17.1.09

Tria d'amor, poesia de Josep-Sebastià Pons


El amor és com un gran món de colors, ni blanc ni negre, hi ha tot un gran espectre que cadascú veu amb les seues ulleres. Que triem? Quin color volem?
Pregunta

Si vós l'amor poguéssiu escollir,
de quin amor faríeu tria:
del que venteja l'esperit un dia
i ressonant obre les portes, i
rebot, de cada obstacle, amb la follia
del vent amb sol el dematí,
o bé d'amor que l'esperit amaga,
com el redós familiar,
melangiós i dolç, on cap al tard,
en la penombra vaga, vaga, vaga,
dels jorns que plou i la claror s'apaga,
ens recollim... i plou encar?


La l·lustració és de Samuel Ribeyron.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot amor és complicat, com diu el poeta. Preciós poema. Desconeixia al poeta. Jordi Hilario Mestre

Sàlvia ha dit...

L'amor és complicat, però penso que justament això el fa més interessant. El poema és molt bonic i el poeta enganxa, al menys a mi.

Besadetes