Papallones en la boira(Sàlvia del Berri)
Digueres adéu als teus records
amb un somriure als llavis,
sense adonar-t'en
que era dir adéu
a tota una vida.
Una boira t'envolta,
tan espesa,
tan fonda,
que no et deixa
ni reconèixer el meu nom.
Dona'm la mà, estas lluny,
jo sempre estic ací.
El meus ulls són els teus.
Papallones de colors
belluguen el nostre avui.
Aquesta poesia està dedicada a totes les persones que pateixen aquesta greu malaltia, l'alzheimer, incapaços de llegir el poema, però que sempre hi tenen al seu voltant als seus familiars i amics que com papallones de colors donen llum i alegria als malalts. I també està dedicada a tots els seus cuidadors que, amb molta paciència i carinyo, s'arroseguen entre aquesta espesa i pesada boira de l'oblit donant llum i vida als malalts.
La il·lustració és de Mask (1996) i pertany a una exposició realitzada en Filadelfia de diferents artistes tractant el tema de l'Alzheimer.
2 comentaris:
Solidaritat i recolzament social amb els malats i els seus cuidadors és el que es necessita. Gràcies per aquest poema tan sensible i aportar el teu pensament amb poesia.
Un petonas des de Sabadell
Merce Ripolles (familiar d'un malalt d'alzheimer)
Hem sento molt solidària i sensible amb aquest tema que m'ha tocat ben de prop. Penso que encara queda molt per fer socialment amb tota la problemàtica personal i familiar que arrossega. No podia deixar passar aquest dia per a ficar al menys un poemeta parlant-hi.
Besadetes des de Cocentaina
Publica un comentari a l'entrada