 |
| Nana de nácar, canción del mar... -il·lustració de Min Jung Kwon- |
Rebre regals sempre és fantàstic, però rebre un regal poètic ens ompli el cor. Encetar un nou mes amb versos recent pescats en una xarxa de poesia -des del Cantàbric- pense que és la millor de les millors maneres de començar les vacances. Gràcies, un milió de gràcies i de besadetes, Mª Rosa Serdio, eres una gran poetessa, però lo millor és que eres una gran amiga, d'eixes que ens ha unit el fil de la poesia per sempre, anant més enllà dels versos.
I com que els regals s'han de compartir, perquè la generositat poètica no té límits ni fronteres, us fique aquests preciosos poemes, per a que tots/es vosaltres també gaudiu del só del mar dins de les espirals de les caragoles.
Us deixem bressolar-se amb les cançons que ens porta la mar... dins d'una caragola.
Us deixem bressolar-se amb les cançons que ens porta la mar... dins d'una caragola.
Nana de nácar
(Mª Rosa Serdio)
Para Dolors Insa, bibliotecaria
Al mar me voy cada tarde
a recoger caracolas,
cancioncitas de color
que vienen entre las olas.
que vienen entre las olas.
De nácar y porcelana
son las canciones del mar,
son suspiros de las algas
o romances del coral...
En la falda de las olas
esta tarde recogí
una concha cantarina
y una nana...para ti.
En diez deseos
el laberinto piensa
luz y nácar.
el laberinto piensa
luz y nácar.
(Mª Rosa Serdio / Natascia Ugliano, il.)
1 comentari:
Muchas gracias, Dolors Insa.
¡Cómo no compartir esas cosas sencillas que nos hacen ir y venir por las olas adelante! Ya precisamos un encuentro de caracolas. El teléfono todavía tiene pocas prestaciones en comparación con los versos, así que...de cuando en cuando, una llamadita debajo de la maceta de la ventana.
Un abrazo para todos los lectores y, especialmente, para quienes aún canten nanas.
Publica un comentari a l'entrada