25.6.13

De prínceps i princesses: poesia de Júlia Costa


Els contes clàssics estan plen de prínceps i princesses, però si aterrem sobre la realitat les coses són ben diferents... o no?

Prínceps i princesses

He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial

Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons

El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.


Les il·lustracions són de Paulette Jo

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ya podrías haber dado crédito a la creadora del dibujo que habéis puesto. Se llama Paulette Jo y es una Artista. Su web: http://www.behance.net/atelierarteydiseno

Sàlvia ha dit...

Pero si está puesto!!!! Al final del post, como hago siempre y el enlace es el mismo que tu me pones, como puedes comprobar. Fíjate al final del post, por favor.
Y, efectivamente, Paulette Jo es una "artistaza", me gustan mucho sus ilustraciones.

Un saludo (aunque no sé tu nombre, porque no lo has puesto).