20.11.20

Un poema dedicat als xiquets i xiquetes del món / Un poema dedicado a los niños y niñas del mundo

 

Hui és el Dia Universal dels Xiquets i Xiquetes, però cal dir que tots els dies són seus i nosaltres, els adults, el que tenim que fer és defensar els seus drets i fer-los complir.

Des d'ací un poema, de Silvia Beatriz Zurdo, per a omplir d'alegria tots els seus rostres.

 

Como soy un niño/una niña
me gusta jugar bajo el sol,
hacer mil preguntas,
explorar cada rincón,
descubrir la primavera,
y el color de cada flor.
 
Necesito tiempo, paciencia,
amor, comprensión,
y cantar con el viento,
su única canción.
 
Prefiero sonrisas y mimos
las veinticuatro horas del día.
Deseo contar las estrellas
y pintar el futuro de alegría.
 
Quisiera que algún mago,
los sueños hiciera realidad,
y que cada niño o niña del mundo,
tuviera una oportunidad.
 
La il·lustració és d'Amélie Graux.

2 comentaris:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


Reialme joiós

Una nova porta va obrint-se al món
i com manifesta la il·lusió primera,
no haurem de dir que el guia una estrella
per aquest incert reialme joiós.
Esclata el bon seny i tot fructifica,
les mirades plenes de força i enginy,
jugar, al capvespre, quan toquin les cinc
i fer dels carrers indrets plens de vida.
Cal trobar un somni en cada racó,
riure amb el vent qui empeny a les fulles
mentre l’aigua clara raja a la font.
En un llibre obert, sentir com tothom
voldria empassar-se les hores porugues
per gaudir la lluna i parlar amb el sol.

Teresa Grau Ros ha dit...

La i·lustració i ambdues poesies són una meravella. Gràcies per compartir-les!