No hi ha res més molest que el despertador quan sona al matí. Et trenca tot un món plaenter de descans i somnis. Uf! Un objecte imprescindible i a la vegada fastigós. Millor que llegiu el següent poema per compendre el que diem:
El despertador
(Isabel Mingo)
Riing, riing, riing, riing.
El trenca somnis
em ve a despertar,
estire el llençol,
m'intente tapar.
Riing, riing, riing, riing.
No té descans,
torna a cantar,
fugen els somnis,
m'hauré d'alçar!
Riing, riing, riing, riing.
Continua el cant,
pegue un bot,
baixe del llit,
semble un robot!
3 comentaris:
Seria fantàstic despertar-se cada dia amb poesia, però potser no ens acabariem de llevar mai, perquè aniriem donant corda al rellotge i
el temps aniria passant...
Besadetes,
M. Roser
Ja, ja, ja..."eres tremebunda" i tens tota la raó. Podiem patentar un rellotge com aquest que dius. Què et sembla?
Besadetes, xicona
AMI JA MAGRADARIA DESPERTARME AMB POESIA.MAGRADA LA TEVA POESIA.
Publica un comentari a l'entrada