Jo vinc d’un temps perdut. Sóc mare i filla
de l’ombra omnipresent. Amb fil d’aram
tanque la intimitat que em fa una illa.
Enllà el poder del plom, la por, la fam.
(Temps del fred mossegant-li al foc la cua,
temps d’arbres primitius i agres, del monstre
vegetal. Pell del món en l’aigua nua,
blau tremolor ferit de fum per sostre...)
Mare i filla, besàvia de la terra
i encara amb por de nàixer, i vençuda
pel dinosaure groc de la desferra,
o per sempre mai pel temps perdut perduda.
(Maria Beneyto / Kirstine Reiner, il.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada