6.3.14

Ser dona i pobre, pena sobre pena / Ser mujer y pobre, pena sobre pena: poesia de Carmen Soler


La invisibilitat de la dona l'esborrem amb poesia -il. Michael Taylor-

Al llarg de la història el fet de ser dona ha estat com ser una "persona de segona clase", com ser pobre. Hi ha una invisibilitat implícita i explícita sobre la dona, encara hui en dia en molts indrets del món. La conquesta de la dona determinats drets, suposadament universals,  porten poc temps i de vegades es dona un pas endavant i un altre endarrere.

Hem seleccionat dos poemes de la poeta paraguaiana Carmen Soler; el primer reflexa aquesta invisibilitat, que ella anomena "pena". Un poema molt realista i trist, però que acompanyem d'un altre dels seus poemes que està ple de vitalitat, d'esperança pel canvi, de positivisme: ¡Ya!. És un poema que va directament adreçat a les dones, perquè som nosaltres les que hem de fer canviar les coses, les que hem de seguir lluitant per la igualtat per les dones de tot el món i, sobretot, per les pobres, aquelles que continuen sent invisibles per a la societat.

Penas encimadas
(Carmen Soler)

Voy a decirlo de entrada
para el que quiera entender:
son penas muy encimadas
el ser pobre y ser mujer

Trabaja toda la vida
apenas para comer.
Tiene las penas del pobre
y más las de ser mujer.

La rica tiene derechos,
la pobre tiene deber.
Ya es mucho sufrir por pobre
y encima por ser mujer.

Está tan desamparada
y es madre y padre a la vez.
Derechos, ni el de la queja,
por ser pobre y ser mujer.

Se hacen muchos discursos
sobre su heroísmo de ayer.
En el papel la respetan.
Pero sólo en el papel.

Y lo repito de nuevo
para el que quiera entender:
son penas muy encimadas
el ser pobre y ser mujer.

*

¡Ya!
(Carmen Soler)

¡Arráncate la mordaza
y canta !

¡Escupe el veneno
y vive !

¡Pon la tristeza
en la palma de tu mano
y sopla !

¡Véndate la herida
y lucha !

¡Vamos !
¡Ya !