Joan Margarit, monogràfic a "El coloquio de los perros"

La revista literària i cultural El coloquio de los perros acaba d'editar un especial dedicat al gran poeta Joan Margarit -el número 38-. La il·lustració de dalt és de Joan Margarit, Clara (reclinada), i podem veure-la, així com altres il·lustracions de Margarit, en un dels articles de la revista.

Aquest és l'index del seu contingut que, com podeu comptovar és força interessant i complet.

Introducción
Uno de los nuestros Antonio Lafarque y Juan de Dios García

Pórtico
Joan Margarit: una poética de la intensidad Antonio Jiménez Millán

Los libros
Palabras contra el frío José Andújar Almansa
Joan Margarit y su Crónica Joaquín Marco
La primera lluvia del otro lado de la vida José Luis López Bretones
Una verdad crepuscular Rafael Fombellida
Los demonios mitigados Carlos Alcorta
Una casa en ninguna parte Javier Rodríguez Marcos
El relámpago que muestra la realidad D. Sam Abrams
Estación de Francia Francisco Díaz de Castro
Otra forma de belleza Lorenzo Oliván
Cálculo de estructuras Carlos Pardo
Casa de misericòrdia Francesc Parcerisas

Los desvelos
Barcelona mon amour Josep M. Rodríguez
Joan Margarit y el jazz Josep Ramon Jové
Margarit el clásico Txema Martínez Inglés
Las construcciones de la palabra Jordi Julià
La mujer ideal de Joan Margarit, un dibujo a lápiz Amalia Bautista
Joan Margarit, poeta en dos lenguas Enric Sòria
En la posguerra del poeta Joan Margarit Jordi Gràcia

De coloquio
La pluma y el compás. Entrevista a Joan Margarit Antonio Lafarque

Trazos y retratos
Objetivo: Joan Margarit Carlos Pérez Siquier
Nueve lecturas Huecas Javier Huecas
Ciudad extraña Rafael Calvache
Conclusiones lacerantes Juan José Rosado
Dos poemas de Joan Margarit Santiago Girón

En otras lenguas
Traduciendo a Joan Margarit Anna Crowe
Una mirada en el espejo interior Shlomo Avayou

Filarmonia
Mi encuentro con Joan Margarit. De lo banal a lo astral… Lluís Claret
‘Vindrà l'hivern’ Xavier Ribalta

De familia y amistad
A Raquel, de Mariona Mariona Ribalta
Perdidos en un cuaderno granate Mònica Margarit
‘Cançó de bressol per a la Joana’ Carles Margarit
Algunas imágenes para una imposible casa ideal Carles Buxadé
Mi Joan Margarit: tres notas Isidor Cònsul
Con Joan Margarit en Pittsburgh Luis Muñoz
Las lecciones de un poeta Carlos Marzal
El primer Margarit
La familia Margarit Ribalta

Cosecha propia
Inéditos Joan Margarit
Mi pequeño bloc. Dibujos juveniles Joan Margarit
El arquitecto Joan Margarit
El club de los poetas muertos
Entre poetas y amigos

A més, podem llegir en la seua web alguns dels seus poemes, com aquest:

Autoretrat

De la guerra quedava el capot vell

d'un desertor al meu llit. De nit sentia

el tacte adust d'uns anys que no van ser

els més feliços de la meva vida.

Malgrat tot, el passat acaba sent

fraternitat de llops, melancolia

per un paisatge falsejat pel temps.

Queda l'amor -no la filosofia,

que és com una òpera- i, sobretot,

res de poeta maleït: tinc por,

però me'n surto sense idealisme.

A vegades, les llàgrimes rellisquen

darrere el vidre fosc de les ulleres.

La vida és un capot de desertor.