25.3.21

La primavera de la aldea: poesia de Jaime Torres Bodet


 La primavera viatja del camp a la ciutat per a que tothom puga gaudir d'ella. Anem a seguir-la per mig de la poesia.
 
La primavera de la aldea

La primavera de la aldea
bajó esta tarde a la ciudad,
con su cara de niña fea
y su vestido de percal.

Traía nidos en las manos
y le cantaba el corazón
como en los últimos manzanos
el trino del primer gorrión.

Tenía, como los duraznos,
de nieve y rosa hecha la piel
y sobre el lomo de los asnos
llevaba su panal de miel.

A la ciudad, la primavera
trajo del campo un suave olor
en las tinas de la lechera
y los jarros del aguador
 
La il·lustració és d'Holly Wojahn

1 comentari:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


El carro trontolli

Poseu-me, al balcó,
la jove oreneta,
sentir la quimera
com mou a raó.
Que enceten les flors:
els llums, els colors,
quan la neu se’n vagi
a cercar altres llocs!
El carro trontolli
i llaurar els vells camps,
sentir com abans
fins que el sol es pongui.
Primavera proposi
el fet de viatjar
fora dels envans
car vull saber quants
haurem de tornar
quan el temps ajorni.