Si indaguem sobre la vida de les estrelles el primer que se n'adonem és que hi ha de dos tipus: les que viuen al cel i les que viuen al fons del mar. No saben quin és el per què, però sembla que són les estrelles de l'univers les que han prestat la seua llum a l'inspiració poètica. I que passa amb les estrelles marines? Doncs hem trobat un poema infantil on les dos es fan amigues i acaben fonent-se en una.Duas estrelas
A estrela que está no céu
Pôs-se um dia a voar
Viu outra estrela nas ondas
Era a estrela do mar
As duas estrelas se olharam
E ficaram encantadas
Juntas nadaram, voaram
Duas estrelas apaixonadas
E ao darem o primeiro beijo
Tornaram-se uma estrela cadente
Se a vires, pede um desejo
Como faz tanta gente
Pôs-se um dia a voar
Viu outra estrela nas ondas
Era a estrela do mar
As duas estrelas se olharam
E ficaram encantadas
Juntas nadaram, voaram
Duas estrelas apaixonadas
E ao darem o primeiro beijo
Tornaram-se uma estrela cadente
Se a vires, pede um desejo
Como faz tanta gente
La il·lustració és d'Anna Matteucci.
2 comentaris:
Una altra de les dues estrelles:
L'estrella es mirava
a l'aigua del mar.
Onades de plata
la feien ballar.
Un vespre va caure
i al fons se'n va anar
perquè la cridava
l'estrella de mar.
Olga Xirinacs
Una abraçada.
Gràcies pel magnífic poema d'Olga, Esther. Penso que si dues estrelles, tan llunyanes, es poden enamorar o fer-se amigues, perquè hi ha tanta solitud per tot arreu entre la gent que viu prop. No sé... tal vegada la pluja d'aquesta vesprada tardorenca hem porta a reflexions en veu alta.
Besadetes i felicitacions per tot el material i la informació que fiques al teu blog.
Publica un comentari a l'entrada