25.5.10

Vida serena, poesia: la granota que no vol convertir-se en príncep blau



Donant-li la volta als contes clàssic trobem diferents contes i poemes sobre les granotes i el famós bes que li dona la princesa per a convertir-lo en príncep blau. Moltes princeses "passen" de donar besades d'aquest tipus. Però... s'havieu plantejat que tal vegada la granota o el gripau, estant tranquil·lament vivint al seu bassal, tampoc li agrade que el "besuquegen" i passi a ser un fastigós i empallegós príncep blau? Seguint les corrents més feministes ara les princeses ja no busquen el blau en la sang dels seus enamorats, però també cal tenir en compte que tal vegada les granotes no volen convertir-se en un príncep blau, com una titella en mans de la princesa.

Hi ha molt que replantejar-se en els personatges dels contes actuals, i també en la poesia, com ens diu Susana Antolí Tello en el seu poema Vida serena. Llegiu-ho i ho comprovareu.

Vida serena
(Susana Antolí Tello)

Jo era una granota de vida serena
dins d’un estany ple de tosques;
una estona de sol per fica’m morena,
un bany, un festí de set mosques.
I de nit, a l’arribar les fosques,
li cantava a la lluna plena. 

Un matí, una bella donzella despistada,
cau a l’estany, i va, la molt babau,
i no se li acudeix d’altre que fem una besada:
I què goig! I què feliç! I què encantada!
Va convertir-me, pobre de mi, en un príncep blau!
Ja em tens de magnífic príncep mudat!

I què festes! Me besaven los guants, i jo, a besar mans;
menjant vedella amb bolets, bevent cava escumat,
a ballar amb vint princeses fins vore’m marejat.
Ai! Com enyorava la vida d’abans!

Li vaig demanar a la donzella del poc senderi,
que encara que li donaré gran tristor, immensa pena,
desitjava que desfés aquell maleït encanteri;
decebuda em va besar; i, beneït misteri!
Vaig tornar al modest estany, a la meua vida serena.


La il·lustració és de Sophie Fatus.

Cap comentari: