15.2.10

La poesia vista per una jove: Zoe Gascó / La poesía vista por una joven: Zoe Gascó


Parlem continuament al blog de la importància que té el foment de la poesia entre els xiquets i joves, de com influeix en la seua educació sentimental; però poques vegades tenim l'oportunitat de assabentar-se del seu punt de vista.

Hem trobat un preciós poema de Zóe Gascó (IES Arabista Ribera de Carcaixent), en el llibre Realitats fictícies, que publica l'Ajuntament de Carcaixent i l'editorial Bromera, com a resultat dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent 2009. Aquests versos formen part del poemari guardonat amb el segon premi.

Què és per a una jove la poesia? Com brollen els versos? Llegiu els següents versos i tindreu la seua resposta:

Poemes
(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.



Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
per qui no tem conèixer-se.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A on puc trobar eixe llibre??, em vendría molt be per a una animació que tinc a secundaria.

Sàlvia ha dit...

En qualsevol llibreria, i si no el tenen el poden demanar per mig de l'editorial Bromera. Recull, a més de poesia, textos de narrativa.
És interessant llegir el que escriu la gent jove.
Besadetes

M. Roser ha dit...

L'altre dia a la biblioteca d'una presó de joves, vaig poder comprobar les seves inquietuds poètiques i literàries. Realment pot ajudar als joves si se'ls sap motivar. Penso tornar-hi per Sant Jordi,ja que volen fer un concurs...
Besadetes poètiques.
M. Roser

Sàlvia ha dit...

Eres com un cuquet poètic, M. Roser. M'agrada i admiro la teua experiència i la teua mirada compromesa en el present.
Moltes besadetes

Zoe ha dit...

No sabia que anava a agradar tant aquest poema... últimament el vec per tot arreu :)

Justament aquest el vaig escriure en uns cinc minuts per a "omplir" els versos que em quedaven encara disponibles :)

És molt bonic descobrir un poema teu a un blog que no és el teu propi. Jo em conformava sols amb la publicació per tenir-los a casa, no imaginava que algú es prendria la molestia de llegir-los i menys encara que els agradara algun.


Gràcies!