És el somriure dels xiquets i de les xiquetes el que ompli el món de colors. Sense ell tot seria gran i gris. Però aquesta mísera crisi per la que ens han fet passar està esborrant molts dels seus somriures. No devem consentir que açò succeeixa. Val més una panxeta plena i un somriure que tots els diners del món. Ens ha encantat trobar aquest preciós i cru poema -gràcies, Montse S. May, per compartir-ho- que ens versifica la dura realitat de part de la infància d'avui, d'ací -sense anar-se'n més lluny-
Dolorosas risas
Se levantan a las nueve
y desayunan en familia
unas tostadas untadas
con las primeras risas del día.
Anoche
también cenaron risas.
Es posible que hoy,
para comer,
la alegría
ya esté amortajada.
Y mientras observo
estas ruinas,
me pides que
regrese a mis poemas,
a las rimas…
¡Cómo duele este presente
de dolorosas risas!
La il·lustració és d'Alicia Varela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada