De les constants visites que fem al blog de Bibliopoètiques, hem llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que volem compartir amb tots vosaltres.
Envejo els ocells
Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
perquè tenen ales
-però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.
Vull mans
i no vull ales!
La il·lustració és de Sigrid Martínez.
5 comentaris:
Està molt clar que no hem d'envejar res del que tenen els altres. El millor per nosaltres és ser tal com som...
Besadetes,
M. Roser
Sàlvia
mira el correu hi ha un ninotet
bona nit
Sàlvia,
mira el teu correu, t'he enviat unes imatges..
bonanit
Les mans són màgiques, com les persones. Estic d'acord amb tu, M. Roser.
Besadetes
Fina, ja l'he llegit! Estem en contacte.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada