Ahir vàrem celebrar el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Tots els dies els dediquem -o deuríem dedicar-los- a l'educació ambiental. Des de menudets els xiquets i xiquetes se n'han d'adonar de la importància de tenir cura del medi ambient, primer del que tenen al seu voltant i després de la Terra, casa de tots. D'aquesta educació som responsables els adults; no hem de parlar per parlar, hem de practicar amb l'exemple, de donar models positius.
Educar és sempre una tasca difícil, però hem d'aconseguir deixar a les generacions futures un planeta millor que el que ara tenim. Què tal si incloem la poesia en aquesta educació ambiental?
Planeta Tierra
Cierra los ojos, -me dijo-
e imagínate un Planeta
azul, como el cielo azul,
todo verde, color de hierba;
con sus selvas, sus desiertos,
sus continentes, sin guerras;
con comida para todos,
con casas sin hipotecas,
jardines llenos de flores,
con aroma a madreselva;
donde todo se recicla,
donde a todos se respeta
sin importar que su piel
sea amarilla, blanca, negra...
Con calor en los hogares,
sin humo en las chimeneas
de las térmicas centrales
que marchitan el Planeta.
Donde los bosques sean bosques,
donde las selvas sean selvas,
donde los llanos sean llanos
y las praderas, praderas.
Donde los ríos, que al mar van,
le digan a las ballenas
que los barcos balleneros
se han extinguido y no ellas.
Donde no existan fronteras,
ni pateras, ni cayucos,
que sueñan llegar a tierra
y después... se desvanecen
en cánticos de sirena.
Donde la capa de ozono
vuelva a ser lo que antes era:
protección para los seres
que habitamos el Planeta.
La il·lustració és d'Andrea Kürti.
1 comentari:
Tant de bo fos així!
Publica un comentari a l'entrada