Inici de tardor
La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i oronetes
i mantenint el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d'estiu,
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només impercentiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.
Il·lustració d'Andrew Meschanova.
2 comentaris:
Quina troballa, la Carme! I és que ve a la 2a Tardoral POètica a Verdú!
Gràcies!
Estem connectades poèticament, ho acabo de comprovar! Quin goig aquesta Tardor Poètica! Gaudiu a tope.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada