La vida de les paraules
Escriure pel simple plaer de fer-ho.
Explicar allò que pel cap em passa,
que si passa algun motiu hi haurà.
Una dona, una situació,
una frase, una posta de sol.
Un gos amb mirada trista,
un íntim moment d’escalfor.
Què més dona si per dintre em mou
i de cop els dits troben un buit,
un espai que els cal que s’ompli.
Enyoren el bolígraf d’escriure.
El seu pes, el lliscar sobre el paper.
Quina importància té? Quin valor?
Cap potser. Potser tot.
Què pensarà de mi qui ho llegeixi?
Sabrà intuir el que ara sento?
Un cop escrites deixen de ser meves.
Com un fill que se’n va i viu per sí sol.
Amb cadascú es relacionarà distint,
i ja no compta el seu distant origen,
tan sols l’emoció que en algú desperti.
Bon viatge paraules enllaçades
amb més o menys fortuna.
Camí teniu per davant si algú us vol.
Jo aquí us deixo a la vostra sort,
que noves frases em demanen lloc.
(Jordi Abellán Deu / Irene Owens, il.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada