Belén de la gruta
(Alicia Morel / Álvaro Reja, il.)
En lo hondo de una gruta
nació la luz del mundo,
niño de harina y luna,
rocío de amanecida.
Duerme en cuna de paja
el dueño de las estrellas,
entre todas eligió
cacharrito de la tierra.
1 comentari:
Com allí esdevingué
A Betlem conviden:
presses i enrenou,
el fet del nou jou:
el saber quants nien.
Allí que s'adrecen:
Maria i Josep,
pel tal manament,
per complir amb el deure.
Però no van sols
en eixa aventura,
des de gran altura
una estrella es mou.
Betlem com s'apropa,
Maria deleix,
en Josep sofreix
puix s'acosta l'hora.
Cercant una cambra
de carrer en carrer,
cambra no pot ser,
Maria s'esblaima.
Tombs i més tombs
i el neguit basteix
penses d'en Josep
en saber-se poc.
I quan tot semblava
anar al daltabaix
la claror es fa gran
i troben l'estança.
Com allí esdevingué
aquest Rei tan desvalgut,
un gran fred com l'ha rebut
sota un cel: joiós, plaent.
Publica un comentari a l'entrada