No m'estranya gens ni mica que el "dilluns" estiga molt enfadat. Totes les protestes recauen sobre ell, el primer dia de la setmana, el primer dia de treball o d'escola, el primer per tornar a la feina i les obligacions. Els dilluns pel matí tot són males cares i remugons. No m'estranya que hi proteste, a qui corresponga i...
La protesta de dilluns
Dilluns està ja molt fart
que la gent, només desperta,
l'insulte com si fos l'únic
culpable que hi ha a la terra
de tots els mals que al món passen
perquè s'acaba la festa.
Indignat, escriu i firma
una carta de protesta
que envia a qui correspon.
I qui correspon contesta
dient-li que la setmana
està ja del tot completa
i que el dilluns va nàixer
per sempre dilluns es queda.
La il·lustració és de Gurihiru.
1 comentari:
El dia de la lluna
El dia de la lluna,
del tot inapetent,
haurà de ser conscient:
qui mana?, qui el belluga?
I si la lluna és nova
accepta un tou somrís
i posa el paradís
un xic lluny de l'escola,
però si, ara, és vella
ni vol fer mitja part
i parla, amb desgrat,
del sol i del planeta.
Dilluns se sent confós
no vol anar el primer,
amb caire matusser,
s'enfila com un gos,
però com Mart el crida,
de dalt del cel estant,
accepta sobrietat
i torna a la fatiga.
Joan Josep Roca Labèrnia
Publica un comentari a l'entrada