20.4.16

Lo que saben los erizos: llibre de poesia infantil de Beatriz Osés


Tenim diversos llibres de poesia infantil per anar comentant-vos i volem començar per un llibret fantàstic, Lo que saben los erizos, del tàndem poètic-il·lustrat que formen Beatriz Osés i Miguel Ángel Díez, editat per Factoría K de Libros.

El poemari està format per 28 poemes que van enganxant-se uns a altres, com si estigueren cosits per un fil de sentiments, un fil que va brodant amb puntades de tendresa i malenconia. I és que la temàtica central del llibre va, justament, sobre la tristor i el plor; però no estem davant d'un llibre trist, ben al contrari. Ja hem comentat diverses vegades en aquest blog que les emocions no solen estar tractades en els llibres de poesia infantils i ens sembla que és un buït que cal anar omplint a nivell editorial. Amb este llibre de Beatriz Osés el buit va reomplint-se.

El tema en si, el plor, expressió de dolor i tristesa, trobem que és molt original cara als xiquets i xiquetes. Llegint literatura infantil sembla, de vegades, que els nostres menuts viuen en un núvol de felicitat, ple de rialles i grans somriures, de cotó-en-pèl, sense cap problema i, evidentment, això és falç. Segur que a tots ens venen a la ment les imatges recents de xiquets/es refugiats, creuant el mar en vaixells amuntegats entre els adults o en camps de refugiats o sota la violència de les bombes o explotats fent feines o... Però no cal anar-se'n lluny, cal mirar al nostre voltant i trobarem que les llàgrimes també regalimen per les galtes dels nostres xiquets i xiquetes.

Al llarg camí de la vida que enceten els infants van a trobar-se moment d'alegria i tristesa, malgrat que de vegades no se sap ben bé esbrinar quines són les causes d'aquestes emocions i la poesia, infantil o per adults, té molt que aportar en aquestes investigacions sobre els sentiments i la seua manera de manifestar-los.

El llibre parteix amb un poema, Azul, en el que una xiqueta, trista i plorosa, mira a l'espill com li rodola una llàgrima i es pregunta "dime ¿cuánto pesas?" -fent referència a les paraules de Rodari al seu diàleg en Inventant els números-. A partir d'aquest poema la xiqueta va preguntant a diferents animals i cadascun d'ells li contesta en funció de les seues característiques personals, vitals i mediambientals, el que li proporciona a la seua lectura un doble joc. 

Però...

Nadie sabe...
(Beatriz Osés)
Al león escondido,
al elefante,
al niño pingüino,
a la jirafa
que sueña en las ramas,
pregunta la niña.
... Y no saben nada.

A la fí, les caracteritzacions dels animals són trets de les múltiples i diverses personalitats de la gent. Així, per exemple, ens trobem amb la gran falsetat sobre la valentia, sembla que plorar no es cosa de valents, ni de mascles...

A escondidas
(Beatriz Osés)

El león nunca llora
delante de nadie.
Se oculta en las sombras, 
entre los trigales.

Sin hacer ruido llora,
a veces a mares,
pero nunca lo hace
delante de nadie.

O els que passen de tot, no s'impliquen en res, i el seu mapa emocional és pla...

En las nubes
(Beatriz Osés)

La cigarra pasa.
Pasa de llorar.
Pasa de la hormiga.
Pasa del invierno.
Pasa de la niña.
(...)

O els que ploren cap endins, sense manifestar-ho als altres, com en el poema del picot -pájaro carpintero-

(...)
Toc, toc.
Se desliza el llanto
por el árbol hueco...
(...)

Poc a poc la xiqueta va trobant-se amb els plors dels demés i sembla que acabarà inundant-se en un mar de llàgrimes, però aplega a l'eriçó, que li dona consol i solució. Tot amanit amb uns versos amb molt de lirisme, mètrica assonant, repeticions i retornells, metàfores i personificacions. Les il·lustracions de Miguel Ángel Díez arrodoneixen tot el poemari i li afegeixen un cant il·lustrat que musicalitza els versos; són com poemes visuals paral·lels i amb simbosi completa amb el text. Un llibre de poesia molt recomanable, a partir dels 6 anys fins els adults. Li agraïm a Beatriz Osés que de nou ens regale la seua poesia (cal dir que si vàrem quedar atrapades en El secreto del oso hormiguero, guardonat amb el Premio de Poesia Infantil Ciudad de Orihuela, ens ha entusiasmat aquest Lo que saben los erizos, que ha quedat finalista en la passada edició d'aquest mateix premi).

Què tal si aprofitem el Dia del Llibre per a regalar-lo o regalar-se'n? Serà un regalet lector fantàstic per a la nostra ment i la nostra ànima. Versos que omplin un racó del mapa dels sentiments.



19.4.16

Cervantes en rap: concurso internacional


Rap cervantí -il·lustració de Matias Trillo-

 Una de les tantes activitats que es realitzen al voltant del 400 aniversari de la mort de Cervantes és el concurs internacional de Cervantes en rap, obert a tots els rapers i amants de la cultura urbana. Per a participar tan sols hem de gravar un vídeo, de almenys un minut de duració, amb un rap sobre la vida i obra de Cervantes. L'organització està a càrrec de la Fundación Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro junt al Festival Internacional Cervantino i altres nombrosos col·laboradors.

El jurat està format per dos rapers i diferents membres dels organismes col·laboradors, que seleccionarà a 8 candidats que s'enfrontaran el proper 22 de juny a Madrid. D'aquesta cita sortiran 3 seleccionats que passaran a una final dividida en dos fases: una que tindrà lloc a Ciudad Real - dins del marc de la 39 edició del Festival Internacional de Teatro Clásico, y l'altra en octubre, en el Festival Internacional Cervatino de Guanajuato en México.

El plaç d'inscripció va començar el passat 17 de març i estarà obert fins el 16 de maig de 2016. Animeu-se a participar!

18.4.16

Si o no, si o no... que ens dirà la flor de l'amor? / Si o no, que nos dirá la flor del amor?



Ai, l'amor! Sembla que en primavera renaix la vida i tot en l'ambient ens porta a enamorar-se. Però... som correspostos en eixe amor. Desfullem la margarita, si o no, si o no,... estarà la resposta en la flor?

La respuesta del pétalo

¿Me quiere? ¿No me quiere?
Le pregunté a la flor.
Un pétalo que sí,
y el siguiente que no.
El último de ellos
guarda la solución.
Si dice sí, me quiere.
Pero ¿Y si dice no?
Entonces, está claro:
Se equivocaba la flor.

Il·lustració de Chae Young Hong.

17.4.16

Llegir... emprenem el viatge a la lectura amb poesia



Llegir és tot un camí que s'enceta i mai no s'acaba, cada dia de l'any, en tot moment. Llegim sentats, plantats, gitats; llegim pel matí, pel migdia, per la tarda, per la nit; llegim sols i en companyia; llegim... sempre. I cada vegada que anem a llegir ens preparem per emprendre aquest nou viatge, el planifiquem amb una certa i inquietant emoció, com ens diuen els versos de Carmen López Alcoverro.

Ben aviat celebrarem el Dia del Llibre i comencem a arreplegar i difondre poemes sobre el llibre i la lectura.

Llegir
(Carmen López Alcoverro)

Planifico el viatge.
Els dits recorren els destins pintats sobre paper
Sud? Nord? Present? Passat?

La maleta serà minsa
Necessito poca roba

El preu?
Massa poc

Data de sortida?
Aquest vespre. Després de sopar

Ja està tot ben decidit
El gest em delata

Deixo el meu cos al llit i emprenc el vol...
Conec els companys de viatge, els llocs que visitaré...
em deixo portar i alhora faig i desfaig a plaer

I quan s'acabi, la nostàlgia serà el meu souvenir 

La il·lustració és d'Olesya Serzhantova

14.4.16

El cavaller i el drac, preparant Sant Jordi amb la poesia de Núria Freixa


La lectura, sant Jordi i el drac - il. de Maria Picassó Piquer-

Avança abril i sembla que sant Jordi està 'al girar el cantó'. Nosaltres anem preparant-se per a celebrar-ho poèticament. La nostra amiga i poetessa Núria Freixa ens ha regalat un poema fantàstic -moltes gràcies, Núria- en les que sembla que tota la violència i la por que produeix el drac pot bescanviar-se per mig de... la lectura.

El cavaller i el drac

Cavaller,
La bèstia que ens té atrapats
no menja sembrats ni prats,
es passeja insolidària
trepitjant tots els verals,
farcellot de panxa plena
i d'ulls clucs a tants de mals.

L'egoisme més ferotge
nia injectat en vena.
No cal que endinseu l'espasa
en aquest cor de fireta.
Què us sembla si comenceu
per ensenyar-li de lletra?

Drac, roses i llibres: Sant Jordi -il Lara Sánchez Guirado-

13.4.16

Nana para dormir una estrella



 Per aquest dijous volem compartir una cançó de bressol preciosa, Nana para dormir a una estrella, per anar bressolant els somnis dels fillets i filletes amb poesia.

Nana para dormir a una estrella

Duerme corazón, montado en un cometa
más allá del sol.
Te mecen los planetas, duérmete mi amor,
juega con las estrellas.
El universo gira a tu favor.
Duerme corazón, vuela por la galaxia.
Al cinturón de Orión.
Bebe de la Vía Láctea, duérmete mi amor.
Brilla tú mi estrella.
Acúnate en la piel de la Osa Menor.
Duérme, corazón. No pases frío nunca,
te daré calor.
Recuéstate en la luna, duérmete mi amor,
descansa bien mi vida.
Te arroparé en mis brazos con esta canción.





Il·lustració de Francesca Assirelli.

12.4.16

Hoy leemos y poemamos en la biblioteca imaginaria / Hui llegim i poemem en la biblioteca imaginaria


Anem preparant el Dia del Llibre i ho fem amb poesia. Hui tenim un poemeta preciós sobre la biblioteca, els llibres i la lectura, que us encantarà. Anem-hi tots i totes a la biblioteca imaginària.

La biblioteca imaginaria

Hay un libro que habla solo,
un libro que nadie ha escrito,
un libro con un espejo
y, dentro, un libro distinto.

Hay un libro de aventuras
donde nunca pasa nada,
un libro que inventa cuentos
con una sola palabra.

Hay un libro que se abre
con la llave de un castillo,
un libro para perderse
en medio de un laberinto.

Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa.

Libros que lo dicen todo
y libros que se lo callan,
libros donde el mar va y viene
sin salirse de la página.

La il·lustració és de Marit Tornqvist. 

11.4.16

Mots ben xics: poema monosil·làbic



Mots ben xic
Sóc quan puc, vinc de lluny,
ferm com tuc, falç al puny.

Sóc un plor, visc per dins,
veig la flor dalt del cim.

Fosc de nit; clar de cap,
gec al llit, sóc un nyap.

Rec el camp dins el cor,
gros i clar. Sóc, sens por!

Sóc un tros d’eix món nou,
ple de goig dins un pou.

Sóc un cos dins la ment,
fort i fos, quan hi sent.

Riu de sang, fred i cald;
tou com fang, ferm si cal.

Cor ben dolç; dur, ben poc;
mel al fons. Beu un toc!

Sóc com puc, puc si crec;
crec com ser, sóc un buc.

Ment i cor; cor i temps,
dins un món, boig i tens!
(Pau Fleta / Sonia Marialuce Possentini, il.)

10.4.16

Dites populars i refranys sobre el riure i el somriure


 Abril, mes de primavera, d'esclat de la natura, de llibres i festa. Abril, mes d'alegria. Abril, mes refranyer, de saviesa popular. 

Li fiquem somriures al nostre refranyer mentre gaudim de la primavera.

Dites populars i refranys del riure i somriure:

A tandes va el riure
Abril ploraner, maig rialler
Almassora, ni canta ni plora  
Amor i vi, a alguns fa riure i a molts fa morir
Anant jo calent, me'n ric de la gent
Any de figues, no te'n rigues
Baquejar-se de riure  
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta
Cal morir abans de viure; cal plorar abans de riure
Cargolar-se de riure  
Casar de lluny fa riure, casar de prop fa plorar.
Com més serem, més riurem 
Compixar-se de riure  
Cruixir-se de riure
De part de riure
De per riure
De rialla fàcil
De rialles, en vénen ploralles
De riure
Del dimarts no te'n riguis pas, que cara la pagaràs
Desfer-se de riure
Desllorigar-se de riure
Dir una cosa per riure
El bon riure fa de bon viure
El cantar vol alegria i el plorar vol tristor
El guanyar fa riure i el perdre mala boca
El mal d’un altre no evita rialles
El que al mes no es riu, entre burros viu
El riure és de qui guanya
El riure va a estones.
El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors
En plorar i riure se li’n passa el temps a l’abril
Enriure-se'n quan ploren els dimonis
Esbotzar-se de riure
Esclafir a riure
Esclafir en una gran riallada
Estar blau de riure
Estigues bé amb Déu i riu-te de tots els sants
Fer com la perdiu, tant aviat plora com riu
Fer la mitja castanyola
Fer la mitja rialla
Fer pixar de risa
Fer riure un mort
Fer-se una moca de riure
Guarda't del qui sempre et fa riure
L'abril igual plora que se'n riu
L'abril, rient, mata de fred a la gent
Marxant que perd, no pot riure
Mig món, se'n riu de l'altre mig
Morir-se de riure
Mossegar-se els morros
No em faces riure que tinc el llavi partit
No et rigues del mal del teu veí, que el teu ve de camí  
No et rigues si encara no has cobrat
No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor
No parlis amb qui tot ho diu, ni riguis amb qui de tot se'n riu
No ser cosa de per riure
No te'n riguis, que hi pots caure


Pagar el riure
Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.
Per riure l'ensellaren, i encara hi va
Petar-se el cul
Pixar-se de risa
Plorant i rient, creix la gent
Quan ell riu, el dimoni plora
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan uns riuen, els altres ploren
Qui a primeries riu, a darreries plora
Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre
Qui mai no riu, mai viu
Qui massa riu no té el seny gaire viu
Qui molt riu, no té el seny gaire viu
Qui no sap riure no sap viure
Qui riu divendres plora diumenge
Qui riu primer plora darrer
Qui té mal no pot riure
Qui temps vol viure, de tot s'ha de riure
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants
Rient i plorant, l'abril va passant
Rient rient
Rient rient, foten la gent
Rient, rient, ens faràs plorar
Riu bé qui riu darrer
Riure a barballera estesa
Riure a barra catxa
Riure com un boig
Riure de les dents cap a fora
Riure pels colzes
Riure pels seus dintres
Riure per davall del bigot
Riure per les butxaques
Riure's a la cara
Riure's d'un enterrament  
Riure's del ball i dels sonadors
Riure's del mòn i de la bolla
Riure's del sant i de la festa
Riure-li els ulls
Riure-li les gràcies
Riure-li les orelles
Si et vols riure del contrari, de la teua part el notari
Si l'abril comença a cantar acaba plorant
Si l'any se'n va rient, bon any vinent.
Si la Candelera riu, el fred és viu
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
Somriure de fill i de dona formosa, posen en perill la bossa
Tant diràs, que em faràs riure
Tenir el riure fàcil
Tot rient rient
Tota dona riallera és molt ploranera
Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia
Val més riure que fer riure, i si fas riure que siga cobrant
Val més riure que plorar


Podeu consultar més refranys de flors, també refranys de roses -preparant el dia de sant Jordi-, refranys de la primavera, refranys d'abril, refranys sobre el llibre i refranys sobre sant Jordi. Estem en un mes molt refranyer!

Les il·lustracions són de Valentí Gubianas.

8.4.16

¡Cámbiame el personaje!, un poema bruixeril de Pedro Mañas


Tal vegada no s'hagem parat a pensar que els arquetips dels personatges del contes no corresponen al que ells són. Per exemple, esteu segurs que les bruixes estan contentes d'anar atemorint amb els seus encanteris, vivint en cases horribles, mengant eixes sopes tan asqueroses, volant amb la seua granera a 'tota pastilla' mentre se'ls reboliquen els cabells... llegiu el poema de Pedro Mañas i així segur que esborrareu la horrorosa imatge que teniu de les bruixes... o no?

¡Cámbiame el personaje!

Decís que soy mala y fea.
¿Pues cómo queréis que sea?
Si vivo en medio del barro,
Durmiendo en cuevas profundas,
Cogiendo gripe y catarro
Como una vil vagabunda.
Si me llamáis “sucia vieja”,
“Puerca inmunda” y “comadreja”.

Si tú, linda princesa,
Me dejas tu cama color frambuesa,
Caliente, caliente,
Blandita, blandita,
Ya no enveneno a más gente
Ni me la meriendo frita.
No haré hechizos ni conjuros,
Ni pasteles con cianuro.
No haré nunca cosas crueles.
¡Lo juro, lo juro y lo juro!

Me abrazaré a mi escoba,
Bajo la manta,
Y dormiré en tu alcoba,
Como una santa.

Y entrará en la habitación
El príncipe alto y robusto.
Y al tirar del edredón,
¿Os imagináis que susto?

Anda, princesa, no seas boba,
Y cámbiame tu palacio
Por la escoba.


Les il·lustracions són de Sveta Dorosheva

7.4.16

La noche es un pájaro azul... poesía de Nelson Simón


La noche

La noche
es un pájaro azul
—azul oscuro—
con el pico de luna
y estrellas en las plumas.
La noche
es un campo de hierba
—luminoso y sereno—
que hace cosquillas en los pies
al sueño.
La noche
es una carpa con miles de agujeros
—hendijas de insomnio—
por los que llueven chorros
de deseos.
La noche
es una hoja que se desprende
—una hoja cansada—
que el tiempo en su chal
eEnvuelve.
La noche
es una espiga de silencio
—silencio de azucenas—
que crece en la garganta
cuando vuela.
La noche
es una caja
—olorosa y transparente—.
La noche es una caja…
La luz…,
la luz, el cerrajero
que abrirla
puede.

La il·lustració és d'Olesya Serzhantova.

5.4.16

Kids Songs and Nursery Rhymes: Super Simple Songs: cançons infantils en anglès



Cóm ens agraden les cançons infantils! Hui aprofitarem per a conèixer i aprendre un poquet d'anglès amb Kids Songs and Nursery Rhymes | Super Simple Songs, cançons infantils en anglès per als més menudets, fantàstiques per a cantar amb la família o a l'aula. Què? Cantem? Apa! Cantem i ballen gaudint d'aquest curtmetratges animats:





















La il·lustració és de Deborah Melmon.

4.4.16

Tic tac, tic tac... plugim de temps, plugim de vers


Tic tac, tic tac, tic tac... colpeja el temps,
tic tac, tic tac, tic tac... un so que es repeteix,
tic tac, tic tac, tic tac... plugim d'aigua,
tic tac, tic tac, tic tac... plugim de vers.

Aquesta poesia visual és d'Anna Masini. Ens ha encantat i nosaltres l'hem acompanyada d'un text que ens ha suggerit.

3.4.16

Brollen versos i flors als balcons... és primavera


Amb la primavera tot s'ompli de flors. A casa també tenim un raconet on les plantes ens donen l'alegria de regalar-nos botons de color entre la seua verdor. Plantes a dins i plantes a fora, especialment al balcó. Nosaltres vàrem sembrar aquest hivern unes llavoretes de versos en un cossiolet, menut i roget, i ara, a la primavera... ens han sortit poemes, com aquest de Joan Josep Roca Labèrnia (gràcies com sempre per aquests regalets que ens deixes al blog).

Mireu, oloreu, sentiu i llegiu... com la primavera s'escampa per tot arreu.

Poseu-me al balcó
(Joan Josep Roca)

Poseu-me, al balcó,
dolça primavera,
eixa flor primera
qui ha portat el sol.
Copsarem les flaires
de cada carrer,
sabem que esdevé:
sentir-se captaire.
Poseu-me al balcó:
xiscles d'oreneta
en gran trafegar,
anirem llavors
a trobar la festa
per si es vol quedar.

La il·lustració és de Chiara Fedele.

2.4.16

Dos poemes infantils sobre el llibre i la lectura / Dos poemas infantiles sobre el libro y la lectura


Hui, 2 d'abril de 2016, estem celebrant el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil / Día Internacional del Libro Infantil y Juvenil i des d'aquest raconet blocaire ho volem celebrar amb poesia. Pomes infantils sobre el llibre i la lectura, per a xiquets i xiquetes, per a gaudir de la lectura. A més, us recordem que és un dia especialment adient per a regalar-los llibres als nostres fills i filles, entre els que no se'ns deu oblidar incloure llibres de poesia infantil -hi ha de tant bonics! Al blog trobareu moltes recomanacions-.

Feliç Dia del Llibre Infantil, a grans i menuts.

El retall que sura
rere la costura
del llibre, que a imatge
del seny, al prestatge
dorm entre deliris
—un card entre lliris—,
és la fràgil eina
del lector, a la feina
del verb que es desgrana
entre plana i plana.


Viajando por un libro
¡Cu-cú!
Cantaba una cabra,
vestida de gala
sobre una manzana.
¡Miau!
Maullaba una mula,
mientras pintaba el cielo
sobre una grúa.
Podían nadar las aves
y volar los cocodrilos.
¡Llevaban pañales
los grillos!
Y todo esto sucedió,
viajando por un libro.

Les il·lustracions són de Natascia Ugliano.

1.4.16

Dia Internacional del Llibre Infantil 2016 / Día Internacional del Libro Infantil 2016



Ja sabeu que, des de 1967, es celebra el 2 d'abril el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, amb el proposit de fomentar la lectura dels llibres infantils aprofitant l'aniversari del naixement de l'escriptor Hans Christian Andersen. 

Cada any, l'IBBY encarrega a un país el disseny internacional del cartell publicitari i el missatge. Aquest any 2016 li ha tocat a Brasil: Luciana Sandroni és l'autora del text i Ziraldo és l'il·lustrador del cartell.

Copiem el missatge de Luciana Sandroni, en castellà i català:

ERASE UNA VEZ… Erase una vez una… ¿Princesa? No.
Érase una vez una biblioteca. Y érase también una vez una niña llamada Luisa que fue a la biblioteca por primera vez. La niña caminaba despacio, tirando de una mochila de rueditas enoooorme. Observaba todo con admiración: estantes y más estantes repletos de libros. Mesas, sillas, almohadas de colores, dibujos y carteles en las paredes.
— Traje la foto — le dijo tímidamente a la bibliotecaria.
— ¡Muy bien Luisa! Voy a inscribirte. Mientras tanto puedes ir escogiendo el libro. ¿Sabes que puedes llevarte un libro a casa?
— ¿Uno sólo? — Preguntó decepcionada.
En ese mismo instante sonó el teléfono y la bibliotecaria dejó a la niña con la tan difícil tarea de elegir un único libro en la infinidad de estantes. Luisa arrastró su mochila y buscó, buscó hasta que encontró su libro favorito: Blancanieves. Se trataba de una edición de tapa dura, con hermosas ilustraciones. Con el libro en la mano empujó su mochila de nuevo y, cuando ya estaba a punto de salir, alguien le tocó el hombro. La niña se dio la vuelta y casi se cae para atrás del susto: nada más y nada menos era el Gato con Botas con su libro en la mano, ¡digo, entre las patas!
— Buenos días, ¿Cómo estás? — le dijo haciendo una reverencia.
— Luisa, ¿Acaso no te sabes de memoria todas esas historias de princesas? ¿Por qué no te llevas mi libro El Gato con Botas, que es mucho más divertido?
Luisa con la boca abierta no sabía qué decir.
— ¿Qué te pasa? ¿Te comió la lengua el gato? — Bromeó.
— ¿Eres el Gato con Botas de verdad, verdad?
— ¡Si, en persona, digo, de carne y hueso! Llévame a tu casa y sabrás todo sobre mi historia y la del Marqués de Carabas.
La niña, de tan perpleja, solo conseguía asentir con la cabeza. El Gato con Botas, con un toque de magia regresó a su libro y, cuando Luisa estaba a punto de salir de la biblioteca, volvió a sentir un toque en el hombro. Era ella: "blanca como la nieve, colorada como la sangre y con cabellos negros como el ébano". ¿Adivinaste?
— ¡¿Blancanieves!? — dijo Luisa anonadada.
— Luisa, llévame contigo también. Esta edición — dijo mostrándole su propio libro — es una adaptación auténtica del cuento de los hermanos Grimm.
Cuando la niña estaba a punto de coger el libro, el Gato con Botas apareció molesto:
— Blancanieves, Luisa ya escogió. Vete con tus seis enanos.
— ¡Son siete y no seis! ¡ Y ella aún no ha escogido! — le dijo Blancanieves roja de cólera.
Los dos miraban a la niña esperando una respuesta:
— No sé cuál llevar...quería llevármelos todos...
De repente, sucedió algo increíble: fueron saliendo de los libros… Cenicienta, Caperucita Roja, Rapunzel. Un equipo completo de princesas de verdad:
— Luisa llévame a tu casa — le suplicaban todas.
— Yo sólo necesito una cama para dormir un rato — dijo la Bella Durmiente mientras bostezaba.
— Solo cien años — dijo el Gato burlándose.
— Puedo limpiar tu casa, pero de noche tengo una fiesta en el castillo del ....
— ¡Príncipe! — gritaron todos.
— En mi cesta tengo torta y vino. ¿Quién quiere? — Ofreció Caperucita.
Y continuaron apareciendo más personajes: el Patito Feo, la Vendedora de Fósforos, el Soldadito de Plomo y la Bailarina:
— ¿Luisa podemos ir contigo? Somos los personajes de Andersen — pidió el Patito Feo que tan feo… no era.
— ¿Tu casa está calentita? — preguntó la Vendedora de los Fósforos.
De repente, delante de todos, apareció un lobo enorme, peludo, muy peludo, con los dientes afilados: ¡El lobo feroz!
— Lobo ¿por qué tienes esa boca tan grande? — le preguntó Caperucita por costumbre.
— Yo les protejo — dijo valientemente el Soldadito de Plomo.
El Lobo abrió la boca y… ¿Se los comió a todos? No. Solo bostezó de tanto sueño y les dijo con calma:
— Tranquilos. Sólo quería darles una idea. Luisa se lleva el libro de Blancanieves y nosotros entramos en su mochila que es muy grande.
A todos les gustó su idea.
— ¿Luisa nos dejas ir contigo?
— ¡Claro que sí! — Dijo Luisa abriendo la mochila.
Los personajes hicieron fila y fueron entrando uno a uno:
— ¡Primero las princesas! — dijo la Cenicienta.
Al final aparecieron también los personajes brasileños: el Sací, el Caipora, una muñeca de tela que no para de hablar, un niño muy loquito, una niña con una cartera amarilla, otra con la foto de su bisabuela pegada al cuerpo, un pequeño rey mandón. Todos entraron.
La mochila pesaba más que nunca. ¡Cómo pesan los personajes! Luisa llevo el libro de Blancanieves y la bibliotecaria anotó todo en su ficha.
Poco después la niña llegó a casa feliz. Su mamá le preguntó desde la cocina.
— ¿Hija, llegaste?
— Síííí, mami, llegamos.

Escrito por Luciana Sandroni
Traducido por Elisa Toledo
Revisado por María Sampayo Bouza
Ilustrado por Ziraldo



HI HAVIA UNA VEGADA una... princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t'inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te'n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l'espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l'esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de prin- ceses? Per què no t'emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t'ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te'm a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l'espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l'eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te'm amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d'agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te'n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me... Voldria emportar-me'ls tots...
Tot d'una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres... la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de prin- ceses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te'm cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se'n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del...
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l'Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d'Andersen —va demanar l'Aneguet Lleig, que tan lleig... no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Capu- txeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i... se'ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s'emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d'un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

Escrit per Luciana Sandroni
Traduït per Jordi Ferré Ibarz
Il·lustrat per Ziraldo