23.10.08

Cançoneta de bressol


Aquesta cançoneta de bressol hem porta molts, molts records. Me la cantava ma mare i jo l'he cantada als meus fills, amb veu baixeta i ritme lent. És molt típica per aquests llocs.

La mare canta noneta
per a dormir totes les nits,
i de matí sembrar la terra
i recollir tots els seus fruits.


Que la xiqueta és la flama
d'un poble i d'uns carrers,
de la llimera i la parra
i de la flor dels tarongers.

La il·lustració és d'Emma, des de Canada.

4 comentaris:

Annabel M. Z. ha dit...

Preciosa cançó. Gràcies per compartir.

Besots.

Sàlvia ha dit...

Personalment... m'encanta

María Rosa Laguna ha dit...

Me alegro de que te gustase mi poema, Salvia, y es un grato placer que forme parte de este precioso y poético blog que teneis. Felicidades. Gracias por visitarme. Ya nos veremos más a menudo. Un abrazo fuerte.

Sàlvia ha dit...

Tu poema es precioso y la labor que estais desarrollando en el fomento de la poesia muy interesante.
Estamos en contacto.
Besadetes