M'acompanyeu a passejar pel carrer de l'ensomni? Junts podem descobrir la gran quantitat de meravelles que perdem i retrobem, que no veiem però estan. Vinga, seguiu les petjades dels versos i endinsem-se.
Por las calles
(Graciela Genta)
Por las calles
del ensueño,
siempre me pierdo
y me encuentro;
voy con mis alforjas
llenas
de duendes locos
y versos.
¡No llevo más
equipaje!
Me basta saber
que tengo,
una sonrisa
en los labios
y un corazón
siempre abierto.
Por las calles
del ensueño,
siempre me pierdo
y me encuentro:
ven conmigo
y ya verás
me iré por la calle
calzando zapatos
de trébol bien frescos,
llevaré un canasta
de uvas rosadas
y lilas que canten
perfume de eneros;
y de mariposas
que vayan y vengan
con la miel en el vuelo.
Un día cualquiera
volveré a ser niña
y pondré en un saco
todos los recuerdos.
Tiraré a las olas
las noches sin luna
y hare con la lluvia
un collar de besos.
Un día cualquiera…
Un día… de estos.
La il·lustració és de Soju Sor.
1 comentari:
El carrer qui em té robat
Al capvespre, havent sopat,
amb la lluna a la teulada,
com no he de dir que m'agrada
el carrer qui em té robat.
Na Maria, al balcó estant,
com regala la mirada,
esbufega amb mala cara:
Ja hauries d'estar casat!
I com plou en els balcons,
als ampits de les finestres
on les mil flors s'arrengleren
posant flaires i dolçors.
Els fanals com s'il·luminen
per a encetar la nit,
com de lluny, vaig sentint crits
d'aquells nins qui em conviden
a jugar als quatre cantons,
a parar, a la corretgeta.
Na Maria, insatisfeta,
va donant lliçons a tots.
Publica un comentari a l'entrada