Hui és un dia que cal celebrar poèticament, tenim el canvi d'equinoci. La mitad nord celebrem la benvinguda de la tardor, però a la mitad sud del planeta li donen la benvinguda a la primavera. Clar, també cal dir que conforme tenim aquesta qüestió del canvi climàtic ja no sabem ben bé com funciona el temps.Però és veritat que ambdues estacions, la primavera i la tardor, destaquen pels seus colors i perquè poèticament els poetes han passejat els seus versos per elles, de puntetes o amb profunditat. Així, per exemple, ho ha fet magistralment Gabriela Mistral, amb la seua poesia Doña Primavera.
Doña Primavera
(Gabriela Mistral)
Doña Primavera
viste que es primor,
de blanco, tal
como limonero en flor.
Lleva por sandalias
una anchas hojas
y por caravanas
unas fucsias rojas.
¡Salid a encontrarla
por esos caminos!
¡Va loca de soles
y loca de trinos!
Doña Primavera,
de aliento fecundo,
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo...
No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a entenderlas
entre los jazmines?
¿Cómo va a entenderlas
junto a las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?
De la tierra enferma
en las hondas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.
Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas...
Doña Primavera
de manos gloriosas,
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:
Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño
y de abnegación.
La il·lustració és de Saige Roberts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada