19.1.11

Haikus invernales



Els versos, el poemes, s'impregnen també de la gelor de l'hivern. Res millor per compendre-ho que la lectura d'aquests haikus hivernals que hem pogut llegir i conèixer al blog de La Nave Imginaria.

Ruido
de cascada cayendo
en el mar en la noche
de invierno
(Kyokusui)

La tormenta de invierno
se vierte en el ruido
del mar
(Gonsui)

La ráfaga no quiere
que el chaparrón
llegue hasta el suelo
(Kyorai)

Llueve y llueve,
hasta que los rastrojos
quedan negros
(Bashô)

En los bambúes
entra la tarde,
entra la lluvia fría
(Seisei)

Baya,
clavija roja
sobre la escarcha
(Shiki)

No hay cielo ni tierra
sólo nieve
que cae eternamente
(Hashin)

La il·lustració és de Simona Cordero.

4 comentaris:

Igor ha dit...

Tots molt bons i fràgils. L'últim és el que més m'ha agradat. Esplèndid.

Evaristo ha dit...

Hoy he recibido una felicitación de año nuevo, algo retrasada, de una alumna, con uno de Benedetti:

Rumor de Enero
Entre Robles nevados
Creciente vida

Sàlvia ha dit...

Els haikus dels japoneses (i aquests són clàssics) diuen tant en tan poc que és admirable.

Besadetes, Igor

Sàlvia ha dit...

Eso si es una señora felicitación, más viniendo de una alumna. Me lo guardo para un post. Gracias por compartir, Evaristo.

Besadetes