30.9.08

La poesia de la A a la Z: blog de poesia per a totes les edats

De blogs hi ha molts i de tot tipus de temes, però cal esbrinar on podem trobar allò que ens interessa. Així, per a que ho guardeu al vostre apartat de favorits, i com sempre parlant de poesia, us recomanem un blog on podem trobar molta i bona poesia.

Sota el títol Todos los poetas. La poesia de la A a la Z i el pseudònim de Batania, ens diu el seu autor que anira penjant al blog tots els poemes que li agraden dels Dos mil poemarios que contemplan los anaqueles de la madrileña Biblioteca del Retiro. Una tasca recopilatòria important que ens pot ajudar a llegir als poetes clàssics i descobrir-ne de nous.

Ens alegra també saber que aquest llibres que estan a les prestatgeries de la Biblioteca madrilenya de El Retiro no s'ompliguen de pols -cosa que passa en altres biblioteques-, i que els seus lectors no sols gaudeixen de la bona poesia, a més a més, la difonen.

Aplaudim la iniciativa del blog!

Aprofitem també per a recomanar-vos un altre blog de Batania, Anecdotario de poetas, un altre lloc que ben be ens pot servir per a xafardejar sobre els poetes, amb nombroses anècdotes que donaran gust a crítics literaris i a professors -partint d'una bona anècdota podem passar a aprofundir sobre un poeta i la seua obra.

La il·lustració és de Catia Chien

29.9.08

Poemaria: web de poesia

Poemaria és una molt interessant web de poesia que acabem de descobrir. Un lloc on podem trobar llibres de poesia, articles, poemes, notícies, tallers de poesia... tot en diferents apartats (us recomanem que aneu escorcollant i descobrint el seu contingut):

Poemapolis es la ciudad virtual donde se ubica la Escuela de los y las aprendices de ruiseñor, ese paraíso en el que pululan poetas y poetisas a su libre albedrío. Unos y otras se esfuerzan en templar sus voces poéticas para deleitarnos con sus bellos trinos. No quieren permanecer silenciosos, y anhelan ser los altavoces de la realidad inefable, en contra de quien dijo que de lo que no se puede hablar, mejor es callarse, y que sólo puede hablarse de la realidad objetiva, que no es otra cosa que la totalidad de los hechos. Hechos, que son el modo en que acontecen las cosas.

Aquesta escola de rossinyols rapsodes, on volen i canten els poetes, té un himne que fa de senyera:


Himno de la escuela de ruiseñores

Dolor silente del alma desnuda.
Relámpago en la noche oscura.
Bálsamo de amor en la agonía.
Dime, ¿qué eres tú poesía?.

Gorgeo trémulo de ave muda.
Siniestro apego a la aventura.
Luz de linterna a pleno mediodía.
Aún no sé qué eres, poesía.

Torrente de esperanza en la duda.
Latido de libertad sin mesura.
Arpegio sutil en toda melodía.
Dime, ¿qué eres tú, poesía?.

Vigilia de mujer viuda.
Vino rancio de la desventura.
Cadáver nacido de la ironía.
Aún no sé qué eres, poesía.
La il·lustració és de JennyAnn Wheeler.

28.9.08

Canción del estornudo: poesia de Maria Elena Walsh

En aquesta tardor i amb aquest temps és fàcil refredrar-se... ATTTTXÍS!!! Millor tenir mocadors a mà i una bona poesia, com la Canción del estornudo, on el pobre Mambrú agafa tal refredat que tota la guerra s'atura (millor mocs que bales).

Canción del Estornudo
(Maria Elena Walsh)
En la guerra le caía
mucha nieve en la nariz,
y Mambrú se entristecía.
Atchís.Como estaba tan resfriado
disparaba su arcabuz
y salían estornudos.
Atchús.
Los soldados se sentaron
a la sombra de un fusil
a jugar a las barajas.
Atchís.Mientras hasta la farmacia
galopando iba Mambrú,
y el caballo estornudaba.
Atchús.Le pusieron cataplasma
de lechuga y aserrín,
y el termómetro en la oreja.
Atchís.
Se volcó en el uniforme
el jarabe de orozuz,
cuando el boticario dijo:
Atchús.
Le escribió muy afligido
una carta al rey Pepín,
con las últimas noticias.
Atchís.Cuando el Rey abrió la carta
la miró bien al trasluz,
y se contagió en seguida.
Atchús.
“¡Que suspendan esta guerra!”
ordenaba el rey Pepín.
Y la Reina interrumpía:
Atchís.Se pusieron muy contentos
los soldados de Mambrú,
y también los enemigos.
Atchús.
A encontrarse con su esposa
don Mambrú volvió a París.
Le dio un beso y ella dijo:
Atchís.
Es mejor la paz resfriada
que la guerra con salud.
Los dos bailan la gavota.
Atchús.
La il·lustració és de Çlaü (Claudia Degliuomini).

27.9.08

La cascada, poemes d'aigua i personatges de contes


La cascada
(Óscar Alfaro)
¡Oh qué figuras
de luz y plata
bordan la tela de la mañana!...


Desde el gran arco
de la cascada,
brincan gritando
enanos de agua.

Y Blanca Nieves,
magos y magas
y Cenicientas
de espuma blanca
y los mil héroes
de un cuento de hadas,
saltan y ríen,
vuelan y cantan
bajo el gran toldo
de la cascada.


La il·lustració és d'Irena Roman.

El otoño se acerca, poesia d'Ángel González


El otoño se acerca
El otoño se acerca con muy poco ruido:
apagadas cigarras, unos grillos apenas,
defienden el reducto
de un verano obstinado en perpetuarse,
cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.
Se diría que aquí no pasa nada,

pero un silencio súbito ilumina el prodigio:
ha pasado
un ángel
que se llamaba luz, o fuego, o vida.
Y lo perdimos para siempre.

La i·lustració és de Jesienne Dziwnosci.

El bosque del deseo: interessant article de poesia infantil

Hem llegit un article molt interessant que volem compartir amb tots vosaltres. L'article apareix a La Opinión de Murcia, sota el títol El bosque del deseo l'escriptor i poeta murcià Pedro José García Gambín ens parla de la poesia infantil, de la seua relació amb els xiquets i la poesia, de la necessitat d'enlairar els versos entre els xiquets i joves.

Un article que ens porta a reflexionar sobre la necessitat d'introduir la poesia des de ben menudets i no abandonar-la mai. Us invite a llegir-lo, doncs hem copiat l'article sencer:
El bosque del deseo (Pedro José García Gambín)
A los libros se va como a los bosques", leo hace poco un verso de Sebastián Mondéjar. Tras sus palabras, me adentro entre los árboles, como si tirase del hilo de Ariadna para perderme, o para encontrarme, en el laberinto profundo y espeso de los secretos bien guardados, y bien escritos.

Soy un apasionado lector de poesía. Desde hace algunos años, tengo la enorme suerte de poder compartir mis lecturas con las de otras personas muy especiales, los niños. A través de clubs, foros, talleres, recitales, las palabras se leen, se cantan, se sienten, se gritan, se pintan o se rechazan. La literatura y la vida están hechas para ser compartidas. En mis encuentros con los niños los poemas se desgranan en olores, sabores, sonidos e imágenes, sensaciones de donde nacen nuevas palabras, y eso tal vez, es lo más auténtico que podemos ofrecerle a los demás, nuestra propia palabra.

Compartir una lectura es compartir ideas y sentimientos. Hablamos de confrontación, de emociones, de apertura, de conciencia crítica. Compartir un ovillo con cuyo huso se va tejiendo la sociedad en que vivimos.

Solo desde la libertad del deseo hacía una lectura determinada, los libros pueden hacernos disfrutar, y en el ejercicio de ese deseo, acompañarnos en la comprensión de nosotros mismos y de los demás. La fantasía, aunque a veces sea compleja, casi nunca es irreal. A veces, funciona como un espejo, y a veces, contiene claves que nos permiten entrar a lugares prohibidos.

Hace poco, un amigo poeta me escribía una carta en la que me hablaba de la importancia de la poesía en el mundo infantil, concluía exclamando ¡Ni un niño sin poesía! Me contaba que las personas que nos acercamos a los niños a través de la literatura, tenemos la obligación de ofrecerles la posibilidad de acceder al lenguaje poético. "Es una opción que muchas personas de nuestra generación no tuvimos, y los niños nos lo agradecerán con el paso del tiempo", decía. Otro autor de reconocido prestigio, Emili Teixidor, dice en su libro 'La lectura y la vida', que los libros menos vendidos y los más necesarios son los de poesía, y que a veces, se confunde lectura con novela, distracción, formación ... sin pensar en lo que es en primer lugar la literatura: lenguaje.

Según mi propia experiencia a los niños les gusta la poesía, para ellos es como un juego, y en realidad lo es, un juego del lenguaje. La sonoridad de las palabras, su ritmo, su juego de significados, la no existencia de reglas, son también elementos comunes en el mundo de los juegos infantiles. Envueltos en la música del verso, la libertad de interpretación del texto exige, por otro lado, una interacción del lector, y en esa interacción, según el autor antes citado, se produce "una asociación con nuevas palabras, que son el material con que el lector ordenará su vida".

En el poema danzan las palabras y los silencios, la mirada y el intelecto. Pero hay personas maravillosas e inteligentes a las que no les atrae la poesía. Vivimos en una sociedad que se mueve de forma global, y como tal se representa en el arte, en la literatura. El verbo leer, cuando no lleva implícito en su significado otros vocablos como deseo o búsqueda, está vacío, es una palabra sin alma. Existen muchas maneras diferentes de sentir y de entregarse a los sentimientos, así como formas de dejarse seducir.

Como dijo Heidegger, "quien quiera respuestas que guarde silencio, quien busque preguntas que lea poesía".

La lectura debe realizarse como elección personal y voluntaria. Es un aspecto más del proceso libre e individual de la formación de la persona, desde su más amplía intimidad.

Compartir la intimidad es un acto de deseo, de libertad. Se trata de una conversación, un diálogo paralelo a la experiencia, a la vida.

Al intentar sistematizar o institucionalizar la enseñanza de la lectura, si es que ésta, entendida desde un modo literario, no técnico, puede ser susceptible de ello, hay que andarse con cautela, pues puede llevar a la obstaculización de la libertad del lector, al aglutinamiento de palabras vacías, y no al diálogo.

Volvamos al verso de Sebastián Mondéjar. Volvamos al bosque primigenio de la vida, a la palabra certera, al canto antiguo de la luz al amanecer en la garganta.

Encuentra tus palabras para descubrir tus propias preguntas, estarán hechas para ti, te harán viajar y crecer, adentrarte en tu propio abismo y conocerte, para después conocer el mundo, o viceversa. Así pues, sé libre leyendo frases, cuentos, versos, lo que te nazca: búscate.

Sé, por ti mismo, créate: adéntrate sin miedo en el bosque del deseo.


La il·lustració és de Quentin Blake.

26.9.08

Generador de romances gitanos de García Lorca: poemaquinari lúdic

Ja hem comentat, en altres post, aquests maquinaris poètics que generen versos. De generadors de versos hi ha de ben diferents, alguns accepten diferents llengües i altres no, alguns són molt interessants i altres no, alguns estan adreçats a un públic infantil i altres no.

Ara hem conegut, gràcies a l'interessant blog No solo libros, un altre Poemaquinari -nom que ens hem inventat per a designar aquests tipus de programes que generen versos-, especial i monogràficament dedicat als Romances Gitanos de García Lorca.

Sota el títol de Lorqviana podem generar tot un nou romanç basant-se en una sèrie de paraules clau que ens indiquen, o bé punxant directament a "generar romance" i tot ho fa el propi programa. Dependrà del gust poètic de cadascú que ens pot donar un tipus de romanç o altre. Curiosament aquest poemaquinari està hostejat a la web de El Plagio, al seu apartat de Plagioteca Creativa i el seu creador és Óscar García Marchena.

Deixant ben clar que no té res a veure la creativitat artística i literària del poeta amb els poemaquinaris, si que ens poden resultar interessant la seua aplicació a l'aula, emprant les noves tecnologies. Fiquem un exemple: poden generar un romanç basant-se en la lluna i desprès llegir l'autèntic romanç de García Lorca. O a l'invers, llegir el poema, memoritzar-lo i després crear-ne un de nou al poemaquinari. O... moltes possibilitats. Cal aprofitar la part lúdica d'aquests generadors de versos per difondre la poesia entre els xiquets i joves. Proveu-ho.

Nosaltres hem creat aquest romanç, que hem titolat:

Sueños de Luna Blanca
La luna vino a la fragua

en las alcobas cerradas,

su noche llena de peces

herían la madrugada.

El silencio sin estrellas

soñando en la mar amarga.

Por las calles empinadas

le brota de la garganta.


Apaga tus verdes luces

con sus ojos llenos de alas.

La noche llama temblando,

pájaros en su garganta.

I aquest és el romanç de García Lorca:

Romance de la luna, luna
(A Conchita, García Lorca)
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
*
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
*
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
*
Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
*
Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
*
Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado.
*
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.
*
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya,
¡ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
*
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.

Fantàstic poema! Res a veure amb el creat pel poemaquinari, però us asseguro que és un joc poètic digital que poder tenir com a recurs a l'hora de fomentar la lectura de Federico García Lorca entre els joves.
La primera il·lustració és de Gavin Bishop i la segona de DAVMAN.

25.9.08

Poesia a les façanes de Leiden






















Mitjançant el blog Mezclado, no agitado, ens hem enterat d'una d'aquestes curiositats poètiques que ens criden l'atenció. Resulta que aquests propers dies -el 3 d'octubre- estan de festa a la ciutat holandesa de Leiden, celebrant l'expulsió dels espanyols del seu territori (1574). Aprofiten la festa per divulgar la poesia a les seues façanes.

Al llarg i ample de tota la ciutat es poden trobar, penjades a les façanes de les cases, poemes en diferents idiomes:anglès, francès, xinès, etc. per exemple, hi ha dues en castellà. Hi ha poemes d'autors poc coneguts i d'altres ja consagrats.

Interessant! Podriem copiar-ho a les nostres poblacions aprofitant qualsevon de les tantíssimes festes que hi tenim!
Les fotos pertanyen al blog Mezclado, no agitado.

24.9.08

Poesia de la tardor /Poesia del otoño: poemes de la tardor / poemas del otoño

Hem realitzat aquesta presentació (en power point) sobre poemes de la tardor per tal de tenir en un mateix lloc diferents poemes sobre aquesta poètica i acolorida estació. La majoria de poemes estan en català, però també hi ha en castellà.
Els canvis d'estació presten per a introduïr una temàtica a l'aula. En aquest cas pots ser la tardor i al voltant d'ella poder treballar els colors, els fruits, els animals, la climatologia, les festes, les tradicions de cada lloc, i tambe... la poesia. La poesia que ens pot servir per a introduïr el tema, per a finalitzar-ho, com a suport metodològic o... per a gaudir de la seua lectura, personal i col·lectivament (que ja es prou!).
Espere que la presentació dels poemes sobre la tardor us siga útil i divertida. Podeu baixar-se-la, imprimir-la, passar-la als alumnes, agafar tan sols un dels poemes, etc... Per què no feu vosaltres a l'aula una proposta semblant i ens la envieu? O la pengeu en internet -al vostre blog, a la vostra web, en Slide, en Scridd, etc... i la compartiu amb tots nosaltres -en qualsevol llengua que ho feu-? Tot aprofitant les noves tecnologies, internet i la POESIA A LA TARDOR.
Podeu llegir més poesia de la tardor /poesia del otoño en aquest mateix blog. Però, a més, ja sabeu que també podeu difondre la poesia mitjançant les dites populars i refranys , cançons populars infantils, les auques, les gregueries, les endevinalles -també de la tardor-. els embarbussaments i travallengües, etc... o escrivint: crear haikus, acròstics, rodolins, cal·ligrames, jitanjàfores, contes poètics, poemes visuals, fòrmules i encanteris, etc... Tot es començar, amb sentiment, imaginació i bona poesia!




Diez piratas... i un lloro solcant els llibres de poesia infantil

La pirateria i tot el seus components. d'aventures i herois aguerrits que solquen el mar a la recerca de tresors sempre. és un tema que atrapa als lectors infantils i juvenils.

També els pirates han inspirat als poetes des de temps molt antics (La canción del pirata, d'Esponceda; El corsario, de Lord Byron; Pirata, Rafael Alberti; etc.). Ara podem llegir l'últim llibre de Gloria Sánchez, Diez piratas, editat per Alfaguara Infantil i Juvenil i il·lustrat per Montse Gisbert (Unes il·lustracions molt boniques i suggeridores, per cert)

Poesia amb molt de ritme i plena d'humor, amb divetits jocs de paraules. Els protagonistes, 10 pirates surten en busca d'un tresor i pel camí, poc a poc, van desapareixent fins que tan sols resta al vaixell el lloro. Però... on han anat a parar els pirates?

Un llibre de poesia infantil ben divertit per a xiquets lectors i per anar narrant als més menuts.

23.9.08

La poesia de Miguel Hernández a través de la educación plástica

El Cefire de Orihuela ha obert el plaç d'inscripció per al curs La poesía de Miguel Hernández a través de la educación plástica, destinat al professorat en actiu d'Educación Infantil, Primària i Secundària.

Tendrá una duración de 50 horas, y cuenta con la colaboración, al igual que en el curso pasado, de la Fundación que lleva el nombre del poeta. La fecha de inicio es el próximo 13 de octubre y la de finalización, el 5 de noviembre. Los días de impartición del curso, en horario de 17:30 a 20:30 horas, son 13, 15, 20, 22, 27 y 29 de octubre y 3 y 5 de noviembre. El lugar de realización del mismo será el colegio público Villar Palasí de Orihuela. Se han creado 25 plazas y el plazo de inscripción concluye 8 días antes del inicio del curso. El curso contará con 11 créditos y su coordinador es Antonio Navarro. Entre los objetivos que se persigue con este curso destacan el de motivar al profesorado en el conocimiento y la práctica de la utilización de la acuarela y pintura acrílica; hacer llegar al alumnado la poesía del universal poeta oriolano, plasmándola en las actividades prácticas de las técnicas de la acuarela. (Font: Diario Información)

Juntar poesia i art ens pareix una idea força interessant i si, a més, es basa al voltant del gran poeta oriolà Miguel Hernández encara més. És clar que per assistir al curs cal viure o treballar prop d'Oriola, però al menys esperem que els materials del curs o les conclusions les penjen a internet per a poder treballar aquest tema, amb la mateixa metodologia, en altres llocs.

Per finalitzar el post res millor que un poema d'amor de Miguel Hernández, El amor ascendía entre nosotros:


El amor ascendía entre nosotros
(Miguel Hernández)
El amor ascendía entre nosotros
como la luna entre las dos palmeras
que nunca se abrazaron.

El íntimo rumor de los dos cuerpos
hacia el arrullo un oleaje trajo,
pero la ronca voz fue atenazada.
Fueron pétreos los labios.
El ansia de ceñir movió la carne,
esclareció los huesos inflamados,
pero los brazos al querer tenderse
murieron en los brazos.

Pasó el amor, la luna, entre nosotros
y devoró los cuerpos solitarios.
Y somos dos fantasmas que se buscan
y se encuentran lejanos.
La il·lustració és de Mary Peterson.

Deditos / Ditets: llibres de poesia per a Educació Infantil

L'editorial Edelvives té una col·leció de llibres de poesia infantil per als més menudetes que és molt simpática, Deditos. Són llibres amb un format menudet i que tenen un forat on poder ficar i traure el dit. Als lectors menuts de la Biblioteca de Cocentaina els encanten.

Dins d'aquesta col·lecció está el llibre de poesia infantil Cuando da la una, de Mercedes Figuerola -autora de tota la col·lecció-. Hi podem llegir 5 rodolins senzills per a cadascun dels cinc dits. Els versos van jugant amb el números, les hores i la feina que va realitzant el protagonista, un ànec molt simpátic. El llibre, a més, ens pot ajudar a introduir la rima i la poesia en els xiquets i començar a crear-ne de noves.

Les il·lustracions de Juan Ramón Alonso Díaz-Toledo són atractives i molt adients per als lectors a qui va adreçat el llibre.

Cuando da la una,

sales de la cuna.

Cuando dan las dos,

dices adiós.



Us recomane tota la col·lecció per a xiquets i xiquetes d'Educació Infantil (primer i segon cicle). Els altres títols de la col·lecció són: Cinco lobitos, Tengo tres ovejas, Tengo tres ovejas, Que llueva, que llueva, Debajo de un botón, Los pollitos dicen pío, Sal, caracol (8 llibres en total)


Aquesta mateixa col·lecció està en català a l'editorial Baula, sota el títol de Ditets. Els seus títols són: Plou i fa sol , Sol, solet, Quan tres oques van al camp , El Gegant del pi , En Joan petit , Cargol treu banya (6 títols en total).

22.9.08

Cançó i auca de Jaume I el Conqueridor: preparant el 9 d'octubre



Quin soroll d'espases, quin brillar d'argent!
"El rei, el rei!" mil veus criden al vent.
Amb la cara encesa sota el casc lluent
cavalca En Jaume, bell i somrient.

De petit, petit, que sap defensar-se sol.
És el més valent i és amorós.
Àliga reial que es llança i emprèn el vol!
És alt i cepat i té el cabell ros.

El 5 de setembre de l'any 1229, a Salou, els vaixells del rei En Jaume
es feien a la mar. I els moros de Mallorca foren vençuts. I l'illa fou
conquerida i poblada per gent de l'Empordà.

Quin soroll d'espases...

El va portar al món Maria de Montpeller.
Al combat son pare cau vençut.
Pobre rei infant! És orfe i és presoner!
Però de gran ha pres l'espasa i l'escut.

El 8 de setembre de l'any 1238 els soldats del rei En Jaume van
entrar a la ciutat de València. Hi van hissar la bandera catalana i el
rei va besar la terra i la va poblar amb gent de Lleida i de l'Urgell.

Quin soroll d'espases...

Suposem que haureu reconegut la veu de Guillermina Motta.

I, a més, podeu preparar una auca sobre Jaume I seguint el model que apareix a La paret de les auques. I podem celebrar-ho tots junt amb una xocolatada poètica -mmm!!! que bona-.

21.9.08

Cançó infantil de la tardor: benvinguda

Res millor que encetar aquesta nova estació tardorenca que cantant. Del llibre d'Ireneu Segarra, Juguem cantant I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, hem copiat aquesta cançoneta de la tardor.

La tardor.
Els arbres es muden de roig i groc,
les fulles tremolen sota un sol de foc.
Cric, crec, crac, croc.
El vent les fa caure les duu fins a port.
Quan surtis de casa, trepija-les fort.
Cric, crec...
Les mosques s'amaguen, l'hivern és aprop.
Les flors espantades, es tanquen de cop.
Cric, crec...


La il·lustració és de Missoula: Montana

Doña primavera: poesia de la primavera de Gabriela Mistral

Hui és un dia que cal celebrar poèticament, tenim el canvi d'equinoci. La mitad nord celebrem la benvinguda de la tardor, però a la mitad sud del planeta li donen la benvinguda a la primavera. Clar, també cal dir que conforme tenim aquesta qüestió del canvi climàtic ja no sabem ben bé com funciona el temps.
Però és veritat que ambdues estacions, la primavera i la tardor, destaquen pels seus colors i perquè poèticament els poetes han passejat els seus versos per elles, de puntetes o amb profunditat. Així, per exemple, ho ha fet magistralment Gabriela Mistral, amb la seua poesia Doña Primavera.
Doña Primavera
(Gabriela Mistral)

Doña Primavera
viste que es primor,
de blanco, tal
como limonero en flor.

Lleva por sandalias
una anchas hojas
y por caravanas
unas fucsias rojas.

¡Salid a encontrarla
por esos caminos!
¡Va loca de soles
y loca de trinos!
Doña Primavera,
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo...
No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a entenderlas
entre los jazmines?

¿Cómo va a entenderlas
junto a las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?
De la tierra enferma
en las hondas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.
Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas...

Doña Primavera
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:
Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño
y de abnegación.

La il·lustració és de Saige Roberts.

20.9.08

Poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer: Papallones en la boira

Papallones en la boira
(Sàlvia del Berri)
Digueres adéu als teus records
amb un somriure als llavis,
sense adonar-t'en
que era dir adéu
a tota una vida.

Una boira t'envolta,
tan espesa,
tan fonda,
que no et deixa
ni reconèixer el meu nom.

Dona'm la mà, estas lluny,
jo sempre estic ací.
El meus ulls són els teus.
Papallones de colors
belluguen el nostre avui.

Aquesta poesia està dedicada a totes les persones que pateixen aquesta greu malaltia, l'alzheimer, incapaços de llegir el poema, però que sempre hi tenen al seu voltant als seus familiars i amics que com papallones de colors donen llum i alegria als malalts. I també està dedicada a tots els seus cuidadors que, amb molta paciència i carinyo, s'arroseguen entre aquesta espesa i pesada boira de l'oblit donant llum i vida als malalts.
La il·lustració és de Mask (1996) i pertany a una exposició realitzada en Filadelfia de diferents artistes tractant el tema de l'Alzheimer.

S'acaba l'estiu: poema per acomidar-se de l'estiu

Tot el que comença s'acaba. Bo i roïn. Algunes vegades estem desitjant que passe aviat el temps i altres ens agradaria que s'aturara. Cal dir-li adéu a l'estiu, a les vacances, i donar-li la benvinguda a la tardor, al treball, a les classes. Aquesta nova estació que estrenem està plena de colors i bons proposits, però ens deixa un regust de tristor a l'ànima.
Al blog Poemes i pensaments hem trobat aquest fantàstic poema que ben be descriu el nostre estat d'ànim. S'acaba l'estiu és un dels poemes, però si el visiteu podeu trobar una altra poesia, L'estiu s'endú, que també ens pareix igual d'adient per a finalitzar tota aquesta època estival. Però doneu-li ben be una ullada perque trobareu poesia de qualitat.
S'acaba l'estiu
(J.J.Roca)
S'acaba l'estiu,
el sol com s'apropa,
es cansa, mig plora,
escurça el camí.
Ha estat amb nosaltres,
ferotge, roent,
parlant de victòries,
guerres de fa temps.
S'acaba l'estiu,
la nit creix airosa,
la fruita s'estova,
la flor decandeix,
els dolços minyons
tornen a l'escola
amb la bossa nova,
els llibres, el pes.
S'acaba l'estiu,
l'armari s'endreça
i tornen, alhora,
mitjons i jerseis;
els pares com busquen
un xic de raó,
els joves aprenen
on fuig la calor.

La il·lustració és de Courtney Pippin-Mathur.

19.9.08

Poesia sobre el libro / Poesia sobre el llibre: Com voldrieu que fora el vostre llibre?

Feia temps que no ficavem al blog cap poema sobre el llibre i ara, que comencem el curs escolar, és un moment especial per a parlar de llibres. Com voldriu vosaltres que fora el vostre llibre? És una pregunta que podeu fer-se o fer als alumnes (ben cert que hi haurà respostes de tot tipus) i que ens agradaria que ens ho contareu.
Juan Ramón Jiménez té un esplèndid poema, Quisiera que mi libro, on contesta la pregunta que us hem plantejat
QUISIERA QUE MI LIBRO
(Juan Ramón Jiménez)
Quisiera que mi libro
fuese, como es el cielo por la noche,
todo verdad presente, sin historia.
Que, como él, se diera en cada instante,
todo, con todas sus estrellas; sin
que, niñez, juventud, vejez, quitaran
ni pusieran encanto a su hermosura inmensa.
¡Temblor, relumbre, música
presentes y totales!
¡Temblor, relumbre, música en la frente
-cielo del corazón- del libro puro!

Immigració, poesia solidària

La immigració és un tema que ens afecta cada dia més, a la gent menuda i a la gent gran. I es que també hi ha concursos de poesia sols per a la gent gran. Ho hem comprovat al butlletí de la Federació de Pensionistes, Federació de Pensions i Jubilats de CCOO de Catalunya . A la biblioteca de Cocentaina tenim un club de lectura de gent gran i per experiència us puc dir que hi tenen molt amagat al seu dintre, tan sols cal estimular un poc per a que plasmen -amb llapiç o ratolí- tot el que pensen i senten. Cal aprofitar l'experiència i la saviesa de la gent major, paraules a cau d'orella que ens mostren camins encara desconeguts per a nosaltres.
D'aquest butlletí (n. 18) hem copiat un poema sobre la immigració, de Joan Constants i Aubert (presentat al 3r Concurs de poesia de tardor de la gent gran, 2002). Ens ha agradat! Dur, directe, crític, compromés i molt solidari.
LA IMMIGRACIÓ
(Joan Constants i Aubert)

Reus de la foscor, llefardats amb petroli,
clavats de mans i peus a una fusta de roure,
la vostra carn morena, moneda de l’espoli,
pateix i no es pot moure.

Esteu crucificats sobre el mapa d’Europa.
Els peus a Gibraltar, les mans als mars de gel.
I us donarem per beure el licor de la copa:
vinagre amb pebre i fel !

I amb el caire esmolat d’un euro nou de trinca
us tallarem la pell, penitents del pecat
que heu fet, de ser tan pobres! I us obrirem per dintre
per vendre-us, trossejats:
ossos i carn, a grams. La sang, en pots de litre.


La il·lustració és de Marta Folqués.

18.9.08

Duas estrelas: poesia infantil portuguesa

Si indaguem sobre la vida de les estrelles el primer que se n'adonem és que hi ha de dos tipus: les que viuen al cel i les que viuen al fons del mar. No saben quin és el per què, però sembla que són les estrelles de l'univers les que han prestat la seua llum a l'inspiració poètica. I que passa amb les estrelles marines? Doncs hem trobat un poema infantil on les dos es fan amigues i acaben fonent-se en una.
Duas estrelas

A estrela que está no céu
Pôs-se um dia a voar
Viu outra estrela nas ondas
Era a estrela do mar

As duas estrelas se olharam
E ficaram encantadas
Juntas nadaram, voaram
Duas estrelas apaixonadas

E ao darem o primeiro beijo
Tornaram-se uma estrela cadente
Se a vires, pede um desejo
Como faz tanta gente



La il·lustració és d'Anna Matteucci.

17.9.08

Dos tigres que corren veloces: llibre de cançons infantils xineses

L'editorial Kókinos acaba de publicar el llibre de Hé Huang , Dos tigres que corren veloces. Aquest és un llibre de cançons xineses, amb una il·lustració força atractiva i una maquetació especial. El llibre dona molt de joc lector i, malgrat que està pensat per a un public infantil (a partir de dos anys fins als 6 anys), també resulta interessant per a lectors més majors, doncs és una formidable manera de que els alumnes d'origen xinès que hi ha a les nostres aules es fiquen en contacte amb la seua cultura i per a que la resta dels alumnes, d'ací o d'altres països, coneguen la cultura milenària de Xina.

El llibre segueix el format d'un àlbum il·lustrat i, a més, inclou un CD per poder escoltar les cançons.

Eduque, eduques, educa...eduquem !? Parlem d'educació amb poesia



E

D

U

C

A

R

!?


¡¡Que no!!
(Santoja / Van Aerssen)

Todo niño es un lucero
que no muñeco de cartón
no quiero que les recorten en cueros
les vistan con un patrón.
No, no
a Pedro Botero y su tenedor
¡Qué No!
al hombre del saco y al confesor.
No se entrega un niño al buitre
ni se fosiliza ante el pupitre,
Carne y hueso
eso es
seso y sexo
como usted.
Les il·lustracions són de Fernando Falcone.

16.9.08

La gallina Turuleca: cançó infantil amb animació



Aquesta animació ens pareix... fantàstica i molt divertida! Tot al voltant d'una cançó infantil que ja és una clàssica. Què us pareix?


La Gallina Turuleca

Yo conozco una vecina
que ha comprado una gallina
que parece una sardina enlatada.

Tiene las patas de alambre
porque pasa mucha hambre
y la pobre está todita deplumada.

Pone huevos en la sala
y también en la cocina
pero nunca los pone en el corral.

La Gallina!! Turuleca!!
es un caso singular.
La Gallina!! Turuleca!!
está loca de verdad.

La Gallina Turuleca
ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres.
La Gallina Turuleca
ha puesto cuatro, ha puesto cinco, ha puesto seis.
La Gallina Turuleca
ha puesto siete, ha puesto ocho, ha puesto nueve.
Donde está esa gallinita,
déjala a la pobrecita, déjala que ponga diez.

Yo conozco una vecina
que ha comprado una gallina
que parece una sardina enlatada.

Tiene las patas de alambre
porque pasa mucha hambre
y la pobre está todita deplumada.

Pone huevos en la sala
y también en la cocina
pero nunca los pone en el corral.

La Gallina!! Turuleca!!
es un caso singular.
La Gallina!! Turuleca!!
está loca de verdad.

La Gallina Turuleca
ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres.
La Gallina Turuleca
ha puesto cuatro, ha puesto cinco, ha puesto seis.
La Gallina Turuleca
ha puesto siete, ha puesto ocho, ha puesto nueve.
Donde está esa gallinita,
déjala a la pobrecita, déjala que ponga diez.

15.9.08

Antologia de poesia infantil iberoamericana

Antologia de poesia infantil iberoamericana és un bon recull de poemes i poetes de tots els països llatinoamericans. Podem llegir-ho en internet, en format pdf., gràcies a la tasca que està realitzant-se a través de la Biblioteca Digital Andina i a la Biblioteca Nacional de Perú.

Podem llegir poemes d'Argentina: Alfonsina Storni, Javier Villafañe i Alvaro Yunque; Bolivia: Oscar Alfaro, Yolanda Bedregal i Oscar Cerruto; Brasil: Murillo Araujo i Mario Quintana; Xile: Efraín Barquero, Gabriela Mistral i Andrés Sabella; Colombia: Adolfo León Gómez, Antonio Otero Herrera i Rafael Pombo; Costa Rica: Delfina Collado, Flora Jiménez i Marco Tulio Mena Mena; Cuba: Cheo Alvarez, José Martí y Emma Pérez; Equador: Aurora Estrada Ayala i Miguel Angel León; El Salvador: Roque Dalton i Claudia Lars; Espanyaa: Federico García Lorca, Miguel Hernández i Pedro Salinas; Guatemala: Santiago Arguello, Alaide Foppa i Josefina Orellana; Hondures: Carlos Manuel Arita, Rubén Berríos i Daniel Lainez; Mèxic: Rosario Castellanos, Amado Nervo i Octavio Paz; Nicaragua: Pablo Antonio Cuadra, Manuel Martínez i Mariana Sansón; Panamà: Héctor Collado, Carmen T. de Vanegas i Dimas Lidio Pitty; Paraguai: José Alsina Canals i Elvio Romero; Perú: Arturo Corcuera, Mario Florián i Javier Sologuren; Portugal: Eugénio de Andrade, Fernando Pessoa i Augusto de Santa-Rita; Puerto Rico: V. Dávila, Ester Feliciano i Casáreo Rojas-Nives; República Dominicana: Manuel Cabral, Fabio Fiallo i Martha María Lamarche; Uruguai: Gastón Figueira, Fernán Silva Valdez i Juan Zorrilla San Martín; Veneçuela: R. Olivares Figueroa i Ana Mercedes Pérez.


Gota de agua
(Aurora Estrada Ayala, Equador)
Pompita brillante
que pasas ligera
y subes y bajas
del cielo a la tierra.

Gatito con botas
que abarcas mil leguas,
gnomillo travieso
que brilla en la yerba.

Gotita de encanto
diamante de reina,
bailando en las hojas
su ronda de estrellas.
La primera il·lustració és de Christine Sneider.

14.9.08

Poesia con la ele: jitanjafora des de Cuba


Poema de la ele
(Emilio Ballagas, Cuba 1908-1954)

Tierno glú-glú de la ele,
ele espiral del glú-glú.
En glorígloro aletear:
palma, clarín, ola, abril...

Tierno la-le-li-lo-lú,
verde tierno, glorimar...
Ukelele... balalaika...
En glorígloro aletear,

libre, suelto, saltarín,
¡tierno glú-glú de la ele!.

13.9.08

Poesia del otoño: preparant la nova estació


Otoño
(M.D.I)

Vuelan al viento,
como pájaros,
hojas secas de otoño.
Tapiz de colores,
patinas,
sobre el húmedo campo.



Colores sobre la tierra
jugosa y escarchada,
relegando en lejania,
olvidado,
su verde esplendor.



Dormita el viejo árbol
en un sueño profundo,
desnudo,
sin saber nada.

Les il·lustracions són de Carmen Meyer.

Operación bellota, llibre de poesia infantil de Reinaldo Jiménez

Operación bellota és el desè llibre publicat per Reinaldo Jiménez Morales (Almuñécar, Granada-1969), aquesta vegada dedicat al públic infantil i que ha editat Brosquil. El llibre està publicat dins de la col·lecció Tus versos que dirigeix el profesor i poeta Antonio Gómez Yebra (que també té publicat en la mateixa col·lecció el llibre La lámpara de Aladino). Els poemes van acompanyats d'unes simpàtiques i motivadores il·lustracions de la gran artista Mirta Meltzer.

Mitjançant set poemes, plens de tendresa i humor, protagonitzats per una bellota i una colla d'animals, es tracten temes tan actuals com el canvi climàtic, la igualtat de sexes, el racisme, l'estima pel nostre entorn... Poesia que ens endinsa als nostres problemes socials i que a cop de versos conciència i sensibilitza als xiquets.
Pels seus versos de qualitat i per la seua temàtica aquest és un llibre de poesia infantil que cal recomanar i difondre'l entre els lectors infantils i cal tenir a les biblioteques escolars i públiques.

Acomiadament d'Ana Pelegrín


De vegades les notícies ens deixen bocabadats, sense saber com reaccionar. Això ens ha passat llegint el blog del nostre amic i poeta Pedro Villar, Cuaderno de apuntes: ens ha deixat Ana Pelegrín.


Ana Pelegrín (San Salvador de Jujuy, Argentina, 1940 -Madrid, 12 de setembre 2008) és una de les grans mestres de la paraula, una gran investigadora de la lírica tradicional espanyola i una gran antologista de poesia per a xiquets i joves. Desprès de realitzar la seua Llicenciatura en Lletres en la Universitat de Córdoba -Argentina, es trasllada a Madrid en 1968 i realitza la seua tesi de doctorat en la Universitat Complutense de Madrid sobre la possibilitat de construir una poètica de la tradició oral. Ha col·laborat en diferents projectes d'investigació, congressos, conferències i un llarg etcètera. Una vida plena de folklore i poesia, una passió que ha sabut transmetre a totes les generacions que han compartit la seua obra, actuals i venidores.


Llibres:

Juegos y poesía popular en la literatura infantil-juvenil, 1750-1987 [Recurs electrònic] (2000)
Universidad Complutense de Madrid. Servicio de Publicaciones



La flor de la maravilla : juegos, romances, retahílas (2006) Fundación Germán Sánchez Ruipérez



Cada cual atienda su juego (2008) Anaya


Repertorio de antiguos juegos infantiles : tradición y literatura hispánica (1998) Consejo Superior de Investigaciones Científicas



La aventura de oír : cuentos tradicionales y literatura infantil (2004) Anaya


Almanaque de los niños : libro de estampas (1989) Madrid (Comunidad Autónoma). Publicaciones



Letras para armar poemas (2007) Ediciones Alfaguara



Poesía española para niños (2006) Ediciones Alfaguara



Poesía española para jóvenes (2006) Ediciones Alfaguara


Huerto del limonar (poetas del 27) (2008) Editorial Luis Vives (Edelvives)


Raíz de amor : antología poética (2006) Ediciones Alfaguara
------------------------------------------------

M. Jesús Ruiz, al seu blog Asonante, ha elaborat una bibliografia completíssima sobre tota la seua obra que fàcilment podeu consultar.

I volem acabar aquest post, acomiadant-se d'Ana pelegrín, amb uns versos del poeta valencià Carlos Marzal sobre la poesia i els jocs dels xiquets, tot amb un lleuger silenci que sempre trencaran els somriures i jocs dels menuts a ritme de poesia. Adéu, Ana i gràcies mestra.

Juego de niños
(Carlos Marzal)
Cuatro o cinco palabras aprendidas
en la noche del tiempo, siendo niños,
nada más que esas cuatro o esas cinco
palabras aprendidas son precisas,
para nombrar los dos o tres asuntos
que merecen nombrarse en esta vida.
El resto es lo que queda cuando a la poesía
le hemos quitado todo lo que es la poesía.