Sembla que l'hivern ha decidit finalment estrende el seu mantell blanc sobre els camps i les muntanyes. Ens agrada la neu (malgrat que ací no hem vist encara ni un floquet de neu) i hui volem gaudir-ne amb poesia.
Jorge Gillén té diferents poemes al voltant de la neu i, d'entre tots, hui hem seleccionat aquest, malgrat estar en febrer i no en gener com diu el poema, però com gener va ser ben càlid bé val el poema nevat.
La nieve
Lo blanco está sobre lo verde,
y canta.
Nieve que es fina quiere
ser alta.
Enero se alumbra con nieve, si verde,
si blanca.
Que alumbre de día y de noche la nieve,
la nieve más clara.
¡Nieve ligera, copo blando,
Cuánto ardor en masa!
La nieve, la nieve en las manos
y el alma.
Tan puro el ardor en lo blanco,
tan puro, sin llama.
La nieve, la nieve hasta el canto
se alza.
Enero se alumbra con nieve silvestre.
¡Cuánto ardor! Y canta.
La nieve hasta el canto -la nieve, la nieve-
en vuelo arrebata.
La il·lustració és de Kooo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada