5.9.08

Poesia d'amor, amb humor, per a joves

No sé ben bé quin és el per què, però és així: quan es parla de l'amor, sobretot referent a la poesia, es sol més bé parlar del desamor. El dolor que un trencament, un rebuig, una baralla, una llunyania... produeix en la parella fa que surta la "vena poètica". Es com si es donara una tautologia: amor + dolor= poesia. Per què?

Mirar la vida, també viure l'amor, amb ulleres de colors, sent positius -incloent els moments més fatídics-, sempre és un balsam per a l'espirit i crea més bones vibracions i empatia amb els demès. Tal vegada aquesta actitut és més difícil d'aconseguir en l'adolescència. Les neurones i les hormones van més de la mà i ... tot és "molt complicat i difícil". Però cal aprendre a riure's d'un mateix i de les situacions que ens passen.

L'experiència poètica ens pot donar un exemple clar del que estem parlant. Llegiu el poema següent i ho comprovareu:

Ayer pasé por tu casa
estabas en lo de Paula;
mi corazón quedó triste
como pajarito en jaula.
*
Ayer pasé por tu casa,
me dieron ganas de llorar,
al ver las puertas abiertas
y yo sin poder entrar.
*
Ayer pasé por tu casa,
me tiraste un limón;
el limón cayó en la calle,
el jugo en mi corazón.
*
Ayer pasé por tu casa,
me tiraste agua sucia.
Yo me agaché y te dije:
-¡No contabas con mi astucia!
*
Ayer pasé por tu casa
y me tiraste un cepillo…
¡me vino al pelo!
*
Ayer pasé por tu casa
y me di un tropezón,
ni siquiera me dijiste
levántate, corazón.
És un poema d'amor de Carlos Silveyra, que pertany al seu llibre Coplas de amor y de risa (editorial Alfaguara, 2003). En aquest cas el silogisme canvia: amor + humor= poesia. Són versos que fàcilment porten a una continuació, o a jugar amb la seua estructura, o a crear nous poemes canviant algunes paraules.

Ayer pasé por tu casa,
alce la vista a tu balcón
y vi colgando de una maceta
mi marchito corazón.

També podem seguir els versos en català:

Vaig passar ahir per ta casa,
i un xisclar vaig escoltar,
el meu cor bategava, bategava.
fins que es va "espatxurrar"

Si cal encetar l'escriptura de poesia entre els alumnes d'ESO, entre els adolescents, per què agafant el tema de l'amor (que dona molt de si) i amb humor?

La il·lustració és de Sassy and Sweet.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

UN BLOC ENCANTADOR. PETONS. XAVI

Anònim ha dit...

Sempre amb humor és millor, fins i tot el desamor.
Elena Mengual -Gandia-

Sàlvia ha dit...

Sempre humor i si hi ha amor encara millor. Salutacions als dos i besadetes.

Anònim ha dit...

Jo l'he llegit i us el recomano tambe. Els alumnes varen gaudir d'ell i donà pas a més lectures poètiques.
Georgina