26.9.08

Generador de romances gitanos de García Lorca: poemaquinari lúdic

Ja hem comentat, en altres post, aquests maquinaris poètics que generen versos. De generadors de versos hi ha de ben diferents, alguns accepten diferents llengües i altres no, alguns són molt interessants i altres no, alguns estan adreçats a un públic infantil i altres no.

Ara hem conegut, gràcies a l'interessant blog No solo libros, un altre Poemaquinari -nom que ens hem inventat per a designar aquests tipus de programes que generen versos-, especial i monogràficament dedicat als Romances Gitanos de García Lorca.

Sota el títol de Lorqviana podem generar tot un nou romanç basant-se en una sèrie de paraules clau que ens indiquen, o bé punxant directament a "generar romance" i tot ho fa el propi programa. Dependrà del gust poètic de cadascú que ens pot donar un tipus de romanç o altre. Curiosament aquest poemaquinari està hostejat a la web de El Plagio, al seu apartat de Plagioteca Creativa i el seu creador és Óscar García Marchena.

Deixant ben clar que no té res a veure la creativitat artística i literària del poeta amb els poemaquinaris, si que ens poden resultar interessant la seua aplicació a l'aula, emprant les noves tecnologies. Fiquem un exemple: poden generar un romanç basant-se en la lluna i desprès llegir l'autèntic romanç de García Lorca. O a l'invers, llegir el poema, memoritzar-lo i després crear-ne un de nou al poemaquinari. O... moltes possibilitats. Cal aprofitar la part lúdica d'aquests generadors de versos per difondre la poesia entre els xiquets i joves. Proveu-ho.

Nosaltres hem creat aquest romanç, que hem titolat:

Sueños de Luna Blanca
La luna vino a la fragua

en las alcobas cerradas,

su noche llena de peces

herían la madrugada.

El silencio sin estrellas

soñando en la mar amarga.

Por las calles empinadas

le brota de la garganta.


Apaga tus verdes luces

con sus ojos llenos de alas.

La noche llama temblando,

pájaros en su garganta.

I aquest és el romanç de García Lorca:

Romance de la luna, luna
(A Conchita, García Lorca)
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
*
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
*
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
*
Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
*
Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
*
Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado.
*
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.
*
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya,
¡ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
*
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.

Fantàstic poema! Res a veure amb el creat pel poemaquinari, però us asseguro que és un joc poètic digital que poder tenir com a recurs a l'hora de fomentar la lectura de Federico García Lorca entre els joves.
La primera il·lustració és de Gavin Bishop i la segona de DAVMAN.

4 comentaris:

BIBLIORIOS ha dit...

Podríamos hacer un concurso de plagios ;)
Gracias por tus útiles sugerencias.
Saludos desde NOSOLOLIBROS

Sàlvia ha dit...

Hasta ahora se plagiaba menos en los escritos en soporte papel, ahora, en internet, es mucho más fácil.
Saludos y felicitaciones por tu blog tan enrollada e interesante.

osqvar ha dit...

un post muy chulo!

pero 'lorqviana' no funciona por selección de "una sèrie de paraules clau", sino de una serie de distribuciones sintagmáticas - versos.

tambien es mas facil detectar y cuantificar el plagio con internet, no créeis?

Sàlvia ha dit...

Gracias por tu puntualización, precisa mucho mejor lo que quería decir. Y si, internet es un mar de plagios, que cada vez se detectan mejor.
Un saludito
Sàlvia