Totes les ànimes de la gent que estimo
són enmig dels estels
Anna Akhmàtova
Hui celebrem el Dia de Difunts, una data molt arrelada en la nostra tradició. És un dia especial per al record dels nostres difunts, familiars i amics, però també per a recordar-se'n i donar veu a tots els morts que sota les repressions de les dictadures -passades i presents-, els conflictes bèl·lics -de plena actualitat, malauradament-, les migracions forçades per a sobreviure -el Mediterrani està convertint-se en una gran tomba-, acaben convertint-se en números a les estadístiques, sense anar més enllà. Pensem en totes les persones i famílies que han tingut i tenen familiars desapareguts i que no saben on està el seu cos mort, pensem en el seu gran patiment i volem solidaritzar-se amb elles amb el poema de Marisa Peña...
Mientras me quede voz
hablaré de los muertos
tan quietos, tan callados,
tan molestos.
Mientras me quede voz
hablaré de sus sueños,
de todas las traiciones,
de todos los silencios,
de los huesos sin nombre
esperando el regreso,
de su entrega absoluta
de su dolor de invierno.
Mientras me quede voz
no han de callar mis muertos.
La il·lustració és de Greg Spalenka.
2 comentaris:
Preciós poema.
Si, a mi també m'encanta: breu, directe, colpidor.
Moltes besadetes, Júlia
Publica un comentari a l'entrada