18.9.08

Duas estrelas: poesia infantil portuguesa

Si indaguem sobre la vida de les estrelles el primer que se n'adonem és que hi ha de dos tipus: les que viuen al cel i les que viuen al fons del mar. No saben quin és el per què, però sembla que són les estrelles de l'univers les que han prestat la seua llum a l'inspiració poètica. I que passa amb les estrelles marines? Doncs hem trobat un poema infantil on les dos es fan amigues i acaben fonent-se en una.
Duas estrelas

A estrela que está no céu
Pôs-se um dia a voar
Viu outra estrela nas ondas
Era a estrela do mar

As duas estrelas se olharam
E ficaram encantadas
Juntas nadaram, voaram
Duas estrelas apaixonadas

E ao darem o primeiro beijo
Tornaram-se uma estrela cadente
Se a vires, pede um desejo
Como faz tanta gente



La il·lustració és d'Anna Matteucci.

2 comentaris:

Sther ha dit...

Una altra de les dues estrelles:

L'estrella es mirava
a l'aigua del mar.
Onades de plata
la feien ballar.

Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.

Olga Xirinacs

Una abraçada.

Sàlvia ha dit...

Gràcies pel magnífic poema d'Olga, Esther. Penso que si dues estrelles, tan llunyanes, es poden enamorar o fer-se amigues, perquè hi ha tanta solitud per tot arreu entre la gent que viu prop. No sé... tal vegada la pluja d'aquesta vesprada tardorenca hem porta a reflexions en veu alta.

Besadetes i felicitacions per tot el material i la informació que fiques al teu blog.