Hui celebrem l'aniversari d'Ovidi Montllor i volem fer-ho amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.
Cues d'estels
(Ovidi Montllor)
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
La revolució
(Ovidi Montllor)
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Tots volem que vingue a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!
La il·lustració és de Pedro Lucena.
1 comentari:
Si la música
aplega al cor,
porti enyor
i recordança.
En sentir-la,
trobi pausa
amb un doll
de pena i goig.
Publica un comentari a l'entrada