Els graffiti són una expressió més de l'art i de vegades també de la posia. Poemes murals, a l'aire lliure, que tothom pot llegir. Fent una passejada pel meu poble, Cocentaina, hem trobat molts graffitis als llocs més estranys (podeu veure'ls a la il·lustració que encapçala aquest post).
Però també hem trobat un poeta que sols escriu a les parets dels banys públic: José Juan. Va començar per escriure a València, però ha anat ampliant el territori geogràfic dels seus poemes.
Es un proyecto libre, escribo en el baño para desprenderme de lo que siento, igual que la gente va al baño para desprenderse de lo que le sobra.
No escriu a tots el banys públics, tan sols en aquells que pensa que el seu públic es pot sentir identificat i que, a més, intueix no els esborrarà. Primer escriu els poemes en una llibreta i després els copia a les parets dels banys. Això sí, sols als banys d'homes -discriminació poètica femenina o pudor del poeta?-.
Podem veure la seua obra, fotografiada, al seu blog.
Floto como un peso muerto a merced de las corrientes
Cansado de luchar por llegar a puerto,
hastiado de verme sometido al capricho de las olas .
Anduve entretenido y desnortado,
nadie me avisó de la pleamar y cuando llegué a la playa sólo había barro ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada