Endevinalles de la tardor /Adivinanzas del otoño

Les endevinalles són un recurs lúdic i poètic del llenguatge. Us recomanem que lleiu l'article Las adivinanzas como recurso lúdico de Fernando Carratalá Teruel - i la resta d'articles adjunts sobre aquest tema de les endevinalles, penjades en la web de Profes.net -.

Hem fet una xicoteta selecció d'endevinalles de la tardor, en castellà i català.

Quan cauen les fulles seques
i els arbres s'han despullat
i el sol va perdent la força
que a l'estiu ens ha cremat,
arribo jo, reposada,
allà cap al tard d'or plena.
No saps dir-me com em dic?
Doncs jo t'ho acabo de dir.

Una veritat que no enganya.
En què s'assemblen un ou i una castanya?

Una capseta negra
que s'obre i no es plega.

Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon foc encenent,
i el tercer que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
Ben calentona t'agrado,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.

Una fruita tardorenca,
que és blanca o negra,
segons madura.
Tothom la menja,
fermentada i feta suc
la bevem en el porró.

---
En otoño revuelo
y me poso en el suelo.

¿Qué es, qué es
del tamaño de una nuez;
que sube la cuesta
y no tiene pies?

Caen, caen
sin parar
y no dejan
de bailar.

Son de chocolate
se ablandan con la calor
y si se meten al horno
explotan con gran furor.

Salgo en otoño
y el bosque lleno;
sabras quien soy
por mi sombrero.

Vive en pie constante
con los brazos hacia afuera.
Se desnuda en otoño
y se desviste en primavera.

¿Qué cosa es
que silba sin boca,
que corre sin pies,
te pega en la cara
y tu no lo ves?

La il·lustració és d'Edward Raynes.