24.11.07

Els arbres sense fulles, poema infantil de la tardor

Els arbres sense fulles

Era un dia de novembre
quan jo anava pel carrer .
Era un dia molt alegre,
caminant i somrient.
Però de sobte la tristesa,
aviat em sorprengué,
ja que vaig veure aquells arbres
sense fulles i passant fred.
I els ocells i les seves cries
tremoloses pel vent,
sense lloc on amagar-se
també passaven fred.
Però si pensem i recordem
aviat ens n'alegrem
perquè mentre fulles en els arbres
veiem el de la vida gaudirem.

Tamara Marín Garcia 3er de Primària B (1r. premi Poesia Catalana, del Jocs Florals de l'Escola Cultural de Badalona, 1996)

La il·lustració és de French toast girl.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Fomentar la poesia des de ben petitons dona resultats com aquests. Felicitats pel bloc. Teresa Baldaquí Ferran

mestra ha dit...

felicitats!!
es d'una sensibilitat i bellessa incalculable!
Jo l'ensenyo als meus alumnes nouvinguts!

vpamies ha dit...

Cercava poemes sobre el novembre i m'he topat amb aquest. Sabia que a can Sàlvia trobaria coses. :-)

Per cert, se t'ha escapat un "hoc" per "lloc". Has escanejat el text? ;-)

Sàlvia ha dit...

M'alegra que remenant pel blog hages trobat el que necessitaves. Del hoc al lloc... una errada que se m'ha passat.

El poema es xulíssim, més pensant que la fet una xiqueta de 9 anys. Els futurs poetes ja estan ací.

Besadetes