot tenir en aquesta època.

Bones vacances a tothom, especialment a Sàlvia.

Carmela Llombay Jover