6.1.11

Un retorn al cel blau de la infantesa: poesia de Júlia Costa


 Ja han passat, de corre-cuita, per totes les cases i balcons. Un any més el Reis Mags han deixat al seu pas molta il·lusió. Però millor llegiu el poema de Júlia Costa, amiga i poeta, que ho expressa tal i com nosaltres ho sentim. Gràcies, Júlia, per regalar-nos aquest preciós poema, esperem que en la seua propera visita les coses vagin molt millor.

Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.

Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.

Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.

Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.

2 comentaris:

sherezade ha dit...

La infantesa i els seus records em porten a la memòria tota la tendresa del món i el poema de Miquel Martí i Pol" collarets de llum".Que diu així: Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Ara a l'hivern al cap vespre si mireu bé el cel es torna rosat i blauet i la ciutat sembla de joguina.

Sàlvia ha dit...

Ai, gràcies, perquè aquest poema de Martí i Pol el tenia desaparegut i m'has fet recordar-me'n. M'agrada aquestes ciutats que es transormen en joguina, com dius tu.

Besadetes